09 de març 2016

La Donuteria saved my life

Mareeeta, ja feia més d'un any que no actualitzava el blog... Just la setmana passada elCuquito va complir dos any i me n'he adonat que durant el seu primer any vaig poder escriure algun post. No gaires, però algun í ara sóc conscient que quan ell era petit petit sí que podia fer coses tot i que en aquell moment tenia la sensació que no feia res. 
Quin cacau mental el del puerperi! Si no em vaig tornar mig boja va ser gràcies a ma germana i ma mare (que em van aconsellar moltíssim) i a La Donuteria. Pensareu que exagero però no.


Només feia pocs mesos que havia nascut elCuquito i jo començava a estar una miqueeeeeeta desesperada. Si acabeu de tenir un fill potser sabreu de què us parlo: dies i dies i dies com si el meu despertador s'hagués quedat atrapat amb "I've got you, babe". Per sort no vam tenir problemes amb la lactància, s'agafava súper bé al pit i no el deixava. Menjava tant que li arribava a sortir la llet pel nas!
L'inconvenient? Que cada 60-75 minuts l'havia d'alletar nonstop i els meus nivells de sucre van començar a baixar exageradament. Combinat amb les passejades d'hores i hores, perquè era l'única manera que no plorés, vaig acabar perdent els 9 quilos de l'embaràs i una mica més.

El meu estat físic i mental era deplorable (ha millorat sensiblement). Així que m'agafava el fular per penjar-me'l i cap a La Donuteria. Ell dormia plàcidament i jo m'afartava de dònuts. I seguia aprimant-me!!!
Tants anys fent règim i ara m'aprimava menjant dolços sense parar, el món al revès.
Recordo que em vaig assabentar de l'obertura de La Donuteria gràcies a un tweet de 'La hora del bagel'
El primer que vaig pensar va ser, 'buf, el hipsterisme va a llegaaaaaar'. Com sempre, el prejudici era totalment erroni. Sí, el pastisser duia barba; sí, la decoració del local era de fusta; sí, lletres vintage per al cartell; sí, dònuts que estan tan de moda... Però vaig tastar el producte i WOW!!!

Vaig acabar anant-hi cada dia. Era una passejada de mitja hora anar i mitja hora tornar, però arribava i carregava piles amb un parell de dònuts i dos més per quan arribés a casa. I és clar, vaig acabar agafant confiança amb el pastisser i explicant-nos la vida. Us el presento (tot i que la majoria segur que ja el coneixeu):
Es diu Richard Beis, nascut a Atlanta (EEUU) i és un pastisser de raça. Ha viscut i treballat per tot el món (Nova York, la Xina, Japó, República Dominicana, Sud-Amèrica...) i de cada experiència ha après diferents maneres de cuinar, sabors, cultura gastronòmica. Aquest és un tema que hem parlat força sovint, de com 

percebem els dolços als diferents llocs del món. Parlar amb el Richard és tot un plaer!
Fa uns anys va aterrar a Barcelona on va treballar a l'hotel Mandarin per passar a ser el responsable de l'obrador de la pastisseria Escribà, poca broma!

Fa quasi dos anys va fer al salt al negoci propi. Tenia clar que volia obrir un establiment 100% artesà. Com un dia ell mateix em va dir, a Barcelona hi ha llocs tradicionals, de tota la vida, on el cartell artesà es manté però part del producte és congelat. Si us passeu o coneixeu La Donuteria veureu que l'obrador és a la vista, el que es ven és el que hi ha, quan s'acaba el producte es tanca la botiga. I si la matèria primera no és de qualitat, no es fa servir. 

Això també suposa un preu, però si tenim en compte que els dònuts es fan un a un, cada dia, amb els millors ingredients disponibles, paga la pena comprar-los. Puc dir amb orgull que dec ser una de les clientes més fidels. He tastat 70 dònuts diferents (sí, en porto el compte) i quan penso que en tinc un de favorit, el Richard s'inventa un glassejat, un farcit o li dóna la volta a unes postres tradicionals i ja m'ha matat.

