Cocere

Adicta als LUKUMAS

2012-01-30T20:11:00.006+01:00

Just uns mesos abans que marxèssim del barri de Gràcia, l'Advocat i jo vam veure un dia com un local del carrer Torrent de l'Olla estava en obres i col·locaven unes rajoles de ceràmica a les parets que ens encanten (ambdós som molt aficionats al disseny d'interiors i ens apassionen aquests detalls). Més endavant, quan el local va obrir, vam poder comprovar que era un obrador de dolços, però sempre que ens hi apropàvem resultava que era tancat. L'estètica del local ens va enamorar i ja només per això sabíem que algun dia hi aniríem. Es tractava del LUKUMAS.

Vam fer la mudança al nou barri i des de llavors hi hem anat força vegades. Travessem tota la ciutat per tastar els deliciosos lukumas. Resulta que el local no era un obrador de dolços sinó un obrador de lukumas, la versió grega dels doughnuts (aclariment: em refereixo a la paraula no a la recepta). El porta en Petros, un noi grec (de Salònica) que ha après dels seus pares la recepta dels lukumas. Si no els heu tastat, ja esteu trigant. Són espatarrantment bons!

La diferència que jo hi vaig trobar amb els típics dònuts nostres o els americans és la seva lleugeresa. No pesen. No hagués dit que eren fregits, sembla que s'hagin enfornat. Aquesta ja és una primera pista força clara de la qualitat del producte. Són com un tros de núvol farcits de xocolata, crema o melmelada. També és nota moltíssim que els cuinen diàriament i de manera artesana.

A LUKUMAS podreu trobar una oferta variada dins de l'únic producte que serveixen (a banda del cafè o els sucs):
- els lukumas: en forma d'anell, glassejat amb sucre o cobertura
- els strogylo: sense foradar, farcit de cremes o melmelada i amb cobertura
- el lukumaki: els forats dels lukumas farcits i recoberts, són una delícia més petita per si heu de fer un petit mos. Són irressistibles!
- i per últim, els ekler (no sé si és un mot/acudit referit als éclairs) el mateix lukumas però en forma allargada.

Us animo a fer una visita a LUKUMAS, esmorzeu, bereneu o el que calgui, però sobretot emporteu-vos-en uns quants per després. Jo ja sóc una adicta als lukumas...!

Galetes salades de formatge, pipes i llavors

2012-01-16T20:11:00.004+01:00

Des de fa molt i molt de temps tinc enquistat el treball final d'un màster en literatura infantil que vaig cursar fa encara més i més temps. Per què? Perquè em costa posar el punt i final a les coses que m'agraden. El meu treball estudia les diferents propostes al llarg del segle passat i l'actual en vers els productes editorials adreçats als nens amb els temes de la cuina i la gastronomia. Això m'ha portat a analitzar molts llibres i a llegir-me molts articles. I quan crec que ja ho tindré enllestit en surt un de nou que vull incloure a l'estudi o algú publica un article que sembla que hagi de tenir en compte per a la bibliografia. Excuses... m'agrada massa el tema com per deixar-lo estar.

Una de les coses que més m'agraden és haver de provar les receptes dels diferents llibres per veure si realment s'avenen amb els gustos, l'edat i el nivell cognitiu i lector dels més petits. Avui us presento una de les últimes "proves" que he fet. Són unes galetes salades que em van venir molt de gust quan vaig veure la recepta a la revista Cavall Fort on de tant en tant publiquen una secció de cuina per a nens. Són unes galetes molt fàcils de fer i que donen molt bon resultat!

180g de farina - 180g de mantega - 50g de formatge ratllat -
1 culleradeta (de cafè) de sal - 6 cullerades soperes de llet -
grapat de pipes i llavors al gust - 1 ou batut

1. Posem la farina en un bol gran i li fem un clot al mig per posar-hi
la mantega tova, el formatge, les llavors, la sal i la llet.

2. Treballem la pasta barrejant bé tots els ingredients.
Si notem que queda massa oliosa, hi tirem més farina fins que la pasta
no s'enganxi a les mans. Ha de quedar una bola homogènia.

3. Enfarinem un tros de taula i, amb un corró o una ampolla anem
estirant la pasta fins que faci un centímetre de gruix.

4. Podem fer les formes que ens ens agradin: llaços, bastonets, flors...

5. Untem amb mantega una safata per anar al forn i després l'emposinem de farina.

6. Amb ou batut i un pinzell pintem les figures per sobre.
D'aquesta manera quedaran daurades.

7. Ho posem a coure al forn, a 200 graus de temperatura, durant uns deu minuts.

Tortell de Reis: a casa també es pot fer

2012-01-10T13:42:00.000+01:00

El Tortell de Reis és una de les postres més apreciades per petits i grans. Per a mi és el millor de tota la jornada i em fa molta llàstima només menjar-ne un dia i haver d’esperar tot un any per repetir. Així que a casa en comprem un de ben gros per poder-ne menjar i potser esmorzar el dia següent.

Mai m’havia plantejat fer-lo a casa per por a que sortís una merdeta de tortell i ens en quedéssim sense. Tot això de les masses, les masses mare i els llevats, com que són delicats, sempre acabo matant els pobres bitxes: la massa molt seca o em passo amb la temperatura... Són delicats els llevats. Però em vaig animar quan vaig veure la recepta de “roscón” del tortell televisiu que més segueixo últimament i em vaig decidir, aquest sí o sí faria el tortell a casa, però per si de cas també en compraria.

Aquesta va ser la millor opció (fer-ne, però també comprar-ne) perquè així a la meva pastissera habitual no li va fer pas res vendre’m molt bé de preu unes quantes fruites, faves i reis per posar als meus tortells (meus, en plural, perquè volia anar provant, fer-ne prototips).

Tot seguit us ensenyo com em va anar, però ja us aviso que no vaig fer fotos del pas a pas perquè no em volia desconcentrar ni un pèl. Tampoc copiaré les receptes perquè cap la vaig adaptar als meus gustos, totes són prestades d’altres blocs o webs i trobo més just enllaçar-vos la recepta en qüestió i que la consulteu allà on toca. Doncs ara sí que sí, us presento els meus tortells...

El Tortell núm. 1 el vaig fer amb la recepta del cuiner Sergio Fernández. Va ser la que em va animar a fer el tortell perquè no cal fer una esponja prèvia. Amb una mica de llevat premsat fresc ja en tens prou. Així que si heu fet algun pa senzillet, el podreu fer. Aquest tortell, però, no és dels que porta massapà. La massa queda menys esponjosa i més com un pa, per això és ideal per tallar-lo a la meitat i farcirlo de nata, trufa o crema. Com que era el primer prototip no hi vaig posar gaires esperances, però finalment va quedar ben bo. Tan, que va volar de manera totalment inesperada per mi sense que em deixessin retratar-lo, així que aquest no el veure pas...

El Tortell núm. 2 va sortir al ring amb més força perquè jo també el vaig fer amb més confiança donat que el primer havia anat prou bé. Però aquest cop vaig provar de fer-ne que es pogués farcir de massapà perquè és el tortell que ens agrada a casa. No massapà, no party!
La recepta triada va ser la del pastisser Xavier Canal perquè és molt clara i senzilla de fer, tot i que porta una esponja que s'ha de fer prèviament. A més podeu mirar-vos el vídeo on s'explica claríssimament com fer el farcit de massapà. Pensava que seria més difícil i no, va quedar de luxe, però vaig cometre uns petits errors fruit dels nervis... :)

podeu observar que em vaig passar amb l'espai central,
però em vaig descuidar de posar-hi les fruites i
pintar-lo després que doblés el volum per primer cop,
o vaig fer just abans d'enformar
per això se'm va desinflar bastant
i les fruites van quedar una mica amagades...

tot i així vaig restar força contenta perquè
el massapà em va quedar molt centrat

El Tortell núm. 3 va ser el que millor va quedar perquè vaig posar les fruites i pintar quan tocava. Així la massa va créixer bé i va ser molt molt molt més esponjosa que la segona, però no us penseu que no vaig cometre errors, nooo...

primer pla del Tortell núm. 3, espectacular!

massapà centrat, tot bé, de moment...

però, quasi em moro de riure quan me n'adono
que hi he posat dos reis... ais, els nervis...

i que a una part del tortell,
el massapà va quedar centrat
però a una altra no...

Bé, aquestes han estat les meves aventures fent prototips de tortells abans que passessin els Reis. La veritat és que m'ho he passat molt bé. Us animo a provar-ho perquè trobareu moltíssimes receptes a la xarxa. Trieu la que més us agradi. El que sí us recomano és que visiteu un parell de blocs (aquest i aquest) perquè hi trobareu consells molt molt útils a l'hora de cuinar el tortell i potser us resoldran algun dubte. A mi me'ls van resoldre.

Bon profit, Reis!

Ametllats d'intercanvi

2011-12-23T20:42:00.003+01:00

L'última proposta que ens feien les noies de Film & Food era al voltant del llibre Recetas y confidencias. Teníem dues opcions: intercanviar receptes o galetes. Jo vaig escollir intercanviar galetes perquè sempre em fa molta il·lusió rebre sorpreses per correu i com que ja només el fan servir els bancs, fa gràcia que el carter et porti un paquet.

Tot i això, al final no he rebut res. Ja se sap, són dates difícils, per tant encara tinc esperances que m'arribi alguna coseta.

Jo je he enviat cap a Conca un paquetet d'ametllats. Una de les meves galetes preferides perquè són lleugeres i ben bones. A més són ideals per regalar i compartir, ja que no porten ni lactosa ni gluten.

La recepta és la dels ametllats celestials de La Cuina Vermella.

Surt bona segur al 100%!

París: 8e, 9e, 10e, 11e i 12e arrondissements

2011-12-02T17:14:00.002+01:00

Després d'escriure tot això, me n'adono de tot el que hem caminat, i menjat!, per París. Seguim amb la ruta...

8e arrondissement
Dalloyau: El pastís que heu de demanar a Dalloyau és l’Òpera, tot i que no es va crear aquí, però sí que s’hi va fer famós. Porten més de 100 anys servint-lo i no ha perdut ni un gram de qualitat. 101, rue du Faubourg Saint-Honoré.

Fauchon: Aquest establiment amb el “chic” típicament parisenc és un temple per als bon vivants gastrònoms. A la planta baixa un espai per al pa i un altre per als dolços i els pastissos. Els nostres favorits són els éclairs. També disposa d’un espai per seure tranquil•lament a la terrassa o a dins del local. A la primera planta prestatges i més prestatges amb productes dolços com xocolates, melmelades, mels... però també salats com aperitius fets de foie, formatges, verdures... Impressionants les mini creps cruixents de cheddar. Les creacions de la casa per commemorar dates especials són ideals. 24-26 place de la Madeleine.

És molt adient fer una volteta per la place de la Madeleine ja que és plena de locals gastronòmics especialitzats en productes concrets com el foie, els formatges i el caviar. També trobareu un dels locals de Ladurée.

9e arrondissement
Ladurée: Tots els que mínimament estiguin interessants en la gastronomia i en la pastisseria concretament, coneixeran Ladurée i els seus macarons. El taulell expositor sembla que no tingui fi i es fa difícil escollir entre la gran varietat de sabors, alguns força originals. Però de bons macarons en podem trobar a molts llocs de París, però del pastís que us proposo a continuació jo només l’he tastat tan bo a Ladurée: una religieuse, un pastisset francès fet amb pasta choux. Tasteu la coronada amb glassejat de violeta. Una experiència religiosa...

Galeries Lafayette: Mític centre comercial amb local especial per als bojos de la gastronomia Lafayette Gourmet. Només entrar trobareu els stands de les pastisseries més famoses de París amb expositors de pastissos un darrera l’altre. Passada la temptació, trobareu un espai semblant a un mercat on tots els productes són especials, molt gourmets, però els preus tampoc es disparen. És molt destacable l’exposició d’espècies com si fòssim al gran bazar és una experiència pels sentits. Si voleu fer fotos, amagueu bé la càmera, us cridaran l’atenció si us enxampen... 40, bd Haussmann

10e arrondissement
La Baie des Anges: Potser aquest local us passarà desapercebut si hi passeu per davant, però entreu-hi i compreu un éclair de xocolata. Fresc, cremós i untuós us arreglarà el dia si enxampeu un dels típics dies grisos a París. 23 Rue du Faubourg du Temple.

11e arrondissement
La Bague de Kenza: Vaig visitar aquest local durant un dels últims viatges a la ciutat després de llegir la crònica sobre la seva especialitat, el rfisse, al bloc Chocolate and Zucchini. És una pasta semblant al massapà farcida de fruits secs i mel que em va recordar molt a la rebosteria àrab. Una meravella. 106 Rue Saint-Maur.

