15 de maig 2013

Atrévete con el sushi amb Comer Japonés

Fa dos caps de setmana vaig tenir l'oportunitat de gaudir d'un curs de sushi organitzat per Comer Japonés, un meravellós blog sobre gastronomia japonesa que com a frikifan del Japó, no em deixo perdre. Però abans d'explicar-vos com va anar el curs, us explicaré que porto un parell de setmanes completament centrada un altre cop en la cultura japonesa. L'Advocat i jo vam quedar tan enamorats del país nipó l'any passat que ja tenim moltes ganes de tornar-hi i ens estem motivant, com si calgués.

Una d'aquestes motivacions ha estat el curs de sushi que us deia i també la lectura del còmic Atrévete con el sushi d'Isabel Kreitz (l'autora té un altre gastrocòmic  molt recomanable del que tinc pendent parlar al blog) i Junko Iwamoto.
Aquest manga occidentalitzat (tan pel dibuix com per la direcció de la lectura) és una excel·lent manera d'apropar-se al món del sushi per a tots els que no n'estigueu gaire avesats i no és una lectura gens feixuga.
El fil conductor de la història està format pels diferents descobriments que fa una parella sobre el món del sushi, des de les tècniques de feina d'un mestre del sushi a com menjar-ne correctament, com escollir el millor producte al mercat i per suposat com fer-ne a casa, on el procés s'explica amb detall. Un apèndix final ens resum les eines necessàries per fer un bon sushi, però no us espereu cap recepta pas a pas, per això caldrà fer-se amb un bon receptari.

La lectura d'aquest còmic és ideal complementar-la amb un bon curs de cuina sushi per veure en viu com ho fa un mestre del sushi. I això és el que faig fer jo gràcies a Comer Japonés. Des de fa temps segueixo el blog de Roger Ortuño, però no sé ben bé per quins set sous no m'havia animat a apuntar-me a algun dels cursos que ofereixen, fins que em vaig estrenar fa dues setmanes amb el curs de sushi amb el xef Takashi Komura del restaurant Bun Sichi, de Barcelona. 

Allotjats al cooking space del Delishop els alumnes vam poder seguir amb atenció les indicacions i consells del gran Takashi (que n'és de simpàtic) per rentar, coure i utilitzar l'arròs de sushi (shari), enrotllar els makis i tallar-los.

I en vam fer de diferents tipus: els futomakis (sushi de rotllo gruixut), que són els més gruixuts i van farcits amb diferents ingredients, nosaltres els vam farcir amb alvocat, enciam i salmó; els hosomakis (sushi de rotllo prim), que són els primers que degut al seu tamany només van farcits amb un únic ingredient (si és cogombre se'n diu kappamaki); els uramaki (sushi del revés), es diferencien de la resta perquè la capa d'arròs no fa de farcit sinó que cobreix l'alga nori; i els temaki (sushi enrotllat a la mà) que són paperines de sushi que es farceixen i s'enrotllen a la mà i que es mengen tal qual, sense palets.


Va ser un curs molt interessant i entretingut, vaig aprendre molt i a sobre ens vam posar com el quico menjant salmó, anguila, alvocat i tot el que anava sobrant. Després ens vam emportar una safata amb tots el sushi que havíem fet. Segur que no serà l'únic curs que faci amb ells. Un plaer, Roger!

02 de maig 2013

CAR-MO-NI-ZA-CIÓN

Quan vaig començar a treballar a la biblioteca del barri del Carmel, un parell de bibliotecaris valents com no n'hi ha d'altres em van adoptar dins del seu grup mafiós: laBanda. Van valorar que molava prou per unir-m'hi, ser anomenada Chica de laBanda (oh yeah!) i adoptar les tradicions gastròpates més arrelades. I no va ser cap suplici, tot sigui dit. Sóc 100% de laBanda!
Una d'aquestes tradicions ja us la vaig explicar fa uns anys: l'esmorzar demencial dels diumenges al matí, però avui us vull explicar què menja laBanda quan dobla torn. Aquesta proesa fins i tot té nom propi: Carmonización.


carmonización. 1. f. Acción y efecto de carmonizar.
carmonizar. 1. intr. Dicho una persona: Comerse el mítico menú que sirven diariamente en Casa Carmona, bar situado en el barrio del Carmel en Barcelona.