Si n'hagués d'escollir un, tindria un greu problema. M'agraden els sabors poc convencionals, com els de chutney de mango, el de miso dolç, el de bacó amb xarop d'auró..., els glassejats originals com el d'alfàbrega amb gerds, fruita de la passió, maracuià i els farcits clàssics com el de vainilla, però que quan el tastes comprens que és vainilla de debò.
En el seu moment el dònut Elvis  va ser el millor dels millors: crema, cacauet, plàtan, xocolata, una bomba deliciosa! El Dokini també va suposar un abans i un després, amb el sucre desfet per l'escalfor de la planxa, i el pernil i el formatge... Em ve la salivera! Les adaptacions com els dònuts de Panellets, el New York Cheesecake, el de Tiramisú, el de Mel i Mató, el de Carajillo! El Donutella  és el favorit d'elAbogado, com no podia ser d'altra manera...

Malauradament ja no puc anar tan sovint com abans perquè he tornat a treballar i ens hem traslladat a l'altra punta de la ciutat, però sempre que puc m'escapo. Això sí, compro més d'un dònut (de dos, de tres i de quatre) perquè m'aguantin uns dies i no tingui síndrome d'abstinència al dia següent.
Va ser en una de les nostres converses amb el Richard sobre dolços i pastisseria que em va animar a dur a terme un projecte que fa anys que tinc al cap però que no pensava que tingués cap sortida. El típic pensament 'això és tan friki que només m'interessarà a mi'. Gràcies a ell, potser algun dia ho podreu llegir tots. 
O no... :-)

c/Parlament 20
Sant Antoni, Barcelona

09 de gener 2015

El paradís de qualsevol pastisser

Gràcies a la meva amiga Samar he descobert el paradís de qualsevol pastisser, professional i amateur. No és la fàbrica de xocolata de Willy Wonka, però sí la coca dels tresors d'Alí Babà.

Tot va començar quan ma germana va demanar a la seva llista de desitjos nadalecs, un motlle amb la forma de la típica rajola barcelonina. No vaig aconseguir que li cagués el Tió, però gràcies a la Samar, què em va xivar la localització de la cova dels tresors, els Reis li han portat, i a mi també! :-)

I és que al c/Pallars 74 hi ha el local de l'empresa Jarpega/Reinoxsa, fabricants i distribuïdors d'instrumentació i material per a pastisseria i hosteleria. Tenen de tot i súper bé de preu!

Motlles de plàstic per a xocolata i semifreds (em van ensenyar els mítics que fa servir el Josep Maria a La Pastisseria, també els de Jordi Bordas i els de xocolata de l'Oriol Balaguer), els motlles de torrons van ser molt temptadors i la propera tardor cauran sí o sí. També motlles metàlics de totes les formes, blondes i suports per als pastissos, motlles de paper, tallapastes... Fins i tot faves i figuretes per fer el Tortell de Reis. Impressionant!

Hi tornaré, sens dubte!

01 de novembre 2014

Els altres panellets

Aquest matí a la cua de la Pastisseria Escribà un avi la mar d'entranyable m'ha preguntat quins panellets pensava comprar. Jo li he contestat que em delia pels de formes i gustos estranys. Ell només volia comprar-ne de pinyons. Li he fet veure que els de crema catalana feien molt bona pinta i m'ha donat la raó. Finalment s'ha emportat una safata de panellets de pinyons i sis panellets d'aquests estranyots de crema catalana. Encara m'agradaran! m'ha dit quan ha marxat.

elCuquito i jo hem fet una ruta per quatre establiments ben dolços i hem comprat aquells panellets que més ens han cridat l'atenció perquè els de pinyons i ametlles són molt bons, però en menjarem segur, així que tastem-ne d'altres. A veure si encara ens agradaran i es tornaran tradicionals i tot...


A Escribà ens hem quedat els panellets de crema catalana i els de llimona amb merenga. També els panellets en forma de ravioli farcits de poma, plàtan, albercoc i figa. Tots boníssims, però el de llimona... Ummmmmmm...


Tot seguit hem enfilat per Urgell fins a la Pastisseria Ochiai, que tot i elaborar rebosteria japonesa també tenen productes de pastisseria catalana. I ben bons, que l'any passat van guanyar el Premi al Millor Croissant de Mantega. Bé, el croissant no és català, oi? Però ja m'heu entès... Aquí hem triat els panellets de yuzu (cítric japonès, per cert com s'escriu en català?) i de te verd. Gens dolços i molt potents de sabor, genial!