12e arrondissement
Aux Castelblangeois: Com si fossin petites obres d’art o creacions d’orfebre, les tartaletes de fruites d’aquesta pastisseria venen directament del paradís. La de maduixetes del bosc sobre crema pastissera és... buf, no existeixen les paraules. 104 Rue du Faubourg Saint-Antoine.

París: 4e, 6e i 7e arrondissements

2011-12-01T19:09:00.002+01:00

Seguim amb la ruta parisenca pels meus locals gastronòmics preferits:

4e arrondissement
Berthillon: Aquesta gelateria la podreu identificar des de lluny per la llarga cua que es forma a l’entrada. És un dels locals més clàssics de la ciutat i surt a pràcticament totes les guies turístiques. I amb raó. Amb més de 70 sabors de gelats cremosos. El meu preferit el de festucs torrats. Ummmm... 31, rue Saint-Louis-en-l’-Île.

Boulangerie Julien: Cada any aquest forn és guardonat amb nombrosos premis. És un dels clàssics a les llistes de millor baguette i per això són molts els parisencs que hi compren el pa cada dia. No deixeu de comprar-vos una baguette tradition i poseu-la sota el braç, potser algun turista us demanarà que li doneu indicacions... 24, rue Saint-Martin.

Legay Choc: No voldria repetir-me, però aquesta pastisseria també és recomenable de visitar. Sé que n’estic anomenant moltes i les que em queden... L’oferta parisenca és infinita. El meu preferit a Legaly Choc és el roule cannelle, com una de les nostres ulleretes, però amb un aroma hipnòtic... 17, Rue Des Archives.

Chez Marianne: encantador restaurant on tastar la cuina jueva d’Europa de l’Est, no en va som a la zona del barri jueu de París: hummus, falafel, blinis... Té molt d’èxit per la seva qualitat-preu així que us recomano que reserveu la taula. 2, rue des Hospitalières-Saint-Gervais.

Le Loir dans la Théière: un cafè típicament bohemi on seure còmodament al seus sofàs i seients de cuir i menjar un bon plat del dia (quins plats de pasta...!) i una amanida i finalitzar amb un tros de les seves tartes i pastissos. El que us costarà més serà decidir-vos entre la meravellosa barra on són exposats. 3, rue des Rosiers.

Mariage-Frères: una botiga-magatzem d’estil colonial on es poden trobar més de 500 tes de tot el món dins de grans pots de vidre. En pots comprar o prendre-te’n una bona tassa allà mateix. 30, rue du Bourg-Tibourg.

Gérard Mulot: tasteu-hi els productes més clàssics de la rebosteria francesa i ja m’ho direu.., croissants i brioches indispensables. 6, Rue Pas du la Mule.

6e arrondissement
Pierre Hermé: Els macarons són ja unes pastes mundialment conegudes i pràcticament les podreu trobar a totes les pastisseries, però l’autèntic autèntic, el de debó, el que és lleuger com l’aire i amb la ganache més cremosa és el de Pierre Hermé. I els sabors, des dels més obvis al de wasabi... 72, Rue Bonaparte.

Carl Marleti: Una altra pastisseria més on l’especialitat són els petits dolços i les xocolates. Us sorprendreu amb la quantitat de varietats que poden tenir els seus bombons... 51, rue Censier.

7e arrondissement
La Patisserie des Rêves: pastisseria especialitzada en pastissos i dolços de la Bretanya. També és molt recomanable el seu brioche. 93, rue du Bac.; lapatisseriedesreves.com
La pâtisserie Viennoise: una minúscula pastisseria amb saló de té on t’enamores dels seus strudels i de la xocolata de Viena. Al migdia també fan pastissos salats i amanides. 8, rue de l’École-de-Médecine.

Café de Flore: lloc de trobada dels intel•lectuals, escriptors, existencialistes i artistes del París noucentista és un clàssic on fer un esmorzar de senyor o un mos a mitja tarda. Barat no sortirà, però és un clàssic, com també el Café des Deux-Magots, just al costat a la place Saint-Germain. 172, bd Saint-Germain.

París: 1r, 2e i 3e arrondissements

2011-11-30T20:22:00.007+01:00

Com us deia fa uns dies, he preparat unes entrades especials sobre París i la seva oferta gastronòmica tant de botigues com de pastisseries i restaurants. Hi he viatjat molt i la tinc molt "patejada". Això sí, organitzar el quadernet on he anat apuntant tots aquests anys les adreces i les especialitats de cada lloc ha estat un xou. Primer vaig pensar en separar les entrades per tipus d'establiment, però quedava molt descompensat així que ho he classificat per arrondissements, els districtes de la ciutat.

Espero que la feinada li serveixi a ma germana i al seu home quan hi vagin properament. Bé, i a tots els que volgueu! Bon appétit!

1r Arrondissement

Cafe Angelina: Inaugurat el 1903 sobre els soportals de la rue Rivoli aquest és un saló de té típicament anglès on es serveix la xocolata calenta més llegendària de París: l’africaine, sobre una safata de plata amb una tassa de nata muntada. L’ambient és impressionant, cambrers de negre i estovalles blanques immaculades. 226 Rue de Rivoli

Higuma: a la zona amb més concentració de restaurants japonesos, l’especialitat és el lamen. Ideal per menjar ràpid, bo i barat. 32, rue Sainte-Anne

L’Absinthe: bistrot cuco a una zona peatonal on és molt agradable seure a la terrassa i mentre tastem els plats dels dia anem observant la gent que passa. 24, pl du Marché-Saint-Honoré.

Le Dauphin: brasserie molt mona dels anys 40 amb plats de les especialitat culinàries del sudest francès, com la cassoulet. 176, rue Saint-Honoré.

E. Dehillerin: Tot tipus de parament de cuina. És una d’aquestes botigues que es nota que són de tota la vida, sobretot perquè ho veus al seu interior, la decoració i la distribució ho denoten. De les parets hi pengen tot de paelles i pots de coure i els prestatges van plens de olles i cassons de ferro colat. Tenen molta varietat pel que fa als motlles. 18-20, rue Coquillière.

Au pied de cochon: és una de les opcions més originals per menjar a París a hores intempestives, ja que aquest restaurant està obert les 24 hores. L’especialitat, com indica el seu nom, són els peus de porc, però si no us agraden no patiu, tenen altres opcions. 6, rue de Coquillière.

Erik Kayser: Aquest forn està especialitat en pans de gran qualitat, fets amb massa mare. Trobareu diferents botigues per la ciutat. 33, rue Danielle Casanova.

Mora: Quedareu ben parats amb la gran quantitat d’estris de cuina, ingredients especialitzats (com per exemple els de la marca Wilton), llibres i parament que trobareu a Mora. Jo vaig patir una crisi nerviosa per decidir-me a comprar un únic motllo de xocolata entre tots els que hi havia. D'aquesta botiga ja us havia parlat anteriorment. Passeu-hi. 13, rue de Montmartre.

La Bovida: just al costadet de Mora, també tenen parament però sobretot més maquinària, recipients i petit electrodomèstic. Remarcable la varietat Kitchenaid. Pels voltants trobareu multitud de botigues gorumet sobretot de foie i formatges, és que som al barri de Les Halles... 36, rue de Montmartre.

2e Arrondissement

Stohrer: El seu éclair de xocolata va ser escollit com el millor de París. Només cal dir això per descriure una de les millors pastisseries de la ciutat, que es manté als primers llocs des del 1730. 51, rue Montorgueil.

Aux Lyonnais: senyor bistrot francès de finals del segle XIX tornat a la vida gastronòmica de la ciutat pel gran Alain Ducasse on la carta està plenament dedicada a la cuina lionesa de tota la vida, però amb un toc de renovació. 32, rue Saint-Marc.

G.Detou: el paradís a la terra de qualsevol cuiner/pastisser, ja sigui amateur com professional. El nom de la botiga és un joc de paraules en francès que significa “tinc de tot” i no enganya. De debò, quan dic de tot, vull dir de TOT. Prestatges i més prestatges plens de tots els ingredients i més que podríeu necessitar en 7 vides. 58, rue Tiquetonne.

Épices Roellinger: Aquesta botiga és coneguda pel seu propietari, el reconegut xef Olivier Roellinger que fart de la vida estressant del seu restaurant de 3 estrelles va decidir canviar de vida. És un expert en espècies i això es veu al seu comerç. Hi trobareu una gran varietat. Per cert, de restaurant n’ha obert un altre i ja té una estrella... 51, rue Sainte-Anne.

3e Arrondissement

Pain de Sucre: els famossíssims cuiners Nathalie Robert i Didier Mathray van obrir aquesta pastisseria on ofereixen gran varietat de dolços. Dels més afamats són els seus macarons amb forma de baguet, però per a mi el seu indispensable és el pastís quatre quarts amb un gust de mantega excepcional. 14, rue Rambuteau.

Jacques Genin: només per a xoco-adictes. Fabriquen els seus propis caramels i bombons. No em vaig atrevir a comptar totes les varietats. És tan tan tan bougeois ... 133, rue de Turenne.

Paris pour ma soeur

2011-11-25T18:30:00.000+01:00

Ma germana i el seu home marxen a París pel proper pont de desembre i com és una ciutat a la que l'Advocat i jo i hem viatjat molt... Bé, ara m'he de corregir. Dir viatjar molt, és poc. Perquè consultant els àlbums de fotos hem comprovat que en els últims cinc anys, hi hem anat 9 cops. Sense comptar els viatges per separat. Una bogeria parisina meravellosa.
És la nostra ciutat predilecta. Per això, la propera setmana faré un parell o tres d'entrades especials, dedicades a ma soeur, amb tots els llocs on hem menjat i gaudit.

Espero que els agradi, i a vosaltres també!

Tallarines del bosc, o amb salsa de bolets

2011-11-24T16:30:00.000+01:00

Avui la blocosfera catalana s'ha posat d'acord per donar suport a una activitat encomiable: el Gran Recapte d'Aliments de la Fundació Banc dels Aliments que es durà a terme demà i dissabte (25 i 26 de novembre) a mercats i supermercats de tot Catalunya.

Només cal aportar una recepta que es pugui fer amb ingredients senzills, com els aliments que es demana portar al Gran Recapte: llegums i pasta seca, oli, conserves de peix i tomàquet.

Jo m'he marcat unes tallarines amb una salseta de tardor que he fet sofregint una mica uns bolets en conserva amb una mica de tomàquet triturat. Més senzill impossible!

Bartolillos de xocolata

2011-11-12T19:50:00.000+01:00

Els bartolillos són uns dolços típics de la rebosteria madrilenya que havia tastat quan havia anat de viatge a la capital per motius de feina. Els bartolillos es fan per Setmana Santa i el farcit normalment és de crema pastissera. La massa es fa amb llard de porc, s'estira i es tanca ja farcida donant forman triangular, com si fossin unes crestes. Després cap a la paella amb oli ben calent. Són uns dolços ben simpàtics de fer, ideals per aquestes èpoques de vent, fred i pluja, i encara més si hem fet una bona passejada o una sessió esportiva exigent!

200 gr farina - 1 dl suc de taronja - sal - oli d'oliva - crema de xocolata

Dins d'un bol posem la farina, un pessic de sal, el suc de taronja i un rajolinet d'oli. Ho barregem tot fins a l'obtenció d'una massa homogènia i flexible.
L'estirem amb el corró i tallem amb un talla pastes circular.
Posem una culleradeta de crema de xocolata al ben mig de les rodones de massa,
pintem amb ou el perímetre i les tanquem pressionant la vora. Com si fèssim crestes...
Només ens queda fregir-les en abundant oli calent i si voleu podeu passar
els bartolillos per sucre i canyella.

Tenia moltes ganes de fer-los des que els vaig tastar, però també quan en vaig sentir a parlar per primer cop al llibre La cocina de la harina y el cordero, del gran Manuel Vázquez Montalbán. I al setembre al programa de televisió La mañana de la 1 els van fer en directe. Així que em vaig copiar la recepta i ara us la passo a vosaltres, a veure si us animeu!

El Diner de la Peggy Sue

2011-11-10T20:30:00.000+01:00

No teniu dies que us lleveu amb ganes de viure als anys 50, portar faldilles llargues i acampanades i els cabells recollits amb un llaç? Bé, doncs a mi sí que m'ha passat algun cop i ara ja tinc un altre lloc on posar-hi remei: el Peggy Sue's American Diner.

Des del mes d'agost ja tenim un local a Barcelona d'aquesta famosa cadena que ha triomfat a Madrid. I és lògic perquè el servei, el menjar i la decoració estan molt cuidats, faran les delícies dels amants de la cultura ianqui dels 50. Parets pintades en rosa i verd pastel, mobles i objectes retro, dels de debó, autèntics que han restaurat per posar al restaurant. Algunes taules fins i tot disposen de la mítica màquina de música que s'engega tot introduint-hi una moneda. Doncs funciona de debó!