Si el diccionari de la RAE molés prou, podríeu trobar la definició de la Carmonización, però com no mola tant, doncs me la cuino jo mateixa.
Com qualsevol bar de menús dels de tota la vida a Casa Carmona pots escollir diverses opcions de primer, segon plat i postres, però el preu també inclou un suc de tomàquet (gaspatxo o salmorejo quan apreta la calor) o una ració mini d'amanida abans de començar. Per entrenar les papil·les gustatives... I és que les racions són èpiques, espartanes, s'ha de ser un autèntic mascle o marimascle com jo.

Entre els primers més valorats trobem:


Niñaaaa, una de espárragos (pot d'espàrrecs blancs, amb el seu bon tall de pernil i maionesa)


Niñaaaa, una de rusa (ració de la que podrien menjar dues persones adultes)



Niñaaaa, una de sopa de galets con huevo y tropezones (que podrien ser meteorits acabats de caure)



Niñaaaa, una de lentejas (o altrament anomenades llentillis que s'han de menjar amb vinagre)

També són brutals les migas que trobareu tots els dijous, estius inclosos, amb la seva sardina, meló i olives. Això sí, després haureu d'esperar un parell de segles abans de banyar-vos a la piscina...

Qualsevol persona mínimanent normal s'ha quedat tip només amb el primer plat perquè com ja us he dit abans les racions són mida paquiderm, però sí carmonizas, no es poden perdonar ni els segons ni les postres. Entre els millors segons trobem:


Niñaaaa, una de lomo adobao (perquè posar-hi tres talls quan en pots posar cinc...)




Niñaaaa, una de pechuguitas y secreto a la plancha (sí, també podeu cuidar la línia)


Niñaaaa, una de lacón está muy bueno, con bien de pimentón


Niñaaa, una de "almóndigas con champis" (8 no són prou mandonguilles)


Ay, niñaaaa, que hoy tengo, madre mía lo que tengo, ¡PLATO ALPUJARREÑO! (pebrots, morcilla, choriso i ou tot ben fregit amb patates, ole, grasazaaaa)

No puc deixar d'esmentar el plat d'entraña, sangre encebollada i callos, bàsics de Casa Carmona.

I per rematar un gran clàssic per postres:


Niñaaaa, un Frank Sinatra (¿lo has pillao niñaaa, lo has pillao? flan sin nata...)



El punt i final a la Carmonización el posen els cafeses, és a dir carajillos de rom i gots de tub fins a dalt de patxaran, necessaris per agafar aquell toc azocao tan característic d'aquests bars. La Chica de laBanda amb un te ja faig i últimament passo directament a la camamilla, em faig gran. Veieu perquè he hagut de començar a córrer en curses populars, oi???


Com heu pogut comprovar, Casa Carmona és un bar dels de tota la vida, dels que comencen a extingir-se, amb tota la família rera la barra, atenent als clients amb tota la confiança del món tant si et coneixen de fa cinc minuts com de fa cinc anys, on es menja de p_ta mare. Sovintejat pels treballadors de la biblioteca, els del centre d'atenció primària i el veïns de tota la vida, on podreu escoltar i participar dels debats per arreglar el món, l'equip de futbol i on aprendreu com fer-vos-ho per quedar-vos embarassats de nen o nena, al loro!, hi ha un mètode i el Juan de Casa Carmona te'l pot explicar.


24 d’abril 2013

Sant Jordi collita 2013

A diferència del 2012, enguany no tenia el dia lliure i si volia gaudir de la Diada de Sant Jordi hauria d'optimitzar el temps del que disposava abans d'anar a la feina. I ahir fins i tot tenia una reunió a l'hora de dinar, però quasi vaig tenir temps de fer tot allò que volia. 

