Restaurant Bilbao

Les ocasions especials mereixen localitzacions on celebrar-ho que també siguin molt especials i per fer festa al voltant de la taula i celebrar l'aniversari del meu cunyat, tota la família vam anar al Restaurant Bilbao, al barri de Gràcia.

Amb més de 50 anys d'història aquest local és un dels abanderats de la fonda de tota la vida, de la cuina tradicional i dels esmorzars de forquilla. Amb un personal familiar i un servei d'aquells de pantalons negres, camisa blanca i corbatí, al Restaurant Bilbao et tracten com a un senyor. I t'atipes d'allò més bé amb plats de sempre, populars, i de gran qualitat.

Ous ferrats amb encenalls de foie

Croquetes de bacallà

Carxofes saltejades

Cap i pota

Canelons de rostit

Peus de porc

un bon "chuletón" amb patates
(Cesc, atenció, que en tenen un de 1.200 grams...)

Morro de bacallà al forn

I de la seva carta de postres casolanes ens vam decantar per compartir uns profiterols de nata amb xocolata calenta, un gelat de festucs i una selecció de sorbets.

Tot estava boníssim. Us recomano que hi feu un bon àpat de grup o si us animeu, un esmorzar de forquilla. Al Restaurant Bilbao s'hi ha d'anar, ni que sigui un cop a la vida!

Restaurant Bilbao
c/Perill , 33
Telf. 93-458-96-24
Barcelona

Al Passatore

Des que el veí que em proporcionava el wifi va marxar i em vaig quedar desconectada de la xarxa, no actualitzo els blocs tan habitualment com feia abans. Ara he de pujar amb el portàtil a la biblioteca i anar-ho pujant i això fa que algunes de les entrades siguin una mica antigues, però bé, espero que us facin servei igualment.

Aquesta setmana us vull parlar de restaurants, que els tinc un poc abandonats, i últimament amb l'Advocat n'hem visitat uns quants. El primer de la llista és la pizzeria Al Passatore, un restaurant fetitxe. Per a ell ho és perquè és un restaurant que li recorda a la seva infantesa i perquè es troba al costat de Palau de Mar, una zona de la ciutat que li encanta, i a mi em porta bons records perquè va ser el primer lloc on vam sopar junts. Ai, què tendre!

A la pizzeria Al Passatore trobareu una carta enorme de pizzes, totes boníssimes, fetes en un forn de llenya enorme que es troba al fons del local.

Jo procuro variar la meva comanda i les meves pizzes favorites són la Barcelona, l'Estense, la Biancanieve o la Napoletana. L'Advocat és un fan absolut de la Calzone i normalment sempre repeteix.

A Pla de Palau tenen dos locals, i què bé que va, perquè molt sovint si no arribes prou d'hora et trobaràs una bona cua de gent esperant taula...

Al Passatore
Pla de Palau 8
Barcelona

Ajoblanco

Una de les sopes fredes que més m'agrada és l'ajoblanco típicament andalús i extremeny. A l'estiu en prenc sempre que puc perquè et dóna energia i fa que et refresquis, i amb la calor que fa aquests últims dies no va pas gens malament. Aquesta sopeta té com a base el pa, les ametlles, l'all i per suposat l'aigua. Es pot acompanyar amb pernil, meló i raïm que és una cosa molt típica de Màlaga i on ho vaig veure per primer cop.

La recepta és ben senzilla ja que es tracta de posar en remull el pa i es piquen bé l'all i les ametlles després ja es tracta d'emulsionar amb aigua i oli. Trobareu una recepta ben bona, aquí.

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer y Annie Barrows

Fa uns dies els propietaris del Cafè de Nit ens proposaven un parell de lectures molt apropiades per a l'estiu. Així que m'hi afegeixo i tot i que no és una lectura gastronòmica pròpiament dita té un referent gastronòmic ben clar al títol i a l'anècdota que dóna peu a l'argument de la història.

És un llibre que m'ha marcat profundament i que ha guanyat un lloc al meu cor per sempre més. Us el recomano molt sincerament i per no fer-me pesada si voleu saber-ne més passeu per l'altre bloc que porto i llegiu tot el que en penso. Això sí, us copio un fragment que al meu parer condensa tota l'essència de la literatura gastronòmica.

"Una vez yo también formé parte de esa Sociedad Literaria [...] No leí ningún libro de un autor muerto, no. Leí una obra que había escrito yo, mi libro de recetas de cocina. Me atrevo a decir que mi libro causó más lágrimas y pesar que cualquier libro de Charles Dickens.

Escogí leer sobre la forma correcta de asar un cochinillo. Untadlo con manteca -dije-. Dejad que el jugo se vaya consumiendo mientras burbujea.
De la manera en que lo leí, se podía oler el cerdo asándose y oír cómo chisporroteaba la carne. Hablé de mis pasteles de cinco capas, hechos con una docena de huevos, de mis dulces de caramelo, de las bolas de chocolate al ron y de los pasteles esponjosos de crema. Pasteles hechos con harina blanca de la buena, no aquella de grano agrietado y alpiste que usábamos entonces.

Bien, señorita, mi público no lo pudo soportar. Saltaron al oír mis sabrosas recetas. Isola Pribby, que nunca había tenido una actitud reprochable, me dijo gritando que la estaba torturando y que iba a maldecir mis cacerolas. Will Thisbee me dijo que ardería en el infierno como mi mermelada flambeada de cerezas. Entonces Thompson Stubbins me maldijo y les pidió a Dawsey y a Eben que me sacaran de allí para ponerme a salvo.