Però un restaurant no viu només de la decoració, com a mínim els bons... La carta és força òbvia: hamburgueses, amanides, acompanyaments, sandvitxos i postres típicament americans. Per començar vam demanar un parell d'hamburgueses: la Peggy Sue: amb ceba a la planxa, cogombret picat dolç, quetxup i mostassa, una combinació sencilla, però efectiva ja que el panet i la carn eren boníssims; la James Brown portava tomàquet, formatge, ou ferrat i maionesa, una bomba funk com en diuen ells. Boníssima també!
Les dues hamburgueses les vam regar amb pink lemonade que feia conjunt amb el local i que era boníssima, al punt d'àcid i dolç.

No ens vam veure amb cor de demanar cap acompanyament a les hamburgueses, tot i que l'oferta era temptadora: fingers de pollastre, patates amb diferents salses, els típics onion rings i encara més tradicional amanida de col. Així que vam passar directament a les postres. I si destriar entre les hamburgueses va ser difícil, la carta de postres era impossible, els volíem tots. Finalment vam decidir tastar dos pastissos: el brownie que estava espectacular, es notava que era casolà, com asseguren a la carta, cruixent per fora i tendret i humit per dins, amb una bona ració de xocolata desfeta per sobre...; i el pastís de pastanaga, també casolà, amb nous, panses i una cobertura rosa kitch i deliciosa.

Vam gaudir d'un bon menjar americà, el servei va ser correcte i atent, però val a dir que no fan reserves i que a les hores puntes el local s'omple a vessar, perquè no és car, cap plat passa dels 6 euros... Com si fòssim a Grease, American Graffiti o al casament de la pròpia Peggy Sue.

Crema de verdures amb civada

2011-11-08T19:36:00.004+01:00

Síiiiii, ja ha arribat el fred! Per fi! Em moria de ganes de tornar a fer caldo, cremes, sopes i els plats de cullera de tota la vida. Quin plaer arribar a casa, trobar-te-la calententa i que et posin un bol amb una sopa meravellosa. És de les coses que més m'agraden a l'hivern...
Avui us vull presentar una crema diferent. Per a nosaltres així ha estat. Barreja el concepte clàssic de la crema de verdures de tota la vida amb la civada, tant de moda actualment. Tot i que poder vosaltres ja barrejàveu aquests ingredients...

1 ceba - 1/2 porro - 2 pastanagues - 1 tros de carbassa - 1/2 carbassó -
4 xampinyons ben macos - oli, sal i pebre - 6 cullerades de civada

Tallem les verdures a daus petits i ho posem amb aigua dins d'una olla i a bullir. Quan la carbassa, que és el més dur, estigui feta (10-15 minuts aproximadament) afegim la civada.
Ho deixem coure 5 minuts més i ho triturem bé. Si preferiu després també ho podem passar pel xino. Posem el puntet de sal i pebre i acabem amb un rajolinet d'oli.

Lògicament, podeu fer servir les verdures que més us agradin, així com deixar la crema en la textura que més us convingui. A nosaltres ens agraden les cremes amb cos. Bon profit!

Ni quiche, ni pie, però de tardor

2011-11-07T19:53:00.003+01:00

Fa unes setmanes vam fer una petita sortida boletaire. Ja ens podríem haver esperat als xàfecs d'aquests últims dies, però si ja els hi costa als homes dels temps encertar-la, com per preveure-ho nosaltres. No vam recollir grans cistells, però sí uns quants rovellons, trompetes i poqueta cosa més. Un cop arribats a casa, el típic dilema de sempre: què en fem d'aquests bolets? Un saltejat amb all i julivert sempre sempre és correcte, però també és molt obvi... I tot just unes fotos de ma germana em van engrescar per fer la recepta que ella havia trobat.

Ma germana havia descobert un programa de cuina que fan a la BBC i s'havia enganxat (normal, la majoria són xulíssims!). Es diu The Great British Bake Off i fan unes receptes tradicionals, però a la vegada força curioses. Ella havia fet aquell cap de setmana un pastís de pollastre i xampinyons i l'havia decorat amb unes fulletes de la mateixa massa i tallades amb un talla pastes. Genial! L'únic que vaig canviar és que el farcit és la recepta típica de la quiche però amb la varietat de bolets i una mica de ceba i carbassa trossejada. I que a mi no em va sobrar tanta massa per decorar-lo després.

Una altra gran diferència és que em vaig descuidar d'estar prou atenta quan el vaig ficar al forn i una mica torradet de dalt em va quedar... :) No us escric la recepta perquè prefereixo que l'aneu a veure al nou bloc de ma germana, que se l'ha currat molt!!!

Brownies de malson

2011-10-28T18:12:00.004+02:00

A Film&Food aquest mes ens demanaven una col·laboració tardorenca, però terrorífica. La pel·lícula escollida és Pesadilla antes de Navidad, un clàssic que a mi em porta més records nadalencs que no pas d'ara, però és tan bona que va sempre sigui quina sigui l'època de l'any que escollim per mirar-nos-la.

Aquest cop l'Ingrid i l'Alba ens van donar l'opció d'escollir entre Truc i Tracte. Vaig escollir truc perquè sóc així de valenta i tot i que aquest mes d'octubre ha estat força estressant al final he pogut fer la recepta que em van demanar: uns brownies amb un toc halloween. El primer que vaig deixar fet un van ser els brownies perquè són força senzills de fer, després vaig comprar xocolata per fondre, la vaig tenyir de verd i la vaig posar refredar a dins d'uns motlles en forma d'aranyes (molt adients pel tema). La idea era posar-los a sobre i pintar unes teles d'aranya amb "icing" (en català?). Però els companys de pis (un advocat i un gat) van expoliar-me les postres i al final només els he pintat, però igual de bons que són!

La recepta dels brownies és del Pintxo de Directo al Paladar. Sempre que la faig queda clavada i l'icing era comprat. A veure si l'any que ve tinc temps per preparar més receptes "halloweenques" que l'últim cop ho vaig gaudir molt...

Leche frita

2011-09-30T00:00:00.000+02:00

A Film & Food demanaven per aquest mes de setembre receptes que ens recordessin la nostra infantesa (i per això ho han relacionat amb la pel·lícula Hook i el conte de Peter Pan).
Com que la melangia és un estat força habitual en mi i la gastronomia m'hi fa tornar tot sovint a l'època en que era petita, ja n'he penjat unes quantes de receptes que em van marcar. Podeu trobar les madalenes de la meva àvia, les patates a lo pobre que feia el meu pare, els fideus a la cassola que ja eren motiu de celebració per ells mateixos... I segur que en deu haver alguna més. Però avui m'he decidit per la leche frita, unes postres boníssimes i plenes de calci. Ja m'ho direu si les proveu de fer...

1 litre de llet (que ha bullit prèviament amb una canó de canyella i pell de taronja) -
120gr sucre - 120gr farina blat de moro refinada

Posem la farina i el sucre dins d'un bol i ho barregem bé.
Hi posem la llet i batem la barreja amb unes varilles fins que no quedin grumolls.
Ho posem dins d'un cassó i ho escalfem a foc mig durant
15 minuts fins que la massa hagi espessit.
Hem de tenir en compte que no s'ha de deixar de moure.
Quan hagi espessit ho posem a una safata de forn i ho deixem refredar a la nevera.

Quan estigui fred i hagi endurit tallem porcions amb un ganivet. És un bon truc humitejar una mica el ganivet amb oli perquè no se'ns enganxi a la massa. Passem les porcions per farina i després per ou i les fregim en abundant oli, que no estigui tan calent com per fumejar. Un cop daurada la llet fregida la podem passar per sobre d'una mica de sucre i canyella.

Spaghetti alle vongole

2011-09-26T11:46:00.000+02:00

El passat Sant Jordi vaig tenir la sort que em regalessin el llibre El sabor de Venecia: A la mesa con Brunetti. Degut al meu creixent interès, que s'ha convertit en una adicció literària a la novel·la negra, combinat amb la passió per la gastronomia, és un regal perfecte. Quina millor manera d'introduir la vida dels nostres personatges favorits a la nostra vida.

Una recopilació amb més de cent receptes de la gastronomia local italiana però també pròpies de la ciutat de Venècia, que estan elaborades per l'amiga i col·laboradora de l'escripora, Roberta Pianaro.

La recepta d'avui és la primera que cuino d'aquest llibre i ha quedat boníssima!

350 gr d'espagueti - 1.5 kg de cloïsses - 2 grans d'all tallats en dos -

8 cullerades d'oli d'oliva - un tros de bitxo - sal - julivert picat

Rentem les cloïsses, les posem en un recipient

i les deixem submergides en aigua durant dues hores.

Posem els espagueti a bullir i els escorrem quan hagi passat el

temps de cocció recomanat al paquet.

A continuació, esbandim les cloïsses i les posem a una paella grossa tapada,

a foc viu, per mirar que s'obrin.

Quan s'hagin refredat, els hi treiem la closca, però en reservem unes quantes per decorar.

Les conservem a l'olla tapades amb aigua filtrada.

En una altra paella posem oli a escalfar i fregim l'all laminat amb el bitxo

controlant que res es cremi, afegim les cloïsses amb la seva aigua,

afegim julivert picat i ho mantenim al foc durant 2 minuts.

Afegim els espagueti a la paella i servim.

Patatas cuajadas Mateo

2011-09-22T10:50:00.001+02:00

Fa uns dies em vaig decidir a provar de fer una recepta que m'havia cridat molt l'atenció per semblar de tot inadequada a la nostra dieta "Això no, que pone gordito". És del llibre Martin Berasategui te ayuda a cocinar i confirmo "que pone gordito", que és súper fàcil de fer i a sobre està boníssima.

4 patates - 1 tall de pernil salat - 1 ou - 1/4 litre del llet -

1/4 litre de nata líquida - 1 xic d'oli - sal i pebre

Peleu les patates, renteu-les, talleu-les en quatre trossos i

a la vegada cada tros a rodanxes no gaire gruixudes.

Així mateix, el tall de pernil a trossets.

Escalfeu una paella i mulleu-la amb unes gotetes d'oli,

quan sigui ben calent incorporem els talls de pernil,

remenant bé perquè agafin una mica de color i deixin anar el greix a la paella.

Retireu-los.

Afegiu una mica més d'oli a la paella i poseu-hi les patates.

Daureu a foc fort uns segons fins que agafin color ros. Salpebreu.

Han de quedar crudes a l'interior. Escorreu.

Poseu-les a una safata que pugui anar al forn. Col·loqueu-hi a sobre els talls de pernil.

Batiu en un bol l'ou, la llet, la nata i un polsim de sal.

Poseu aquesta barreja sobre les patates i el pernil,

mirant que quedi ben cobert.

Poseu al forn pre-escalfat a 200 graus.

Deixeu les patates al forn uns 35 minuts fins que s'hagin fet i el conjunt hagi quallat.

Canelons d'espinacs

2011-09-19T07:22:00.000+02:00

Quan vaig convidar l'Esther i el seu chamo a dinar perquè poguessin veure el pis nou, vaig tenir clar que faria un dinar que a ella li fes arrufar el nas només dient-li el nom del plat. Havia de tenir algun ingredient de color verd intens així que els espinacs van ser els escollits. Com a farciment d'uns canelons ben tradicionals em va semblar una bona manera de menjar-nos-els, que fa de festa i celebració, no creieu? A més, són boníssims! Per cert, li van encantar!

Aquesta recepta és una adaptació de la publicada al llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí de Queralt.

(4-5 persones)

20 canelons - 1 kg d'espinacs - 2 ous durs - 1 ceba - 1/2 litre de llet - 40 gr mantega - 20 gr formatge ratllat - 100 gr xampinyons

Coeu els canelons dins d'una olla amb aigua bullent i un rajolinet d'oli. Poseu els canelons d'un a un, deixeu-los bullir lentament, uns 15 minuts aproximadament, i remeneu-los sovint. Un cop els tingueu cuits, traeieu una part de l'aigua de la cocció i poseu-n'hi de freda: la pasta ha de quedar ben coberta amb aigua fresqueta fins al moment de fer-la servir, per evitar que s'enganxi. Aleshores col·loqueu-los sobre el taulell, un al costat de l'altre, a punt de farcir-los.

Farciment. Sofregiu la ceba ben trinxada en un cassó amb un xic d'oli i, quan rossegi poseu-hi els xampinyons i les fulles dels espinacs, tot tallat ben prim; sofregiu-ho 3 minuts, traieu-ho del foc i afegiu-hi els ous durs picats. Repartiu-ho entre els canelons; enrotlleu-los i col·loqueu-los en una plata de servir, resistent al forn. Cobriu-los amb salsa beixamel, empolseu-los amb formatge i gratineu-los al forn.