Vora uns 20 minuts caminant des de casa meva, es troba el Forn Baltà, un clàssic del barri de Sants que per Sant Jordi és visita obligada per comprar un dels seus dracs de pa d'espinacs, són tan bons com divertits de veure. 
Foto de Farinetes Baltà
Tot seguit, vaig agafar el metro fins a la parada de Fontana per anar a Lukumas a comprar una rosa farcida de crema de xocolata i avellana per al meu cavaller Sant Jordi, i és que ell és molt fan de les creacions del Pietros, tant que les vam  servir a la nostra festa de casament.


Havent esmorzant un lukumas de pernil i formatge, vaig deixar el barri de Gràcia per caminar fins a Sant Gervasi i arribar a la teteria que des fa uns mesos em té bojament enamorada, Usagui. Una teteria japonesa on menjar dolços típics del país i beure una molt bona tassa de te verd, i si no us agrada tenen una varietat força àmplia amb d'altres tes i infusions. Tinc pendent un post dedicat a Usagui, però mentrestant us diré que m'hi vaig apropar per comprar uns mini financiers de té verd farcits amb xocolata blanca de maduixa i rosa. Espectaculars!


Vaig descobrir el bloc La pasta per als catalans de l'Antonella Speranza cercant informació sobre l'espoli fiscal a Catalunya i de seguida m'hi vaig enganxar. A casa ens encanta, però al meu cavaller Sant Jordi l'apassiona. Ja hem cuinat moltes de les receptes que ha anat publicant, després li van donar el premi al millor bloc de cuina en català 2012 i ara treu un llibre. Impressionant! No podia deixar de regalar-li al cavaller el llibre de l'Antonella, però a sobre vaig aconseguir que ens el dediqués i amb paquet de pasta de regal.



Després d'aconseguir el llibre de l'Antonella, m'havia de fer amb un altre dels imprescindibles de la jornada, el pa de Sant Jordi i enguany l'havia de comprar allà on va néixer, a la Fleca Balmes fa 25 anys. Apunteu també a la llista de deutes, que us dec una entrada sobre aquest forn. ;)


Un cop aconseguits els objectius gastronòmics de la Diada, em vaig dedicar a mirar paradetes i comprar uns quants llibres, fent temps per a la reunió a l'hora de dinar. Com que el meu cavaller era un dels integrants, vam quedar al restaurant de la llibreria Laie de Pau Claris. Sembla que dinar el seu menú especial Sant Jordi s'està convertint en tradició. Enguany el menú era modernista i homenatge al centenari de la Pedrera i Ignasi Domènech.


De primer, un entrant amb tres degustacions de Sopa de Monja (crema d'arròs amb llet i galetes de pa fregit amb parmesà), Amanida Raquel Meller (amanida de tomàquet i cogombre amb gambetes, arengada i amaniment de tòfona, mostassa i herbes) i Caneló a la Rossini que deu el seu nom al compositor d'òpera Gioachinno Rossini, amant del foie-gras i la tòfona.


De segon vam triar el llenguado llimona Rosina que anava arrebossat i farcit de compota de tomàquet, anxoves i xampinyons acompanyat de patates palla i salsa tàrtara...


... els ous escumats a la barcelonina i gírgoles a la llauna amb pebrot i carxofa confitats, pernil i suc de vedella rostida...


... i per últim el turnedó Saint Gothard (vedella a la graella amb tomàquet farcit de salsa bearnesa i patates duchesse). 



El punt final d'aquest dinar de Sant Jordi tan especial el van formar la copa pijama del Cafè (que portava flam d'ou i tarongina, cremós de mascarpone amb préssec i pinya, coulis de gerds i gelat de vainilla amb cruixent de galeta), una amanida de maduixes a la Romanoff que estaven ensucrades i ruixades amb licor marrasquí i cobertes de natilles i crema xantilly, i per últim el pastís del Centenari de la Pedrera que anava acompanyat de gelat de sèsam negre.

I amb una cova de cava, a les que ens va convidar l'amable personal del restaurant de la llibreria Laie Pau Claris, vam posar punt i final a la Diada de Sant Jordi.

Vosaltres, vàreu caçar algun drac???