Hem tombat per Aragó fins arribar a La Pastisseria. Quin bé de Déu d'establiment. M'he hagut de posar les mans als ulls, per no veure la filera de pastissos i pastissets que tenien a l'aparador. Avui veníem en missió panellet, però es fa difícil no comprar una rosa o una cirera. Els panellets de cirera, mojito i gianduja han estat els escollits i a casa ha triomfat el de mojito! Un altre, un altre!


Però el panellet dels panellets l'he comprat a La Donuteria, al carrer Parlament. Establiment de pro que segur que ja coneixeu i si no, ja veureu quin post estic preparant. No puc avançar-vos gaire però sí que us diré que m'hi he passat tot l'estiu. Estic completament enamorada dels seus donuts, dels seus farcits, dels glassejats, però sobretot de la creativitat que es gasten. Un exemple? 
El DOnellet: un donut farcit de pralinè d'ametlla, glassejat d'ametlla, teula de pinyons i una pipeta de moscatell per apretar just abans de menjar i que el farcit en quedi  impregnat. Déu meu nostru senyoooor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Si sou a Barcelona encara teniu temps per tastar-lo avui i demà! Us he avisat.

I vosaltres, quins panellets mengeu a casa?

14 d’agost 2014

Bar Ramón, temple on prega laBanda tapa mediante

El Bar Ramón és un dels bars més mítics de tota la ciutat i com a tal, laBanda no el deixa de visitar sempre que pot.Temple al rock'n'roll i a unes tapes que són pur nèctar diví, la seva qualitat és tal que l'antelació és vital per poder-ne gaudir. Cal reservar sí o sí perquè sempre, sempre, sempre està ple.
Al Ramón trobareu tapes clàssiques i també d'altres més creatives (com els canelons amb foie), però com molt honestament diuen al seu web "según temporada, mercado, ganas y tiempo". Olé.




- croquetes de roquefort - croquetes de pernil - patates braves - bombes - patates al caliu amb all i oli i botifarra ibèrica - xampinyons amb cremette i pernil - brie arrebossat...

Ja salivo...
Feu-vos un favor i pequeu un dia ben a gust inflant-vos a tapes del Ramón, que si aneu una colla per uns 20€ per barba quedareu tips com uns senyors.

Bar Ramón
c/Comte de Borrell cantonada Tamarit
Telèfon 93 325 0283

07 d’agost 2014

Hem pujat al Dos Cielos

Segueixo als germans Torres des que van començar a treballar amb la Universitat de València i juntament amb Javier Andrés van desenvolupar la Gastrovac, un aparell de cocció que permet obtenir els dentes vegetals, com ells en diuen. D'ençà que van obrir el Dos Cielos a Barcelona, any que passava any que em deia que hi havia d'anar, però mira... Finalment entre el seu nou receptari i el programa de televisió, allà on mires els veus i l'Advocat ha estat previsor per reservar taula i regalar-me un sopar, que recordarem sempre, pel meu 33è aniversari. 

Però, ara què, tenim un bebè de cinc mesos que encara estic alletant, per tant difícil de deixar amb algú perquè encara no domina el biberó. Doncs cap problema ens diuen des del restaurant, porteu-lo que farem que s'hi trobi molt a gust. D'una banda em vaig sentir molt alleujada, però sóc plenament conscient que si et gastes un dineral en un àpat d'aquest nivell el que no vols de cap de les maneres és que te'l destorbi un bebè que plora o un fumador de puros. Per sort el nostre petitó és força tranquil, molt curiós, però que rarament s'altera. A tots els restaurants que ja hi ha anat, i en són uns quants, s'ha quedat fregit o extasiat per les atencions de clients i personal. Creuo els dits perquè no tingui una mala nit.

El restaurant està situat a la planta 24 de l'Hotel Melia Barcelona Sky. Sortint de l'ascensor, et rep el personal del restaurant i et donen la benvinguda com faries tu mateix amb els convidats de casa teva, és a dir, que t'ensenyen el piset.  Una vista ràpida a la terrassa on hi soparem, però primer passem a veure la cuina i el menjador que comparteixen un mateix espai. Cambrers, personal de sala i cuiners, Javier Torres inclòs (el Sergio Torres no hi era), es presenten i et donen la benvinguda desitjant-te que ho passis d'allò més bé. És un recurs senzill però deferent i molt efectiu per fer sentir el client com a casa, amb gran naturalitat i calidesa.