Crêpes plenes de verdures

2011-09-15T10:47:00.000+02:00

Per a la massa de crêpes:

125 gr farina (jo faig servir la integral) - 1 got de llet - 25gr oli -

1 pessic de sal - espècies per aromatitzar, les que us agradin més

Verdures a discreció, com:

1/2 esbergínia - 1/2 carbassó - 1 tomàquet - 1 ceba petita - 1/2 pastanaga

També: 1 bola de mozzarella - oli - sal i pebre

Barregeu els ingredients per la massa de crêpes. Deixeu reposar 30 min.

Rentar i eixugar el carbassó, l'esbergínia, la pastanaga i el tomàquet.

Talleu a rondanxes o a quadradets. Si ho feu a rodanxes podeu coures les verdures a la planxa, si ho feu a quadradets podeu fer una mena de pisto.

Jo vaig fer meitat i meitat: ceba i pastanaga a quadradets;

carbassó, esbergínia i tomàquet a rodanxes.

Feu les crêpes i farciu amb les verdures.

Abans de tancar-les, unes rodanxetes de mozzarella,

que amb l'escalfor vegetal es mig fondran.

El Porrón del Poblenou

2011-07-29T12:06:00.000+02:00

Passejar un dissabte mig assoleiat pel Poblenou és una meravella, però si patiu de gastropatia poder no és un itinerari gaire adequat per la quantitat d'oferta (i de la bona) en tavernes i bars. N'hi ha un fotimer!
Però nosaltres anàvem buscant el Porrón del Poblenou perquè havíem sentit molt bé a parlar de les seves patates braves. No ens va costar gaire localitzar-lo perquè ens havíem fixat molt bé en l'adreça i la localització exactes, i menys mal perquè cap rètol identifica que heu arribat al Porrón...

La terrasseta, de vici però a tope, així que ens vam instal·lar a l'interior del local on a primera vista penses "Ai, on m'he ficat?" per la decoració extrema que han dut a terme: una espècia d'acumulació diogènica de bufandes i banderins de milers (potser podria dir milions i no m'equivocaria) d'equips de futbol, les parets forrades amb fotos i més fotos del Barça de totes les èpoques i als prestatges grups d'ampolles competint per quina té més pols a sobre. Un bar dels autèntics!

Nosaltres que anàvem amb l'horari europeu configurat vam arribar una mica d'hora, tot just havien encès els fogons de la cuina i mentre esperàvem les braves van començar a sortir tot de safates amb escalivada, mongetes, bacallà... però vam ser fidels a les patates.
Quan van arribar a taula, un bon plat (tipus ració del Carmel) ple de patates tallades a bocins més aviat petits, ben cruixents per fora, tendretes per dins, cobertes d'una suau maionesa amb all i tot de pebre vermell picant per sobre. El toc fumat, els daus de cansalada que s'hi barrejaven. Quin festival! Boníssimes! No us les perdeu, són diferents i paguen la pena.

El Porrón del Poblenou
c/Doctor Trueta 225, Barcelona
Tel. 93 225 20 89

Sobaos El Macho

2011-07-05T20:14:00.003+02:00

L'antic company d'aventures gastronòmiques que de tant en tant es passava per aquest bloc, ha tingut el detall de tornar de les seves vacances pel cantàbric i portar-me un regalàs: una capsa de sis sobaos de Casa El Macho.

Poca broma. Aquests no són uns sobaos qualsevol. Aquests són els autèntics, amb indicació geogràfica protegida, els pasiegos. Els que es mengen a la tierruca que jo recordo de petita. Uns sobaos grossos com no t'imaginaries (si us fixeu a la foto superior, veureu que el sobao ocupa la meitat d'un plat fondo normal i corrent), cada un pesa un quintar, amb un sabor extraordinari perquè estan fets amb productes de qualitat, ous, llet, mantega, farina, sucre i llevat, res de porqueries, conservants o gasificants. Per això s'han de conservar a la nevera.

És una experiència meravellosa, donar-se el plaer al matí de desvestir-ne un, agafar-ne trossos i mullar-lo al cacau. Em recorda els matins d'estiu al poble, amb els esmorzars i berenars "de chicarrones del norte" que a mi em semblaven una veritat i que tant em costaven de pair al començament. Després tot era córrer, saltar i perseguir les vaques i pensar quan tornaries a queixalar un súper sobao... Quina meravella! Et posa les piles mínim fins a l'hora de dinar i encara aguantaries una mica més. Si teniu l'oportunitat, tasteu-los!

Gràcies Cesc, ets un sol!!!

Tito B. Diagonal al Velódromo

2011-06-29T19:47:00.004+02:00

Anar al Velódromo amb la sogra i els cunyats és ja un clàssic, sabem que hi seran segur i que la qualitat és immillorable, així que quan no tenim clar on anar sempre apostem pel mític Velódromo. Fa un parell de setmanes hi vam anar i com que no teníem gaire gana ens decidírem "tapejar" una mica.

Jo, que tenia un dia d'aquells que et vols fer homenatge, em vaig decantar per una tapa molt especial, les bombes Tito B. Diagonal en honor al famós personatge del Jordi Estadella. Degut a la meva edat, el personatge en qüestió no m'era familiar i posteriorment al tast de les braves vaig fer recerca. Segur que la majoria el coneixeu. Les bombes responen a l'esperit pijo barceloní i sofisticat del Tito B. Diagonal i enlloc de la carn picada de tota la vida, van farcides de foie acompanyades d'una maionesa d'avellanes torrades i d'una diagonal de reducció de mòdena.
Mare meva, què bones! Si aneu al Velódromo no les deixeu passar, són boníssimes. A més, un percentatge dels beneficis s'invertiran en els estudis del fill del Jordi Estadella.

Tot seguit, em vaig demanar una amanida de tomàquets variats amb alfàbrega que també va ser una delícia. Sabeu aquells plats compostos per ingredients tan senzills, però que si són de primera qualitat esdevenen una menja deliciosa? Doncs així va ser.

Tot seguit, uns ous trencats amb pernil i patates van ser el punt final d'hedonisme gastronòmic que em vaig permetre. Regats amb una ampolla d'aigua de Moritz, els ous van triomfar tant entre els meus acompanyants de taula que vam haver de demanar una altra ració...

Quin plar és sempre anar al Velódromo... :)

Galetes de civada, cacau i nous

2011-06-21T19:41:00.003+02:00

Últimament veig civada arreu. És degut a la famosa dieta que sembla que està seguint tothom amb devoció. Un dels ingredients bàsics d'aquest règim és la civada, bé, en realitat és el segó de civada perquè té grans propietats nutricionals, ajuda a regular el nivell de colesterol, facilita el trànsit intestinal i és molt saciant. Jo també faig règim des de fa setmanes, però no segueixo aquesta dieta perquè la meva salut és inestable i no la puc forçar, per tant faig el de tota la vida: menja poc, quasi tot verd i mou-te més.
No em queixo. Funciona, però vas més lent. La meva doctora em va recomanar la civada, en flocs i en segó, per esmorzar o per berenar perquè va molt bé per treure l'ansietat entre àpats i pensant en les galetes que fan a un forn a prop de la feina, vaig buscar receptes per la xarxa i això és el que va sortir...

2 tasses i 1/2 de flocs de civada - 1/2 tassa de segó de civada - 1 tassa de farina integral -
1/2 tassa de germen de blat - 1 tassa de sucre morè - 1 tassa de nous picades (podeu barrejar nous amb panses, nous amb trossets de xocolata... o canviar les nous per allò que us agradi més) - 1 cullerada de cacau en pols - 1 culleradeta de llevat - 1 culleradeta de bicarbonat -
1 culleradeta de canyella en pols - 1/2 tassa d'oli - 2 ous - sal

Escalfeu el forn a 180 graus. Barregeu els ingredients secs: flocs i segó de civada, farina integral, germen de blat, llevat, cacau, bicarbonat, canyella en pols i un pessic de sal.

Batre el sucre i l'oli fins que s'emulsionin bé i agafi la barreja una mica de cos. Afegiu el ous, batiu una mica més. Incorporeu els ingredients secs i barregeu-ho bé amb una cullera de fusta perquè tots els ingredients quedin ben integrats. Incorporeu els extres: nous, altres fruits secs, trossets de xocolata, de fruites...

Poseu a la safata de forn paper d'enfornar o de silicona, feu boletes (jo vaig fer servir la cullera dels gelats) i poseu-les a 4-5 cm de distància, aplaneu-les una mica amb una cullera i ja només cal introduir-les al forn entre 15 i 20 minuts. Quedaran dauradetes. Deixeu-les refredar sobre una reixa i quan estiguin fredes feu una mossegada, ja veureu com són de cruixents.

Com que tenia mitja rajola de xocolata, la vaig fer a trossets i els hi vaig posar a sobre de les galetes abans de ficar-les al forn, però mireu també teniu l'opció de fer-ho amb nabius, com a la recepta original que em va inspirar per cuinar aquestes galetes que més que bones, són boníssimes!

Flam de plàtan

2011-06-09T14:18:00.000+02:00

Fa un parell de setmanes vaig poder gaudir d'uns matins lliures que em van permetre avançar molta feina en tot l'enrenou de la casa: canviar la roba dels armaris, i per tant muntanyes textils per rentar, planxar i endreçar. De fons, engegava la tele i vinga programes de cuina, un darrera l'altre!
Hi ha gent que s'engresca mentre mira el programa, jo també, però després no paro fins que faig les receptes que em criden l'atenció. Aquesta recepta de flam és tan bàsica, senzilla i exitosa que a casa portem dos setmanes sense posar-li les banyes a l'hora de les postres...

Per a 10-12 flams ben bons:
6 ous - 100 gr sucre -
1 litre de llet aromatitzada amb canyella -
2-3 plàtans ben madurs

Triturem tots els ingredients i els coloquem en flaneres
(amb caramel a sota si us agrada)
i al bany maria cap forn, a 170ºC (escalfor només per sota)
fins que veiem que ja estan fets.

Adaptació de la recepta vista al programa La mañana de la 1, que veureu que és molt fàcil de fer amb altres sabors com cacau o cafè, però també amb d'altres fruites. Ens va agradar tant que no ens vam poder estar d'enviar una foto pel programa (nosaltres sortim al minut 6)... :)

Gastro SWISS (1)

2011-05-28T15:18:00.004+02:00

Ara que ja ha arribat el bon temps, crema el sol i sembla que el fred i la pluja han marxat fins al proper hivern, a mi em comença a envair la nostàlgia. L’estiu se’m fa tan feixuc que només treure el cap per la finestra ja penso en l’hivern. I pensant en tots els dies que queden fins al Nadal, he recordat que encara no havia penjat cap crònica de l’estada nadalenca a les contrades suïsses. Quin cap m’ha deixat la mudança!

Us començaré ensenyant totes les coses que vam portar ben atapaides a la maleta:

Pels companys de feina, unes xocolates farcides de kirsch, un licor de cireres, diguem fortet. Suposo que no cal que ens aturem gaire estona a parlar de la xocolata suïssa... només us diré que durant aquest segon viatge suís tampoc vaig aconseguir veure cap vaca lila i va ser una gran decepció...

La navalla suïssa és un altre dels objectes més típics, però si ho combinem amb xocolata i un packaging ben original no t'hi pots resistir...

Al Nadal és molt tradicional fer galetes i a Suïssa en tenen un munt de diferents. Tothom les fa a casa i és una activitat per fer en família, amb els amics... Allà en vam menjar un munt, però vam voler dur-nos una mostra representativa:

les ZIMSTERNE són uns estels nadalencs fets principalment amb ametlla i canyella
les SPITZBUBEN són les galetes que jugen amb dues bases, foradant la superior amb infinitat de motlles de diferents dissenys i omplint aquest espai amb melmelada.
les CHRÄBELI són galetes d'anís, força dures que la gent acostuma a menjar deixant que es desfacin a la boca i alliberant així tots els seus aromes.
les SPRINGERLE són unes galetes festes amb ou, sucre i farina, però es distingeixen perquè un cop estirada la massa es premsa amb motlles que dibuixaran a la superfície tot de figures i escenes molt detallades. També se'n troben a Alemanya i Àustria, i són força semblants als speculoos de Bèlgica.
les MAILÄNDERLI són unes galetes de massa quebrada que no s'estiren gaire amb el corró perquè són d'una certa consistència i es pinten amb rovell d'ou.

Per tancar el tema galetes, l'Advocat em va mantenir apartada tot el que va poder de les botigues de cuina i ferreteries, però finalment vaig aconseguir comprar-me uns tallapastes per fer galetes ben suïsses i uns pals per no despistar-se amb el corró i aconseguir que les galetes siguin tan primes o gruixudes com calgui.