Eben me llamó al día siguiente para disculparse por las malas maneras de la Sociedad. Me dijo que tenía que pensar que la mayoría de ellos habían ido a la reunión después de cenar sopa de nabo (sin siquiera un hueso para dar sabor), o patatas quemadas en hierro caliente (porque no había grasa para cocinar ni para freírlas). Me pidió que fuera tolerante y los perdonara.
Bien, pues no lo haré, me insultaron. Ni uno solo de ellos apreciaba realmente la literatura. Porque eso es lo que mi libro de cocina era, pura poesía en una sartén".

Ja m'ho direu si us el llegiu...

SHAFFER, Mary Ann ; BARROWS, Annie. La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Badalona: Ara Llibres, 2009. 247 pàg. ISBN 978-84-936603-8-3.

Biblioteques de la província de Barcelona on podeu agafar aquest llibre en préstec

Delishop

A Delishop podreu trobar productes de tot el món. Una meravella per a tots aquells que tenim una curiositat desbordada i que no ens fa por tastar-ho tot. Si necessiteu ingredients per a un menú exòtic i no els trobeu, us recomano que feu una ullada i pregunteu. Segur que us podran aconsellar. Jo procuro no passar per davant de les seves botigues perquè faig despesa, però a vegades no puc evitar-ho. Us ensenyo alguns dels productes que m'agraden més.

aquestse cookies estan espectacularment bones, en tenen de xocolata blanca, doble xocolata...

uns refrescos alemanys als que hi estic totalment enganxada, a l'esquerra de cirera, l'altre de cola

sucs anglesos que combinen fruites per relaxar-te, donar-te energia...

i les galetes Artisan Biscuits, aquí de vainilla del mussol i el gat, ecològiques i boníssimes!

Doctor Paper

Seguint amb el fil de propostes de botigues amb productes per a la llar i la cuina, i sobretot com que s'aproxima la paga extra, avui us recomano Doctor Paper.

una botiga que podeu trobar als barris de Gràcia i del Born on el problema serà què escolliu per comprar, us voldreu endur la botiga sencera!

tenen llibres, còmics, àlbums, llibretes, blocs de notes, bosses, lomogràfiques i al fons una meravellosa recreació de cuina antiga amb vaixelles i estris molt molt vintage, amb una aposta pel disseny català i espanyol (les marquines arrassen!), els draps i davantals de tota la vida convivint amb els més moderns...

productes ben curiosos, com llistes especials per fer la compra, vaixelles estampades amb en Tintin, l'Asterix, els Barbapapa, les vaixelles i safates vintage de Kellogg's, productes d'importació...

i llibres de cuina també la majoria d'importació, amb origen als Estats Units com per exemple un de meravellós que vaig veure l'altre dia sobre les barbacoes a l'estat de Texas, que són difícils per no dir impossibles de trobar aquí, però també llibres de cuina de la nostra tradició com els de la Simone Ortega o d'actuals que parlen de Barcelona, de tapes...

Us recomano que us passegeu per alguna de les dues botigues del Doctor Paper, i si no també podeu fer-ho per la seva botiga online...

HEMC#34 Tomàquet confitat amb llavors de sèsam

Per acompanyar els briouats aquests tomàquets acabats de collir de la nostra tomatera que són tan bons que uns dies després en vaig menjar a sobre d'una bona llesca de pa. Us el recomano moltíssim!

Para acompañar los briouats estos tomates acabados de coger de nuestra tomatera que son tan buenos que unos días después comí un poco sobre un buen trozo de pan. ¡Os los recomiendo muchísimo!

Per a 6 persones: 75 gr de llavors de sèsam - 6 tomàquets grans i madurs - 150 ml oli d'oliva - 2 cullerades de mel - 1/2 cullerada de sal - 1/2 cullerada de pebre blanc mòlt


Para 6 personas: 75 gr de semillas de sésamo - 6 tomates grandes y maduros - 150 ml de aceite de oliva - 2 cucharadas de miel - 1/2 cucharada de sal - 1/2 cucharada de pimienta blanca molida

Escalfeu el forn a 140ºC. Poseu al foc una paella petita i torreu el sèsam un parell de minuts, movent les llavors. Reserveu-les. Coloqueu els tomàquets en una font de forn i regueu-los amb l'oli. Deixar al forn durant 20 minuts. Després treieu-los i quan s'hagin refredat, peleu-los i treieu les llavors. Talleu en daus petits.

Calentar el horno a 140ºC. Poner al fuego una sartén pequeña y tastar el sésamo un par de minutos removiendo las semillas. Reservar. Colocar los tomates en una fuente de horno y regarlos con el aceite. Dejarlos en el horno durante 20 minutos. Después sacarlos y cuando se hayan enfriado, pelarlos y sacar las semillas. Cortar en dados pequeños.

Poseu la mel a una paella a foc baix. Afegiu el tomàquet i salpebreu. Deixeu coure durant 2 mints i poseu a un plat i afegiu el sèsam. Serviu-ho ben fred.

Poner la miel en la sartén a fuego lento. Añadir el tomate y salpimentar. Dejar cocer durante 2 minutos y pasarlo a un plato y añadir el sésamo. Servir bien frío.

Receta y textos extraídos del libro Un viaje gastronómico por el norte de África

Bibliotecas de la provincia de Barcelona donde podéis coger en préstamo este libro