Un dels luxes del menjador és que comparteix espai amb la cuina, un pas més en les cuines obertes, ja que el comensal veu clarament com es es gestiona l'elaboració de cada plat, però sorprenentment no pateix contaminacions ni acústiques ni olfactives. L'altre luxe, l'espai entre taules, que també es reprodueix a la terrassa, i les vistes espectaculars sobre la ciutat.
Ja asseguts a la nostra taula, es Un cop asseguts es presenten els dos cambrers que ens atendran. Tot són atencions al nostre bebè, que no ens preocupem si es posa nerviós, que si necessita una manteta que la demanem, fins i tot la sumiller deixa ben clar que l'encantaria agafar-lo en braços si calgués. Una meravella.


Abans de triar entre els dos menús degustació disponibles, ens serveixen dos aperitius:
* tomàquet de l'hort confitat i farcit de peix macerat amb terra de blat de moro torrat amb malta. La presentació dins d'un test, sorprèn.
* uns snacks-bunyols cruixents, fets amb mandioca brasilera i farcits de crema d'ou i un rave semblant al wasabi però no tant picant. La presentació dins d'una roca polida, igual que els bunyols, d'aspecte dur però molt suau en l'interior.

Tot seguit triem el gran menú degustació que val 100€, no em puc resistir a afegir-hi una mitja ració del carret de formatges (9€ més) i si ens agradés el vi o jo el pogués prendre hauríem tingut l'opció de maridar cada plat amb una selecció de vins (45€ més).


Abans que arribi el primer plat, ens presenten la selecció de pans artesans fets al mateix restaurant. Amb massa mare i fermentant 24 hores. Rústic, de nous i panses, d'olives negres, amb tomàquet i parmesà, de pastanaga i albercocs... Ens tallen un tros de cada varietat i al costat un platet amb un oli per poder-lo sucar. Ens crida l'atenció l'encertada elecció de l'oli, amb un potent toc picant que neteja el paladar, però que no baixa coll avall. Ideal per preparar-te entre plat i plat.


Els focs artificials comencen amb el consomé d'au, ametlles de llet i cecina. Un consomé potent de sabor en forma de gelatina acompanyat d'unes ametlles crues embolcallades per la llet. El toc de la cecina és un bon complement per tancar el plat.


Granissat de tomàquet, olives i fumats de riu, amb una capa cruixent pràcticament gelada amb un gust de tomàquet espectacular constrastant amb la falta de color, totalment transparent. El toc salat dels fumats és molt agradable i fa un conjunt molt fresc. Aquest va ser el plat favorit de l'Advocat.


Amanida freda de cigrons verds, humus, cítrics i germinats. Mai abans havia tastat els cigrons verds (no es deixen madurar i per això aquest color) i la seva combinació amb l'humus, que tenia un retrogust a llima deliciós, em va captivar. N'hagués menjat cullerades i cullerades d'aquesta amanida.


"El Calze" all negre de Las Pedroñeras. Tenia moltes ganes de tastar els alls negres (fermentats durant 40 dies a 40 graus) i poder les grans expectatives dispositades van fer que la meva opinió final sobre el plat fos més aviat neutra.  Servida en un calze, trobem una pasta d'all negre amb un crumble de malta i un pa d'all en forma d'hòstia. Molt coherent, però no sé, esperava que la força de l'all negre fos més potent.


Carabinero de Huelva, amb algues, perles de cogombre i anelles de ceba, amb una mantega feta amb el propi cap del crustaci. El punt de cocció del carabinero, era brutal, més enllà del cru, es desfeia a la boca. Els complements de les algues, el cogombre i la ceba eren el contrast perfecte a la potent mantega feta amb els caps. Un plat EXCEL·LENT.


Peix Sant Pere amb reducció de pernil ibèric i perles de xirivia. La delicadesa del peix, cuit al punt, melós com si fos un bombó, contrastada amb la potència de sabor de la salsa/fons/reducció del pernil i la fiblor de la xirivia.


Espatlla de cabrit amb crumble de pastanaga, orellanes i pruna fresca. La carn era un altre bombonet, es desprenia com si fos mantega a temperatura ambient, ferma però a l'hora flonja, sembla impossible però va anar així. L'equilibri de sabors un altre cop al punt just entre la dolçor de la carn, la potència de la reducció del seu suc i l'acidesa de la fruita.