I per acabar no ens vam estar de comprar un paquet de quilo de Caotina, el cacao en pols per barrejar amb la llet. I és que allà no saben el que és un suís, per a ells és un cola-cao calent...

Reconcentrat de receptes

2011-05-10T18:11:00.004+02:00

Tinc una amiga que sempre que surt alguna eina de comunicació nova ens fa una demostració de tots els seus avantatges, i a mi m'encanta perquè així tinc una mestra per a mi! Ara s'ha posat amb twitter i creu que ha trobat la manera d'enganxar-me: les receptes ultra concentrades.

Ultra concentrades perquè només poden ocupar 140 caràcters. M'ha passat un enllaç amb tot de propostes però després he estat consultant l'etiqueta #recetasen140 i també el @recetasen140. En català m'he fet fan completament de la #receptadelamona un experiment dels vermells que vaig seguir pas a pas el dia de la Mona i que em va encantar. Tafanejant he descobert que hi ha gent que porta un tuit-diari de tot allò que mengen i que fins i tot ja s'ha publicat un llibre de tuit-receptes.

I és clar, un cop comences no acabes mai de cercar... Coneixeu alguna experiència d'aquest tipus que us hagi agradat molt? La compartiu, a veure si m'enganxo?

Nova gastro-tradició de Sant Jordi

2011-04-28T08:18:00.000+02:00

Enguany Sant Jordi estava molt esvalotat pel fet que el Dissabte Sant li hagués pres el dia, però com sempre, al final ens vam angoixar per no res. Tothom va sortir a buscar la seva rosa i els seus llibres i a sobre els guiris ens hi van acompanyar!
A casa nostra vam dissenyar un pla milimetrat al detall per mirar d'aconseguir un èxit total en aquesta diada, per a mi era una mica més especial ja que la majoria d'anys em toca treballar. Tan bé ens va sortir el dia que han quedat instaurades diverses tradicions, això sí, totes gastronòmiques!

A primera hora vam quedar amb dos amics per esmorzar a la Granja Viader. Una bona xocolata amb melindres ens donaria les forces suficients per sortir amb ganes cap a les Rambles, voltar, remenar i comprar allò que ens vingués més de gust. I si cal treure colzes, es treuen!

Després de passar per diferents paradetes em vaig decidir per uns quants llibres de la Negra y Criminal, un de ben gastronòmic que llegiré el més aviat possible per posar-lo en pràctica. Ja carregats amb els llibres vam enfilar per Ferran fins a la plaça de Sant Jaume on vam poder fer la visita guiada a l'Ajuntament (ep, i sense fer cua).

A la sortida vam arribar-nos al carrer Llibreteria fins al Forn Sant Jordi per comprar les Típiques Rosquilles de Sant Jordi i de pas fer-nos amb un parell de pans de la diada. No sé què té aquest forn, a banda de tot el que és gastronòmicament remarcable, que em torna boja. Quan treballava a la Generalitat abans d'entrar, mirava de passar per davant i comprar-me una madalena. Les fan boníssimes! Com tot...

Bé, fins aquí, més o menys ja ho tenia força assimilat. No passa un Sant Jordi sense que acumulem tres o quatre pans que congelem i anem menjant a poc a poc, però quan va arribar l'hora de dinar va ser quan la nova tradició gastronòmica es va instaurar.
Ens vam acomiadar dels amics i vam trucar a la sogra per anar a dinar (ja sabeu que és molt esplèndida, però aquest cop el seu fill la va voler convidar tant sí com no) al restaurant de la Laie de Pau Claris perquè per Sant Jordi fan un menú especial i que òbviament només està disponible el dia 23 d'abril. L'any passat hi van anar l'Advocat i la seva mare i en van parlar tan bé que en tenia moltes ganes. Va ser un èxit, us ho recomano perquè el menú va ser molt complet, ben bo i la qualitat-preu excel·lent! Normal que hi hagués una cua...

Per començar ens van servir l'aperitiu de mentrestant que consistia en una miniburger de paté de campanya i després una degustació d'entrants que portava enrotllats de meló amb pernil ibèric, piruleta de formatge de cabra, tartar de vieires amb verdures i bunyols de peix amb compota d'alfàbrega. Boníssim.

De segon podies triar entre dues propostes de carn i dues de peix. Nosaltres ens vam decidir pel carpaccio de salmó salvatge i el llobarret amb terrina de porros i bonítol i salsa de fruita de la passió. Quin peix...

I per acabar unes originals postres de fruita del drac (pitaia) i pinya gratinades amb crema pastissera i un fondant de xocolata i caramel amb sorbet d'essència de rosa molt ben aconseguit.

Va ser un dinar molt especial per la qualitat de les menges però també per l'ambient literari que es vivia al local amb els autors signant i els lectors comprant llibres a dojo. I de cirereta era la meva rosa, la de la Creu Roja, que era vermella, grossa com un puny i amb uns branquillons de floretes grogues que feien senyera. Una meravella que encara m'aguanta ben fresca al menjador de casa.

Personalment vaig gaudir com mai aquesta diada perquè per qüestions laborals sempre em toca treballar tota la jornada i enguany el període vacacional em va beneficiar. A partir d'ara miraré d'agafar-me festa per Sant Jordi tot i que no sempre podré...

Salvem el Cacaolat des de la Granja Viader

2011-04-13T13:47:00.000+02:00

Des que es va saber que el destí de Nueva Rumasa seria el mateix que el de l'antiga i que les empreses que havia anat comprant al llarg dels últims anys es trobaven en perill, els fan del Cacaolat -i encara més els empleats- vam(*) començar a tremolar, però l'inquietud es va desfermar l'altre dia a twitter en saber que podria ser difícil trobar el mític batut als supermercats, tot i que el consum als bars estava garantit.

La situació actual del mític batut és ben paradoxal: alhora un èxit i un fracàs. Tot està passant com si fos una pel·lícula o un d'aquests documentals que estan tan de moda últimament sobre la crisi mundial, on tot s'enfosa com un castell de cartes. El final feliç es podria entreveure en l'empenta que els ciutadans estan donant a la marca amb el recolzament a les xarxes socials i potser per això -perquè és clar que Cacaolat té una parcel·la molt ben definida al mercat- ja estan sortint pretendents per comprar-lo com Llet Nostra (us imagineu?, més català impossible).

Mentre passen els dies, què podem fer?
Doncs a banda de beure Cacaolat nit i dia, podem fer un viatge en el temps fins a la Granja Viader i visitar el lloc on es va inventar la beguda. Un negoci que encara pertany a la família i on segueixen pasteuritzant la seva llet, que ve de Cardedeu.
Deixant de banda l'encant estètic del local, la qualitat dels productes que serveixen és una excusa excel·lent per justificar el desplaçament i la cua que de ben segur haureu de fer per mirar d'aconseguir una taula.

Un cop aconseguida la preuada taula, preneu-vos un Cacaolat, una xocolata o un suís (mare meva quina nata!), però també el vostre temps. No aneu amb presses. Per sucar, els meus preferits són els melindros, però també els croissants o les ensaïmades.

Què n'és de consistent aquesta xocolata!

La sabeu la història del Cacaolat?

La Granja Viader es troba al carrer Xuclà 4-6, de Barcelona.

Trobareu més informació sobre el culebrot a les xarxes socials:
- a Facebook: Salvem el Cacaolat o Volem que Llet Nostra compri la marca Cacaolat
- a twitter: #Cacaolat o #salvemelcacaolat

(*)Em sento en l'obligació d'aclarir que em considero una fan del Cacaolat sense consumir-lo perquè el seu sabor no és gaire del meu gust, però sobretot perquè se'm posa fatal a l'estómac. Tot i això, el Cacaolat és un producte que ens ha acompanyat a tots (quasi segur, no?) amb les mítiques falques publicitàries i perquè segons a quina temperatura el demanessis era més bon senyal del canvi d'estació que no pas El Corte Inglés.

Rajol de Granollers

2011-04-04T18:12:00.006+02:00

Aquest cap de setmana hem fet una petita excursió a Granollers. Hi vam anar per assistir a una sessió del Laboratori de Lletres i Imatges, però ja em vaig assegurar de disposar de prou temps per poder passejar amb tranquilitat per la ciutat i de seguir una ruta per les diferents pastisseries locals i mirar d'aconseguir tots els rajols que pogués.

Els rajols estan fets de pasta full de creama decacau (per això aquest to més aviat fosquet) i van farcits de trufa i praliné d'avellana. És força consistent, però d'un sabor meravellós. A nosaltres ens encanta menjar-nos-el amb un bon got de llet fresqueta i de tant en tant sucar-lo.
Són els dolços típics de la ciutat des de l'any 1994 quan el Gremi de Pastissers i l'Ajuntament van decidir crear aquest pastís en honor del repte que enfronta cada any per festa major a les dues colles locals, els Blancs i els Blaus, on guanya el que aconsegueix fer més rajols i maons. Lògicament és més fàcil trobar rajols en dates de festa major, però jo anava tan segura que en trobaríem tard o d'hora que de pastisseria en pastisseria anàvem entrant fins que en vam trobar al Forn de l'Espinasa on els fan molt i molt bons.

Si aneu a Granollers, no us els deixeu perdre!

El Dia del Pancake

2011-03-19T00:29:00.000+01:00

Mare meva, si feia una munió de dies que no actualitzava el bloc. Sembla mentida com et canvien les rutines quan modifiques un petit detall a la teva vida, que podria semblar insignificant, com és canviar-se de casa. O potser sóc jo que em trasbalso més del normal...

Després de passar l'Any Nou, i pràcticament tot gener, rodejats de capses, fent-nos a la idea del canvi de pis, de barri, d'hàbits per anar a la feina, escollir les millors rutes amb transport públic i localitzar un forn on fessin un pa decent, va arribar el febrer i amb els seus 28 dies també els viatges a les botigues de mobles i de brocanters per decorar el pis. I ara, que ja pràcticament s'acaba el mes de març, podem descansar. Bé, només una mica que encara ens falten un parell de detalls i les cadires, que no són poca cosa.

Així que agafant forces per passar la Quaresma vam celebrar a l'anglesa el Dijous Gras com si fos el Shrove Tuesday o per a nosaltres millor dit Pancake Day. Durant els dies previs les botigues angleses omplen els seus prestatges dels ingredients per cuinar els pancakes o d'aquests ja precuinats. Tothom en menja sense aturador i és clar, no poden faltar les típiques curses del pancake, però això us explico després.
A casa ens vam decidir per una recepta senzilla de pancakes de poma i xocolata que és deliciosa.

225 gr farina - 1,5 culleradetes de llevat en pols - 4 cullerades de sucre llustre - 1 ou - 15 gr mantega fosa - 300 ml llet - 1 poma - 50 gr de xocolata tallada a trossets o en gotes -

Barrejar la farina i el llevat, passar pel sedàs en un bol. Afegir el sucre. Fer un forat al mig, incorporar l'ou i la mantega. Afegir la llet a poc a poc mentre batem la pasta suaument.

Pelem la poma, retirem el cor i la ratllem a sobre la pasta. Afegim la xocolata. Ho barregem bé, però sense donar-li massa canya.

Escalfem una paella (si no és antiadherent afegir una goteta d'oli i estendre-la bé per tota la superfície), i abocar dues cullerades de pasta per cada pancake. Quan surtin les bombolletes és hora de tombar-les. S'han de servir calentes i apilades com una torre i amb una salseta de xocolata estan encara millor!

Abans ens havíem quedat que a banda de menjar pancakes, tradicionalment es celebren aquest dia les curses de pancakes. Diu la història que van sorgir al segle XV quan una mestressa de casa anava atrafegada fent pancakes, quan va sentir repicar les campanes que avisaven que començava la missa del dia abans de la Quaresma. Va sortir corrents cap a la parròquia i no es va adonar que corria amb la paella a la mà i els pancakes a dins.
Encara avui dia es celebren les curses de pancakes i la més antigua i famosa és la d'Olney que data de 1445.
Sembla divertit...

RACE WITH PANCAKES

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Your browser does not support iframes.&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

Un Nadal diferent

2011-01-03T20:46:00.000+01:00

Aquest ha estat un Nadal sense escudella, sense galets, sense gall d'indi i sense canelons perquè la meva cunyada ens va convidar a tota la família a passar el Nadal a Suïssa, el seu país d'origen, i lògicament vam acceptar. Tot i que teníem el pis nou a mig muntar, ens va venir molt de gust gaudir d'un descans helvètic.

Finalment vam descansar poc perquè vam visitar tot el que vam poder, vam menjar encara més (formatge, xocolata, formatge, xocolata), vam passar molt fred i vam suspirar cada dos segons pels paisatges nevats. Allà on anàvem s'escoltaven els nostres "OOOOh" arreu. Per a mostra d'allò que ens feia exclamar contemplativament, una foto que vaig fer mentre el funicular ens pujava al cim del Pilatus.