02 d’abril 2013

l'Emma també és molt mona!

Enguany ha estat el primer Dilluns de Pasqua de la meva neboda Emma, que només té 4 mesets, i em va fer molta il·lusió que la meva germana em demanés que li fes la Mona. I la tieta encantadíssima!
Com a casa som tots força xocolateros, em vaig decidir per una mona clàssica de pa de pessic cobert de xocolata i farcit de melmelada de gerds (ma germana n'és molt fan) i acompanyada per uns bons ous de xocolata.



Pa de pessic: 3 ous - 100g de farina - 100g de sucre - ratlladura de taronja - 150g melmelada de gerds

Separeu els rovells de les clares i bateu els primers amb el sucre fins que doblin el seu volum i la barreja es torni blanquinosa. D'altra banda, munteu també les clares a punt de neu i afegiu-les molt suaument a la barreja de de rovells i sucre. Afegiu també la farina tamisada i la ratlladura. Aboqueu dins d'un motlle preparat per enfornar i coure-ho a 180º fins que estigui fet (a casa va trigar una mitja hora).
Deixeu refredar deu minuts al mateix motlle i després desmotlleu i deixeu-lo que refredi del tot a sobre d'una reixa. Un cop fred, talleu longitudinalment en dos discs i farciu-lo amb la melmelada.

Cobertura de xocolata: 150ml de nata líquida - 150g de xocolata de cobertura - 75g de mantega

Poseu dins un cassó la nata líquida i escalfeu-la. Mentrestant trossegeu la xocolata i la mantega dins d'un bol que pugui anar al bany maria. Quan la nata líquida arrenqui el bull, aboqueu-la sobre la xocolata i la mantega i barregeu bé fins que n'obtingueu una mescla homogènia. Si no l'heu de fer servir immediatament, la podeu mantenir calenta si la deixeu al bany maria suau.
Cobriu el pa de pessic amb la cobertura. Si el pa de pessic és ben fred (deixant-lo a la nevera una estona abans de banyar-lo amb la xocolata) aconseguireu que la cobertura llisqui perfectament.

Ous de xocolata: si us fa molta il·lusió fer-los a casa, amb la canalla per exemple, us recomano que seguiu les instruccions de la Mercè del blog Cuina per a llaminers, són clares i entenedores. Jo les vaig seguir i em van anar molt bé. Això sí em vaig estalviar el pas d'unir les dues meitats dels ous perquè vaig utilitzar un motlle que et permet fer els ous sencers d'una peça! :-)



Va ser molt especial per mi poder fer-li la seva primera mona a l'Emma i que tots en gaudíssim!

01 d’abril 2013

la Cristina és molt mona

Ueeeeee, ueeee! Quina Cristina més mona i maca ens hem menjat aquest matí! La veritat és que estic molt contenta del resultat, divendres quan us explicava que provaria de fer aquesta recepta de mona tradicional no estava gens segura que sortís bé. No sóc gaire aficionada a pastar masses de pa o briox, així que no tinc gaire pràctica, sempre que em decideixo a fer aquest tipus de masses pateixo per si mataré el llevat, pobret!


De totes les diverses receptes de Cristines que vaig trobar a la xarxa, al final em vaig decantar per la recepta que es pot trobar a l'imprescindible Corpus de la cuina catalana, que és aquesta:

1/2kg de farina - 75 g de sucre - 50 g mantega - 3 ous - 10g de sal - 1 pell llimona ratllada - 50g de llevat premsat - llet - ous durs- oli - olu batut i filat - sucre glas

Pasteu la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura de llimona. 
Aneu afegint-hi llet de mica en mica, fins a formar una massa homogènia i que es desenganxi de les mans. Deixeu reposar 30 minuts.
Torneu a pastar amb les mans i feu una bola, passeu el corró per sobre per aplanar-ho un xic, aplicant una mica de pressió poseu l'ou dur al mig i deixeu reposar un altre cop fins que dobli el seu tamany.
Pinteu amb l'ou batut i enforneu a 170 graus uns 45 minuts.
Deixeu refredar una estona  i decoreu amb sucre glas, ou filat, plomes i pollets a gogo!