En aquest moment, ens va tornar a demanar si voldríem tastar la selecció de formatges del seu carret. I tant que sí! Va ser molt difícil realitzar la tria dels formatges que tastaria. El carret era molt temptador i no hagués tingut cap problema tastant-los tots. Finalment, vaig tastar el llanut, un de crema àcida, una varietat sec canari molt sorprenent, una varietat francesa semblant al brie però força més curat i un de vaca molt peculiar pel toc de pastanaga.


Comencem la darrera part del gran menú amb la desfilada de postres. L'inici el posa el Pre postre, presentat en una preciosa capseta japonesa tenim les "migas" de pa de pessic de fruits vermells, amb fruits vermells i sorbet de maduixa i cassis. Unes postres potents, molt refrescants i el punt d'humitat de pa de pessic era prou bo.


El punt fort de les postres, per a nosaltres van ser dues opcions diferents. Les postres estrelles del menú és el Gin & Tonic, una volta a tots els ingredients que conformen la popular beguda: gelatina de tònica, sorbet de llima, pa de pessic de ginebra i un curiós twist cruixent de llima. S'acompanya amb una copa de tònica amb boletes de pebre, cardamom i una flor de cogombre.


Com que jo estic alletant al petitó no podia prendre el Gin & Tonic i em van oferir unes altres postres estrella del Dos Cielos, l'Àfrica. Diferents textures de xocolata, de tres varietats africanes, dues de Ghana i una de Madagascar, amb gelat de gingebre i mel, cruixent de gingebre i espècies. Em va captivar totalment per la seva perfecció estètica i tècnica.
Malauradament arribàvem al final de la nostra experiència gastronòmica al Dos Cielos i aquest punt final el va posar la Joia. Un bombó de xocolata blanca farcit d'una fruita brasilera semblant al maracuià. Presentat en una capseta de joieria com no podia ser de cap altra manera.

Finalitzat l'homenatge, tornem a casa caminant mentre rememorem cada plat, intercanviant opinions i les sensacions que ens han transmès. I no podem més que meravellar-nos amb la cuina dels germans Torres. Sabors purs, nets, amb ingredients on el producte és l'absolut protagonista de cada plat. Plats que aparentment són senzills, desenvolupats amb les tècniques modernes, però dominant allò que és més bàsic a la cuina com per exemple els fons, els caldos i les reduccions, aconseguint la potència i l'equilibri entre sabors, així com coherència i autenticitat.El servei rebut tanca el cercle de l'excel·lència al Dos Cielos. 
Marxem amb moltes ganes de tornar cada cop que els germans Torres modifiquin la carta amb el canvi dels productes de la temporada i de les estacions. Comencem a estalviar omplint el porquet guardiola per tastar el menú degustació de tardor.

DOS CIELOS
Hotel Melia Barcelona Sky
c/Pere IV 272-286
93 367 20 70

31 de juliol 2014

Restaurant Tram-Tram

Des de fa 8 anys, l'Advocat es pren molt seriosament el dia 1 d'agost, el meu aniversari.
Cada any, ell és l'encarregat de reservar el restaurant on celebrarem que he fet un any més. Comença a donar-hi voltes força mesos abans perquè molts restaurant estan tancats per vacances. I a sobre no s'hi val qualsevol restaurant, ell és molt exigent.


L'any passat em va portar al restaurant Tram-Tram regentat pel xef Isidre Soler. Situat a una casa baixa del barri de Sarrià, no només la seva ubicació respon a la història del barri sinó que el nom fa referència a l'antiga línia de tramvia que passava per davant mateix del local. 
L'ambient i la decoració del local fan que sigui molt acollidor i íntim, ideal per anar a gaudir de la vetllada en parella. I si teniu la sort de poder seure a la terrassa, ja serà la repanotxa!

La carta està elaborada en funció del que el mercat i la temporada ofereixen, així els seus plats van canviant estacionalment. A més teniu l'opció de menjar a la carta o tastar els seus menús degustació, festival i degustació per a grups. També us podeu apropar al migdia i tastar el seu menú. Nosaltres vam triar el Menú Festival i això és el que va ser, un autèntic festival!