De tornada a casa, les caixes encara hi eren, les compres a IKEA també i el pitjor, muntar els mobles. Però amb paciència tot s'acaba i les reunions amb la família i els amics ens han donat aire, sobretot aquells que ens han fet regals per a la nova llar, com ma germana i el meu cunyat que ens han alliberat de mirar les pelis al portàtil per fer-ho a un senyor reproductor de dvd o la meva sogra que ens ha regalat una panera espectacular amb tot de productes delicatessen (com ens coneix!)

1#Goût Nº 3 Lait caramel 2#Oli de Pau Empordàlia 3#Blaze La Prima Glassa Balsamica 4#Vincotto 1825 Originale 5#Garrapinyats d'E&A Gispert 6#Fruits Marbles de Mrs Bridges 7#Midsummer's Peach Decaffeinated Black Tea de Harney & Sons Fine Teas 8#Mostaza a l'Ancienne Maille 9#Tomates secos en aceite de oliva de Cascina San Cassiano 10#Almejas al Natural de las Rías Gallegas de Frinsa 11#Sal de formate, de botifarró, de tomàquet de ramellet, de sobrassada de Mallorca i de licor d'herbes en escates de Sabors de Sa Terra 12#Torró de xocolata amb ametlles de Verdú 13#Sal Palm Island Black lava Hawaï de Sel du Monde 14#Galetes Mini Pure Beurre forrades de tres tipus de xocolata de Fauchon 15# 2 Caffarelino de Caffarel 16#Formatge de cabra Petit Nevat de Formatges Can Pujol 17#Formatge Serrat del Triadó de Tros de Sort 18#Perles de xocolata amb llet de Godiva Chocolatier 19#Llibreteta en forma de rajola de xocolata mossegada de Natura 20#Goma d'esborrar en forma de cacahuet

I com hem estat fora, no he muntat ni l'arbre ni el nostre pessebre de clics ni he penjat cap tipus de decoració nadalenca (ja que la majoria encara estan encapsades), però no me n'he pogut estar de fer aquest centre de taula amb la meravellosa espelma que també m'ha regalat la sogra i que dóna forma a la que serà la meva nova religió: l'escudellisme!

Així sí que fa goig tornar de les vacances...

Ara ve Nadal!

2010-12-20T14:34:00.001+01:00

Que restin només cinc dies pel Nadal i a casa encara no haguem sentit aquest esperit nadalenc, és donat per dues raons:

ens trobem en plena mudança i vivint entre dos pisos, per tant no tenim decoració nadalenca, tot són caixes arreu, i...
el meu amic Gustavo em va convidar a participar a l'especial Nadal de la revista Educación y Biblioteca, escrivint un article sobre llibres de gastronomia típica d'aquesta època i a preparar-li unes quantes receptes, per tant a finals d'octubre (que era la data de lliurament) ja ens vam menjar els plats tradicionals.

Així que només puc dir-vos que gaudiu molt de totes les menges, que no us atipeu gaire i que si encara en teniu ganes, prepareu aquests torrons i aquest panettone que vaig fer jo per a l'article.

De tota la vida, les postres nadalenques no han estat gaire la meva passió. M'agraden, però no m'emocionen bojament. Potser és perquè quan arriba l'hora de menjar-ne, estic tan tipa que ja no em venen de gust. Però en tot cas, mai faig un lleig a uns bocinets de torró del dur i del tou...

Torró tou
250 gr mel - 100 gr sucre - 350 gr ametlles móltes - 1 clara d'ou - pell de llimona - canyella

En una paella fonem la mel. Quan estigui líquida, afegim el sucre i movem fins a obtenir un caramel suau. Treiem del foc i afegim la clara d'ou batuda. Movem.
No patiu si apareixen grumolls, és la clara que es cou per l'escalfor. Hem de seguir movent bé, millor amb unes varilles. La barreja començarà a fer-se de color claret i els grumolls es desfaran.

Tornem a escalfar la barreja fins que es faci més espesa, llavors afegim la pela de llimona i la canyella. Incorporem bé i afegim l'ametlla. Barregem amb decisió amb una cullera de fusta perquè la massa sigui ben homogènia.

Ho aboquem a un motlle rectangular (jo vaig confiar en el fuster del meu barri que me'n va fer uns motlles amb restes de fusta), folrat amb paper de forn i ho apretem ben fort. Es pot tapar i afegir-hi un pes perquè quedi ben compacte. Ho deixem reposar cinc hores abans de servir.

Torró dur
150 gr mel - 100 gr sucre - 250 gr ametlles torrades i pelades - 1 clara d'ou - sucre llustre (segons gustos) - hòsties

Muntar la clara d'ou lleugerament i afegir el sucre llustre a poc a poc. Reservar.

Fondre la mel en una paella. Quan sigui líquida afegim el sucre i movem fins obtenir un caramel suau. Treiem del foc i afegim les ametlles barrejant-ho bé. Afegim la clara d'ou. Movem bé i deixem temperar, però no pas fins que sigui fred.

Ho aboquem a sobre d'unes hòsties, retallades en forma rectangular o deixant-les rodones, estirant-ho bé per tot l'espai i tapar amb una segona hòstia.

El Panettone no és una menja nadalenca de casa nostra però s'ha fet tant popular que ara ben bé tothom en consumeix i amb la falera que tenim tots per les masses de pa fetes a casa, és molt sovint que la gent en faci. Jo us recomano la proposta de la Cris, és un èxit assegurat!

I si encara teniu més ganes de menjar Nadal, mirem enrera a tot el que portem publicat...

Caldo, com Déu mana

2010-12-10T20:44:00.004+01:00

L'altre dia vaig sentir dir a un programa gastronòmic de la tele, que a l'Edat Mitjana prendre sopes i brous era la diferència entre sobreviure o morir. Em va semblar molt desmesurat, però a l'hora molt raonable. Imagineu-vos un hivern cruel, sense calefacció, sense bons aïllants a les finestres i sense llum... Un plat de sopa devia ser el paradís!
Aquesta satisfacció i caloreta que ens provoca a l'estòmac deu ser la raó que encara ara hi hagi bojos que fem el caldo un cop per setmana, oi?

Jo, el caldo el faig amb les carcassas de pollastre que escalfo amb l'aigua, llavors trec l'escuma i llavors és quan hi afegeixo les verdures. Un petit truquet per aconseguir aquest to dauradet és afegir la ceba amb la pell o pelar-la i ennegrir la base una mica amb la planxa i llavors afegir-la a la cocció.

Vosaltres també sou uns adictes al caldo? Com el feu?

Onigiris a Dudua

2010-10-13T20:44:00.006+02:00

Diumenge vaig tenir l'oportunitat d'assistir al curs d'Onigiris que van organitzar Duduà i Mogu Takahashi. Aquesta és la crònica fotogràfica que vaig fer...

Els onigiris són boles d'arròs farcides de peix, verdura o carn, tenen una forma triangular (generalment) i són un equivalent japonès al nostre entrepà de mig matí o mitja tarda. Fas un mos i et quedes ben tip. L'arròs per fer els onigiris es condimenten amb furikake, una preparació seca feta amb ingredients secs o deshidratats. N'hi ha de diferents sabors com miso, salmó, ou, vedella, verdures...

... per fer els onigiris:
cal rentar l'arròs amb força aigua fins que aquesta surti transparent
deixar-lo reposar uns 20 minuts en la mateixa proporció d'aigua que d'arròs
es cou fins que estigui covat per al nostre gust, més aviat pastós però que es pugui manegar
el condimentem amb el furikake que més ens agradi
i si som principiants millor posem un film damunt d'un plat
i la quantitat d'arròs (com per fer una bomba petita)

el farcit de l'onigiri depen una mica de vosaltres
la Mogu ens va preparar un farcit amb tonyina en conserva (sense oli) i una mica de maionesa
i ja només es tracta de tancar el film al voltant de l'arròs i donar-li la forma a l'onigiri
no us desespereu, amb la pràctica anireu agant traça per fer formes més xules
ja només ens queda embolicar-lo amb un tros d'alga nori

els dos onigiris de l'esquerra són els que vaig fer jo... els dos estan molt enfadats
ja veieu que amb unes tissores i alga nori es poden fer onigiris ben curiosos
i si li afegiu colorant sense sabor a l'arròs, encara seran més flipants

I com que ens van sobrar matèries primeres i encara teníem un raconet a la panxa, doncs la Mogu ens va ensenyar a fer makis i sense l'estoreta de bambú!

Va ser una tarda ben entretinguda i profitosa!!!

Arròs famós

2010-10-05T08:29:00.000+02:00

És curiós com les persones canviem amb el temps i les experiències vitals. Això és el que vaig pensar quan vaig tastar l'arròs famós de l'Esther. Un arròs que ja feia temps que el seu chamo ens venia promocionant a l'Advocat i a mi, venent-los el seu sabor, el seu color...
A veure, no és que l'Esther no cuinés bé (només cal recordar els seus espectaculars macarrons), però al començament era poc oberta a afegir nous ingredients o modificar algunes tècniques de les elaboracions de les receptes que havia aprés. Una cosa que crec que ens passa a tots a la cuina, ens han ensenyat a fer una recepta d'una manera concreta i es fa difícil canviar-la perquè d'aquesta forma ja et va bé. A mi per exemple, quan em va explicar que la crema de carbassa la feia sense pelar la carbassa, se'm va fer estrany, però miraré de fer-ho i a veure què tal... L'aventura hallaquera, però, ens va canviar gastronòmicament a l'Esther i a mi.

Així que, quan finalment es va concretar una data per tastar l'Arròs famós, l'Advocat i jo estàvem molt i molt expectants per poder menjar-ne. I el plat no ens va decebre gens.

L'Arròs famós de l'Esther és boníssim!!!
Gràcies per convidar-nos guapa, i per l'últim tàper de macarrons, també! :)

Patatas a lo pobre

2010-09-30T20:48:00.001+02:00

El meu amor per la cuina, la gastronomia i el menjar sorgeix de les experiències que he viscut durant la meva infàcia, i quasi totes me les han proporcionat des de la pròpia família. Els meus pares sempre ens van ensenyar a ma germana i a mi a tastar-ho tot, a tenir una ment oberta respecte al menjar i a part de les típiques gastrofòbies infantils, les dues menjaven de tot.
Els millors records que tinc de petita, molts estan relacionats amb menjar.

La recepta d'avui forma part d'un d'aquests records: el dels sopars prohibits, per poc equilibrats, però deliciosos i per les històries que sempre venien amb el plat. Feia molts anys que no cuinava (més de set anys) aquestes patatas a lo pobre, que feia el meu pare de tant en tant i amb molta solemnitat i aquesta setmana m'he retrobat amb la recepta i amb el bon record i la vull compartir amb tots vosaltres. És deliciosa i espero que us agradi.

1 kg de patates - 2 gra d'all - bitxo - vinagre blanc - oli - sal

Peleu les patates i talleu-les d'una mida semblant a com ho feu per la truita de patates. Afegir-hi sal al gust.
En una paella baixa i ampla poseu un dit d'oli (unes 8-10 cullerades)
i fregiu les patates. Han de quedar rosses, però meloses no pas cruixents.
Si tapeu la paella durant el procés, el vapor d'aigua que es genera dins la paella us ajudarà.
En un morter, feu una picada amb el gra d'all i una culleradeta de vinagre blanc.
Talleu el bitxo i les llavors afegiu-les a la picada.
Just quan les patates ja estiguin al punt, afegiu la picada i el bitxo tallat a rodanxetes,
doneu un parell de voltes perquè es barregi tot i apageu el foc.
Passeu a una font ben maca i forquilla en mà, ataqueu!

Gastro detall de l'espai

2010-09-03T20:58:00.000+02:00

Aquest és el gran gastro detall que van portar-me ma germana i el seu marit a la tornada del seu viatge pels Estats Units: una ració de gelat d'astronauta! És genial perquè combina dues de les meves passions: la cuina i l'espai, i també omple la meva curiositat sobre el menjar que alimenta als astronautes. N'heu tastat mai?

En aquest cas era un gelat de nata, maduixa i xocolata que en desembolicar-ho oferia un tacte com de cartró pedra i era força lleuger. A la boca era com menjar-se porexpan, però això només al primer moment perquè tan ràpid com la humitat de la boca entrava en contacte amb el gelat, aquest s'humiteja ràpidament adquirint la textura pròpia del gelat. Com màgia!!! I el gust, pràcticament igual. Molt curiós.

I aquest no seria l'únic detall. Unes setmanes després, ma germana em va fer un pastís d'aniversari que més que un pastís era una obra d'art. Ens va fer cosa tallar-lo de lo preciós que era...