L'única llicència que em vaig permetre respecte a la recepta original va ser tallar horitzontalment la mona per farcir-la amb una crema lleugera de mantega (que en tenia de sobrera a la nevera) i sucre. I també vam acompanyar-la amb ous i figuretes de xocolata.
Demà passat us ensenyaré la que li he fet a la meva nebodeta... :-)

Vosaltres us heu animat a fer la mona a casa? N'heu comprat? De les espectaculars o senzilletes?

29 de març 2013

Bunyols, bacallà, mona i Setmana Santa

A casa no som de tradició religiosa, així que les celebracions com Setmana Santa passen sense pena ni glòria per les nostres vides. No anem a les processons, ni a beneir palmons, ni res de tot això, però amb el menjar, com que m'agrada molt doncs m'hi poso més. Així que de bacallà, per Quaresma, en mengem tot el que podem. I ara que ho escric, és ben tonto, en podríem menjar tot l'any...


Els bunyols de bacallà són un dels plats estrella del pont, la recepta infalible és la de Mireia Carbó i ja us l'he explicat, i també una crema de verdures amb bacallà, bacallà al forn amb patates, amb musselina d'all i amb mel.

Enguany no faré receptes de Castellà enllà, com els bartolillos i l'hornazo i em centraré en la mona. De mones també n'hem cuinat a casa, de xocolata i una altra una mica més afrancesada, però enguany vull fer la tradicional, la Cristina amb el seu ou dur i també el filat. En tinc moltes ganes, a veure com surt, ja us ho ensenyaré.

I vosaltres, què? Quins plans culinaris teniu per Setmana Santa?

27 de març 2013

Cuiners reials i republicans també


Aprofitant que volia apropar-me al cinema per veure la pel·lícula La cocinera del presidente, vaig revisionar una altra gran obra cinematogràfica que es centra en la figura del cuiner dels reis, Vatel.
François Vatel va ser cuiner i maitre que va esdevenir molt famós per haver inventat la crema Chantilly al castell homònim on servia al Príncep Condé.
La pel·lícula fixa la seva narració en la desesperada intenció del Príncep de Condé, Lluis II, per tornar a gaudir dels favors del Rei Sol, Lluis XIV de França.
Per aconseguir dita fita encarrega al seu fidel Vatel que prepari una fastuosa recepció per al rei que durarà tres dies i que haurà de comptar amb nombrosos banquets, begudes, focs artificials i demés capricis variats.
Aquesta proesa amfitriona porta molts maldecaps al cuiner Vatel. Imagineu organitzar una festassa semblant a la cort del Rei Sol al segle XVII! I que a sobre una noble et vulgui seduir constantment! Ha de ser estressant... més si finalment comencen a fallar l'arribada dels ingredients. I no us dic res més. Mireu Vatel, segur que us agradarà, és una meravella de la fotografia. Ep, i la podeu trobar disponible a les biblioteques de la província de Barcelona i a les biblioteques públiques de la Generalitat!



Força anys després de François Vatel, i unes quantes guillotinades, la protagonista de la pel·lícula La cocinera del presidente, rep també l'encàrrec, ja no d'un rei, sinó del president francès François Mitterrand per estar al seu servei. Recomanada pel gran Robouchon, reintrodueix el receptari tradicional francès, així com els productes més arrelats al territori, a la cuina privada del president de la República.
La cocinera del presidente és per tant una desfilada de plats i receptes de la més pura tradició francesa, que et fan salivar durant tota la projecció, més val que hi aneu ben berenats.
Us recomano que complementeu el visionat de la pel·lícula amb el llibre en que es basa, que és obra de la cuinera Danièle Delpeuch protagonista d'aquesta història Mes carnets de cuisine, du Périgord à l´Elysee així com amb l'entrevista que el gastrònom i crític José Carlos Capel li va realitzar fa uns dies per descobrir la figura d'aquesta cuinera tan aventurera que fins i tot ha cuinat per a una expedició a l'Antàrtida.


Bon profit!