Els plats que més ens van agradar:
- escuma de parmesà amb emulsió de tomàquet
- brandada de bacallà amb tres textures de xocolata i xip de llenties
- amanida de fruita de temporada amb pop i crema d'ametlles
- foie gras amb ou de corral a baixa temperatura i salsa périgueux
- textures de xocolata

Menjar al Tram-Tram va ser molt més que especial, tant pel menjar com pel tracte rebut, però a més a més perquè era una data especial per a nosaltres i a sobre embarassats! 
No ho dubteu, el Tram-Tram és l'opció ideal si el que voleu és conquerir bojament l'estòmac de la vostra parella. Hi tornarem, segur!
Què haurà preparat enguany l'Advocat???

Restaurant Tram-Tram
Major de Sarrià 121
08017 Barcelona

24 de juliol 2014

Exposició "Menús de guerra"

Torno a treure el cap per la meva cuina virtual després del naixement del meu Cuquito. Em sap greu haver estat tan de temps allunyada d'aquest espai perquè he trobat molt a faltar explicar-vos totes les experiències que hem anat vivint fins ara. Per sort, el petitó és un santet i no me n'he estat d'anar a restaurants, seguir cuinant i visitar exposicions. Espero tenir una miqueta de temps cada setmana per explicar-vos tot el que hem pogut anar fent.

Avui començo a posar-me al dia explicant-vos que, gràcies al Museu d'Història de Catalunya i a la llibreria Bestiari del museu, dijous passat vam tenir la sort d'assistir a una visita guiada a l'exposició Menús de Guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència.

Sergi Freixes, comissari de la mostra, ens va explicar que l'origen de l'exposició sorgeix quan treballava en l'organització d'una altra exposició: Contes infantils de la guerra. Recopilant informació sobre la producció editorial infantil durant la guerra, va ensopegar amb el receptari Menús de guerra que la Generalitat va encarregar al cuiner Joan Vila el 1937. És un receptari especialment concebut per a la població que es quedava a la rereguarda i és un pràcticament vegetarià per les dificultats de l'època per trobar carn.

L'exposició no és només un reflex dels malabarismes que havia de fer la població durant la guerra per confeccionar un menú amb les matèries disponibles, sinó que també és un repàs de la cultura gastronòmica catalana de l'època analitzant les figures gastronòmiques, passant per les produccions editorials culinàries i les iniciatives hoteleres de llavors.

Entre els cuiners i gastrònoms de l'època, Sergi Freixes ens destacà especialment les figures de Joan Vila (de qui diu que és el cuiner més mediàtic de l'època), Josep Rondissoni (ambdós professors de cuina de l'Escola de la Dona), Ignasi Domènech (segur que teniu algun receptari seu a casa perquè encara s'editen els seus llibres) i Ferran Agulló, gastrònom i primer en afirmar que Catalunya té una cuina pròpia. Com a curiositat també ens explicà que Agulló és qui bateja la Costa Brava amb aquest nom.


L'exposició també repassa les tendències culinàries de l'època com el vegetarianisme i el naturisme o com s'adaptaven els establiments hotelers a decrets com el del Plat Únic. És molt interessant l'explicació de la iniciativa de la Generalitat perquè la població obtingués els seus propis ous, cuidant gallines. El que es va anomenar La batalla de l'ou.
Pel que fa a la cuina en el mercat editorial de l'època, a la mostra es poden veure els llibres de cuina per fer classe a l'Escola de la Dona, receptaris de l'època on s'explica com adaptar plats tradicionals en versions per fer amb menys ingredients (com la truita de patates simulades); també es poden contemplar diversos exemplars de la revista Menage i el fitxer Vila, un sistema per organitzar les fitxes de receptes que venien a les revistes.


Per finalitzar la trobada, els assistents vam ser obsequiats amb un refrigeri molt en consonància amb l'època que retrata la mostra: pa amb vi, pa de figues i fruita seca, i avellanes. I per fer-ho baixar, vi de la terra.
Jo també vaig passar per la llibreria i em vaig comprar un parell de llibres i receptaris sobre el tema. I gràcies que no em vaig emportar la llibreria sencera!

Si dijous passat no vau poder assistir a aquesta visita guiada, avui a les set de la tarda teniu una darrera oportunitat. Només cal que envieu un correu electrònic a la llibreria per reservar plaça. No us decebrà!
Bon profit! :-)