Gastronomia televisiva

2010-07-28T13:41:00.001+02:00

Aquests dies he tornat a enganxar una malaltia que m'ha deixat a casa quinze dies amb febre (sense aire condicionat!) i amb poques energies, així que pràcticament me'ls he passat del sofà al llit i del llit al sofà. La part positiva de tot això és que m'he atipat de mirar gastronomia televisiva. No m'he estat gens ni mica. I és que la nostra, ja ens ho permet això als amants de la bona cuina.

Fora dels programes de la casa (ep, sense menystenir-los, que són ja mítics) i de tots els vídeos de receptes que es poden mirar al clubdecuines, he descobert altres programes i sèries que faran gaudir a tothom qui s'estimi estar rere els fogons. I a sobre, amb l'enginy de la televisió per internet, encara podreu veure algun vídeo si us l'heu perdut a la tele. He gaudit molt amb:

- Cuiner sota pressió: un programa on el xef Ralph Pagano viatja per tot el món i ha d'aconseguir feina per tornar a casa. La penyora si no aconsegueix el repte consisteix en menjar-se algun plat autòcton que li faci fàstic. És entretingut, però una mica ximple.

- Un tast pel món: un viatge per diferents localitats a la recerca dels menjars més exòtics. Molt interessant.

- Què en sabem del menjar?: la combinació d'un xef i d'una científica ens dóna la solució a les preguntes més diverses sobre els aliments. Per anar una mica més enllà, gastrònimicament parlant.

- Van ser feliços i van menjar anissos: una sèrie que explica com organitzen el seu casament diferents parelles de tot el món, posant-hi especial èmfasi en el menjar que serveixen. Per fer una mica el tafaner i agafar idees si teniu planejat algun esdeveniment similar...

- Tots els formatges del món: un recorregut per totes les fàbriques i varietats de formatges que es poden trobar al món. Deliciós.

- Surfing the menu: dos cuiners australians que triomfen a Londres, tornen al seu país per visitar diferents localitats on podran fer surf i cuinar receptes amb els ingredients autòctons.

I no acabaríem mai perquè el 33 és un ball de documentals i mai pots saber amb què et trobaràs quan engeguis la tele. Jo em vaig quedar molt parada per l'oferta tan diversa que ofereix "la nostra" i que m'havia passat desapercebuda per les responsabilitats quotidianes. Us enllaço un vídeo sobre els formatges a París, del programa Blog Europa, i us recomano que estigueu molt atents a la programació. Bona cuina!

418

2010-06-29T11:45:00.003+02:00

No tinc a prop de casa cap Mercadona. Hi ha dos establiments relativament lluny i no entro en la seva zona de repartiment, així que no hi vaig a comprar pràcticament mai, però de tant en tant ens agrada apropar-nos-hi i passejar-nos meravellant-nos per la grandíssima varietat de productes que tenen, sobretot de les seves pròpies marques.

L'Advocat i jo caminen pels passadissos del súper i semblem guiris: Oh, mira això, mira allò altre!

Gràcies a Ondakín confirmem que al Mercadona hi ha de tot...

Postdata: sóc conscient del grau de tonteria d'aquest post, però què voleu, treballo amb nens, el "caca-culo-pedo-pis" està a l'ordre del dia... :)

Teca ecològica

2010-06-20T00:39:00.000+02:00

També em vaig apropar a la fira Biocultura perquè l'Advocat n'és molt fan, li encanta anar tastant tot el que li ofereixen...

menjar libanès

begudes estranyotes que a mi no em fan gaire el pes:

llet d'arròs, de baies de goji i orxata

la millor sobrassada que he tastat a la meva vida:

em va agradar tant que me'n vaig comprar un pot

cerveses estranyotes, una era de cànam

postre de soja amb vainilla, a l'Advocat li va encantar, a mi em va semblar puaj!

nyam, pasta fresquíssima!

l'hort a casa

A la fira era tot tan ecològic, que fins i tot el mobiliari era sostenible!

Sardinetes

2010-06-18T13:21:00.000+02:00

Hi ha res millor que arribar d'una bona passejada, obrir-se una llauna de les millors "sardinitas" gallegues, amanir uns tomàquets i unes herbetes amb el seu oli i acompanyar-ho amb un bon pa de coca? I tot això al solet de la terrassa... Diria que no.

Gratacel de tomàquet

2010-06-16T00:40:00.000+02:00

Un bon tomàquet a rodanxes, intercalat amb una boníssima mozzarella, rajolinet d'oli i cap al gratinador un momentet de res i espolvorejat amb quatre fulletes d'orenga acabades de collir... hi pot haver acompanyament millor per a qualsevol segon?
Segurament sí, però a mi aquest m'encanta!

HEMC#45 Magdalenes de la Yaya Rosa

2010-06-14T20:46:00.000+02:00

Ja són un parell les cites que m'he perdut del HEMC per culpa del poc temps que m'està deixant el màster per cuinar, però aquest cop arribo a l'hora gràcies a una coincidència: que la setmana passada plogués moltíssim i em vingués de gust fer les magdalenes de la meva àvia i que la Su escollís com a tema central del mes de juny els plats que cuina/cuinava la nostra mare.

En el meu cas he escollit una recepta de la meva àvia perquè va ser el meu referent femení i culinari durant la meva infància. A casa cuinava el pare i els caps de setmana quan anaven a ca la iaia era ella l'encarrega dels pots i les cassoles. He de dir, però, que ara que ja sóc gran ma mare s'hi ha posat amb ganes i força als fogons i cuina uns plats deliciosos, com els seus famosos macarrons amb xistorra dels diumenges. Per cert mama, si m'escrius un mail amb la recepta la faré i la penjaré també!

12 ous - 1/2 kg de farina - 1/2 kg de sucre - ratlladura d'una llimona - 1/2 l d'oli fregit amb una pell de llimona i ja fred - 1 culleradeta de bicarbonat (opcional)

Es deixata l'oli amb la farina i es baten les clares a punt de neu. Els rovells es barregen bé amb el sucre; es barreja tot i després es posa en papers per a madalenes i al forn suau fins que estiguin daurades. Si volem que la massa pugi més es pot afegir una culleradeta de bicarbonat.

Aquesta és una recepta que cal fer-la diverses vegades fins trobar-li el truc, com a mínim això em va passar a mi. També admet múltiples variacions com per exemple afegir-hi essències o altres ingredients com trossets de xocolata o fruita. Anar provant i anar menjant!

Teca modernista?

2010-06-12T13:53:00.000+02:00

No sé si aquesta seria la teca que menjaven els modernistes, però nois va ser un goig passejar per la Fira Modernista de fa tres setmanes a la Dreta de l'Eixample. Quina oloreta a pa, embotit, mel, cervesa artesana, olives, coques...

Hornazo charro

2010-04-27T06:30:00.001+02:00

Si el Dilluns de Pasqua és el dia de La Mona, una setmana més tard a Salamanca, i rodalies, és Lunes de Aguas. Un dia de celebració de la "carnalitat" des de la més passional a la més gastronòmica. I és que el 1543 Felip II visita Salamanca perquè s'hi ha de casar amb Maria de Portugal i queda escandalitzat per la luxuriosa vida que porten els seus habitants i decideix que mentre s'allargui la Setmana Santa les meretrius hauran de marxar de la ciutat. Així els salmantins duran a terme una Quaresma sense temptacions carnals de cap tipus.

Per mirar que les "noies fresques" no intentessin tornar a la ciutat, aquestes eren custodiades per un capellà, que va rebre l'encertat malnom de Padre Putas, fins al segon diumenge passat Resurrecció. El dilluns tornaven les noies amb el capellà i travessaven el riu Tormes. D'aquí que aquest dilluns es digui Lunes de Aguas. Per celebrar la tornada de les prostitutes, s'organitzaven vertaderes festasses a la vora del riu on es bebia i menjava sense parar. Una de les menges que no falta mai és l'hornazo charro: una empanada farcida de carn i embotits que no fa per a aquells més preocupats pel seu colesterol i/o l'operació bikini... Això sí, és bo com una mala cosa...

Per a la massa: 1 kg farina - 1 got vi blanc - 1 got d'oli d'oliva - 3 ous - 25 grams de llevat - sal

Per al farcit: llom adobat - xoriço - pernil salat - ous durs

Desfem el llevat i la sal en el got de vi blanc. En un bol posem els ous, la barreja del vi i l'oli d'oliva. Ho barregem fins a l'obtenció d'una massa homogènia i a poc a poc anem incorporant la farina fins que veiem que és elàstica i no s'enganxa a les mans. La deixem reposar tapada amb un drap humit durant dues hores.

Passat aquest temps estirem la massa amb un corró i la deixem d'un gruix d'uns 3 milímetres aproximadament i la tallem en dues parts iguals. També podeu tallar-la en quatre parts i fer dues peces d'hornazos més petites. Una de les peces es posa a una placa de forn (sobre paper o silicona i si no mantega i farina) i ara es tracta d'anar fent capes amb els ingredients del farcit acabant amb rodanxes d'ou dur.

Cal que anem en compte i deixem un marge pels extrems, que els pintarem amb ou i ens serviran per tancar l'empanada quan posem l'altra peça a sobre, tapant tota la preparació. Es tanca, es pinta amb ou.

Us recomano que punxeu la part superior amb una forquilla perquè si no quan l'enfornem s'inflarà, ho hem d'evitar. Enfornar al forn escalfat prèviament a 200ºC durant 35 minuts, més o menys.

Ja veieu que no porta ni sofregit ni tomàquet, però és que no cal perquè al forn el greix de les carns i embotits es va desfent i humiteja la preparació.

Només l'olor que deixa per tota la casa segur que ja és pecat!

Macarrons a la carbonara de xampinyons

2010-04-21T08:20:00.000+02:00

La carbonara deu ser una de les receptes italianes amb més recorregut. No conegut ningú que no n'hagi tastat i pràcticament tothom n'ha fet algun cop, però de tant viatgera ja no la reconeix ni son pare. I ja ho tenen els viatges de la paraula, que de boca en boca cada traspàs hi afegeix o canvia un detall així quan ens arriba a nosaltres de ben segur que la història ja no té res a veure amb la inicial. I a la carbonara li ha ben ocorregut: de la salseta feta amb l'aigua de cocció, el parmesà hem passat a la crema de llet.

Així ens ho van explicar els vermells i de tant bona que és la seva recepta l'he seguida al peu de la lletra, però com deia abans: tothom hi posa el seu toc, oi? Doncs jo he preferit substituir la carxofa per uns xampinyons filetejats i ens ha sapigut a glòria.

I vosaltres heu mirat mai de cuinar la carbonara? No?

Ma, voi dove andare a mangiare la carbonara!

Pa 5 minuts

2010-04-19T08:15:00.000+02:00

Ma germana em va descobrir el pa 5 minuts i ja no he parat de fer-lo. Per a principiants com jo en els temes forners va de perles. El nom li ve de la senzillesa en la seva preparació. Només cal barrejar els ingredients, deixar reposar a la nevara i enfornar quan es necessiti. Una vertadera troballa... Us deixo un dels diversos vídeos que es poden trobar a la xarxa amb aquesta recepta.

Maguroya

2010-04-17T08:16:00.000+02:00

El menjar japonès és dels meus preferits i procuro menjar-ne sempre que puc, que no resulta ser gaire sovint perquè a l'Advocat no li apassiona gaire. Així que quan em quedo de Rodríguez a casa, si tinc temps me'l preparo jo mateixa (com si fos un ritual de reafirmació personal, que de tant en tant en calen) o si no em tracto com una reina i baixo fins a Maguroya, al cor de Gràcia, i em compro una safateta per a mi sola de sushi i maki.

El millor de tot és que t'ho preparen al moment a la rebotiga, que les safates (de diferents mides) les pots personalitzar amb els sushis i makis que prefereixis, que van molt més enllà dels de salmó i tonyina, que també tenen cervesa japonesa, udon i postres.

Ja només em cal tornar a casa, estarrufar-me al sofà, rajolinet de soja per anar-hi sucant i procurar que el gat no em robi cap sushi!

Maguroya

c/Ramón y Cajal, 6

Gràcia, Barcelona

Kneidalaj per a la sopa

2010-04-15T20:19:00.004+02:00

Com ja us vaig explicar els últims dos mesos me'ls he passat amb problemes d'estòmac i pràcticament no menjava res sòlid. Tot eren cremes i sopetes (tinc un arxiu de receptes sobre la matèria...), però va arribar un punt que totes s'assemblaven així que vaig regirar entre els llibres de cuina i vaig trobar una recepta força original típica de la Pasqua jueva que pren com a base un brou de pollastre dels de tota la vida on s'hi bullen unes boletes de farina anomenades kneidalaj.

