Ves al contingut principal

Entrades

Destacats

L'EGGS de Paco Pérez

Una de les coses que podria menjar sense aturador són els ous. Em tornen boja, tant és l'elaboració. Agraeixo als déus genètics que no ser-ne al·lèrgica i poder-ne menjar cada dia. Sí, allò que fa un temps es va posar tant de moda de "només un parell d'ous a la setmana que més és contraproduent", no hi combrego. 
Trobo que és un ingredient que la majoria creu abastable però que en realitat és francament complicat cuinar-lo bé. La truita francesa, per exemple, és un plat molt senzill però perquè te'n surti una de ben bona, n'has de conèixer els trucs. Fins i tot els ous durs, m'agraden. En Josep Pla suposo que ho atribuiria a la meva passió per l'aeronàutica: "Els ous durs s'han de reservar per a les persones que es dediquen a l'heroïcitat, com per exemple els astronautes." Doncs amb una mica de sal i pebre i un rajolinet d'oli, ben bons que són... O els ous passats per aigua, al loro!, que tenen el seu què. Sobretot si després els …

Entrades més recents

Croquetes de calçots

Canelons d'ànec, pollastre i foie amb beixamel de tòfona

Ca l'Isidre (Barcelona)

La Donuteria saved my life

El paradís de qualsevol pastisser

Els altres panellets

Bar Ramón, temple on prega laBanda tapa mediante

Hem pujat al Dos Cielos

Restaurant Tram-Tram