200 gr de farina – 2 ous – 100 ml aigua calenta – 1 raig d’oli, preferiblement vegetal – sal i pebre

Barrejar tots els ingredients fins que formeu una massa. Veureu que és una massa elàstica i que es desenganxa de les parets del cassó. Si les feu de farina normal, amb una cullereta anar tirant petites porcions de la preparació al caldo o sopa bullint. Si són de farina de matzá, humitegeu les mans amb una mica d’aigua i feu boletes. Coure uns minuts amb el caldo i servir amb la sopa.

Aquests petits núvols de farina són un acompanyament clàssic “asquenazí” dels plats de caldo i de sopes. Per a la Pesaj (la Pasqua jueva) es fan de farina de matzà, que són “hogazas de pan de cenceño” moltes finament i amb les que es formen unes petites boletes força consistents. Una forma diferent de menjar la típica sopa de pollastre.

Conill Chimay (Cicle La Cuina del Cesc)

2010-04-11T10:58:00.010+02:00

El nostre cuiner cerveser particular, en Cesc, ens regala una altra de les seves receptes carnívores i lleugeres: Conill Chimay. Us deixo amb les seves instruccions:

Com que darrerament totes les mides són a ojimetro no té massa sentit especificar quantitats, i els ingredients ja aniran sortint.

Fregim en mantega fosa cansalada fumada tallada a daus, i després posem ceba tallada fina i sofregim. Afegim el conill tallat a trossos i el daurem una mica, quan ja ha agafat color posem caldo i cervesa Chimay fins a cobrir, les especies que vulguem i ho deixem al foc hora i mitja.

Estic pensant de suprimir el caldo la propera vegada i canviar de
cervesa i posar la Moritz Epidor que també és d'alta graduació a
l'estil belga, m'han recomanat probar-ho amb Franziskaner però aquí sí
que hi ha molta diferència.

Recepta fàcil, senzilla i queda de conya!

Big J's Burger

2010-04-08T09:08:00.001+02:00

Un dels gastro-records més macos que guardo de la meva infantesa és el dels àpats al diner que hi havia al costat del Camp Nou, pujant per l'Avinguda Joan XXIII. Era una antiga caravana enclavada al costat mateix de la vorera, al més pur estil diner americà. Hi havíeu anat algun cop? Oh, era genial! Des que la van tancar he trobar a faltar un local de l'estil, que tingués aquella màgia (ep, tot i que el Chicago Pizza Pie Factory és genial, però no és el mateix...). Doncs fa unes setmanes el vaig trobar: es diu Big J's Burger i hi van anar amb l'Advocat fa un parell de dies!

El local es troba una mica amagat al ben mig del barri del Raval, concretament al carrer del Carme. Des de fora no ho diries pas que és un diner perquè l'entrada s'enfonsa i si no t'hi fixes, t'ho perds.

La decoració és 100% ianqui, està molt ben trobada l'ambientació i fins i tot s'han treballat l'aspecte de caravana. Amb el sostre abombat i a les parets hi han fet uns forats amb persianes metàliques simulant-hi les finestres.

Amb ventiladors al sostre, màquina de discos i grafitis amb motius de la cultura pop nord-americana i seients d'escai fins i tot!!!

El menú ja us el podeu imaginar, oi?

Les hamburgueses són les reines i en tenen de diferents varietats, fins i tot una vegetal per als vegetarians, però no hi falten les amanides (la Marilyn, la Betty Boop...), els sandvitxos (el NYC, el Club...), els nachos, els aros de cebolla, els sticks de mozzarella... I per les postres no patiu, amb les calories que ja porteu a sobre no us ve d'un brownie, un cheesecake, un banana split o un batut com els de Grease, ja sabeu, els milkshake. Jo no me'n vaig poder estar i em vaig demanar un batut de xocolata...

Tot estava boníssim.

Les hamburgueses eren espectaculars, ben grans, acompanyades sempre de les patates fregides i l'amanida de col. Jo em vaig demanar la Big J's (250 gr de carn amb formatge, enciam, ceba confitada, tomàquet i cogombrets) i l'Advocat la Flo Waoo (2 hamburgueses de 100 gr, amb formatge, enciam, tomàquet, ceba i cogombrets).

La relació qualitat preu molt bé. Vam sopar tots dos per 23 euros preu final.

No està gens malament, oi?

Això sí, sigueu puntuals. Nosaltres hi vam anar a quarts de nou, i trenta minuts més tard allò ja està ple de gom a gom!

Big J's Burger

c/Carme 74

08001 Barcelona

Telèfon 934 438 067

Video culinària

2010-04-06T21:36:00.000+02:00

Un mes després de l'última entrada i molts problemes estomacals, torno amb ganes de cuinar.

Per mirar d'aconseguir el vostre perdó us deixo amb uns vídeos culinaris que m'han fet riure.

I apa, que hi falta gent a la cuina!

Com fer-vos unes galetes amb photshop!

Què passaria si la vostra cuina patís una apocalipsi zombie?!

Zombie Kitchen (stop motion) from launa on Vimeo.

I si esteu tan cansats, o sou tan gossos, que no podeu ni portar el menjar a la boca, no ho dubteu: aquesta és la vostra màquina!

Ara no sé ben bé a on he vist cada vídeo, però si us dic purrusalda de links a ondakin i entradas impostoras de tacones sin tapas segur que l'encerto...

BO

2010-02-26T00:51:00.000+01:00

Ara que sembla que el cru hivern escampa una miqueta, venen ganes d'anar a passar al solet un matí de dissabte, de terrasseta, prenent unes bones braves, unes croquetes delicioses i de tamany xxl i per acabar de fer malbé el tipet un entrepà ben bo.

Per tant, me n'aniré al BO de Gràcia, un bar-restaurant on paga la pena despreocupar-se pels quilets sobrers. Sóc molt fan de les seves croquetes i braves, però amb els entrepans em tenen completament atrapada.

Mai sé quin demanar-me...

Ja m'agradaria que tots els problemes fossin com aquest... :)

La crema del Cesc i la Sandra

2010-01-24T00:20:00.000+01:00

Sabeu aquella sensació estranya a l'estòmag quan teniu gent especial a dinar i no sabeu si el que els hi cuinareu els hi agradarà o no? Doncs això em va passar a mi el dia que el Cesc i la Sandra van venir a dinar. Pobrets, passaven una mala època gastronòmica, els hi estaven canviant la cuina i la tenien empantanegada per les obres. Així que els hi van donar assil gastronòmic.

De primer plat vaig fer una crema amb quatre cosetes que tenia per la nevera i que s'adiessin amb els règims respectius, el de la Sandra i el meu. Així que vaig ajuntar els factors carbassa, pastanaga i taronja i em vaig muntar una crema ben carotena!!!

250 gr carbassa - 150 gr pastanagues - 50 gr cebes - 1 gra d'all - 15cl suc de taronja - 50 cl caldo vegetal - 35 cl nata líquida o llet evaporada per fer-la més lleugera- farigola i llorer - oli - sal i pebre

Escalfar en una paella una cullerada sopera d'oli d'oliva. Sofregir la pastanaga pelada i tallada a rodanxes, l'all i la ceba tallats a juliana.
Afegir la carbassa, pelada i tallada a daus més aviat petits, afegir sal, pebre, llorer i farigola. Tapar i deixar coure.
Afegir el suc de taronja, el caldo i la crema. Coure a foc suau.
Triturar i passar pel xinès si és que voleu la crema més aviat líquida.

La crema la vaig servir amb uns gnocchi de sèmola al mig del plat i amb un cordill d'oli de rúcula, però com veieu a la foto no hi surt tot això. L'explicació és que estava tan nerviosa pel dinar que em vaig oblidar de fer les fotos de tot el que vaig cuinar. La setmana passada vaig tornar a cuinar la crema del Cesc i la Sandra i li vaig servir a l'Advocat amb una mica de puré coliflor i daus de bacó torradet. Va quedar força bé.

Cesc, Sandra a veure si tornem a quedar!!!

Sopa anti-radicals lliures

2010-01-22T00:16:00.000+01:00

Després del fervor gastròpata nadalenc, calia fer unes setmanetes de cremes i sopes de verdures que netegin bé el cos i que facin sentir bé. I com que a casa ens agraden molt les combinacions curioses, avui us proposo aquesta sopa que va de meravella per desintoxicar.

1 ceba – 1 pebrot vermell – 1 poma – 1 pastanaga – 600 ml de brou de verdures – oli – farigola

Pelar i tallar a trossos les verdures recordant que cal treure els nervis i les llavors al pebrot.
En un cassó, escalfar una cullerada d’oli a foc lent. Afegir la ceba i quan es vegi transparent afegir els trossos de pebrot, poma i pastanaga. Fer-ho coure durant uns minutets remenant-ho bé.
Abocar-hi el brou i les herbes per condimentar que més us agradin, jo escullo la farigola.
Fer-ho bullir a foc viu durant un minut. Abaixar el foc i deixar-ho coure mitja hora.
Pasta aquest temps, la sopa ja és a punt. Si preferiu prendre-us-la en textura de crema només cal que la passeu per la batedora.

El que més m’agrada d’aquesta crema és que està bonísima, revifa un mort de fred i a sobre el pebrot (que a mi no m’agrada gens) no es nota ni es repeteix!!!

Pollastre rostit al glögg

2010-01-20T10:10:00.000+01:00

Només cal mig got de glögg, afegir-lo al sofregit de verdures, deixar fer xup xup amb el pollastre i quan estigui tot cuit passar la salsa pel xinès i tornar-ho a juntar tot a la cassola per servir.

Boníssim!!!

Glögg

2010-01-20T09:53:00.003+01:00

El passat Nadal ja li vaig regalar al biblio-company gastròpata Cesc una ampolla de Glühwein i enguany no volia deixar passar l'oportunitat de fer coincidir un regal amb el seu aniversari, ja que és ben apropet del Nadal. No sabia ben bé que regalar-li així que em vaig decidir a repetir el tema begudes calentes nadalenques però aquest cop en la versió sueca. Li vaig regalar una ampolla de Glögg fet a casa. Sembla que li va agradar...

Aquest cop vaig visitar el bloc crazyteaparty de la Cris, visiteu-lo si no el coneixeu perquè quedareu encantats, i vaig fer la seva recepta, molt semblant a la del glühwein però amb l'afegit del vodka que li dóna un puntet molt interessant.

Jo també el vaig poder tastar perquè me'n va sobrar un got i com veieu me'n vaig "pimplar" la meitat. L'altra meitat va ser per al sofregit d'un pollastre rostit que va quedar per morir-se!

Poti Poti del Rebost (Cicle La Cuina del Cesc)

2010-01-11T00:32:00.001+01:00

Mentre alguns encara patim les conseqüències de la golafreria nadalenca, d'altres estòmags privilegiats i gens soferts es preparen plats per a autèntics gastròpates, generosos en calories i només aptes per a digestions ben entrenades.

Aquesta definició s'escau perfectament al meu amic Cesc, un gastròpata que no s'espanta quan troba el rebost una mica trist de matèries primeres. Alguns ja m'havieu fet saber que trobàveu a faltar en Cesc, així que no m'allargo més, us deixo amb la seva crònica...

I com dirien els castellans: "él se lo guisa y él se lo come".

Qui no s'ha trobat amb poques coses al rebost?Això no és excusa, sempre es pot fer alguna cosa decent per jalar, aquesta n'és la mostra.

Un pot de mongetes cuites, hi ha res més trist? En pot, en un escorredor a la pica, segueixen sent una cosa sosa i trista.Tenim cebes? Sí, doncs la cosa canvia! Les peles i tallem, posem oli a la paella i les cebes. Quan comencen a estar fetes hi posem les mongetes escorregudes.

Ja està? Això és tot? Tan de rotllo per això? No! Busqueu al racó de les espècies, allà hi podeu trobar dos grans amics, els germans pimenton. Afegiu-ne sense manies i segons els vostres gustos, jo sóc partidari de posar la meitat de cadascun però això és opcional. I veureu com la cosa agafa color, això ja és més digne no?

Molt bé amb això podem fer dues coses, afegir-hi un got d'aigua i tindrem unes mongetes de cullera (una mica cutres però fetes en 5 minuts) o no posar-hi aigua i fer-les servir com a guarnició.

Guarnició de què? D'un bon bistec com aquest exemplar, és de vedella i només fa 300g o sigui que és un minibistec, per això necessita guarnició. A la planxa amb ell!

Podeu anar pensant en què beure per acompanyar això, la meva recomanció és o vi negre o cervesa, l'aigua queda descartada!

Té una pinta força bona, no? Doncs ja està fet, a mi m'agrada afegir una mica d'aquesta salsa que venen als xinesos, és una mica picant.

Salut!

Per a més suggeriments genials del Cesc, cliqueu aquí.

Atalanta

2010-01-05T08:23:00.000+01:00

Al gener de 2009 va obrir a Barcelona una pastisseria que més que pastisseria semblava una botiga de pastissos pel meravellós aparador que lluia. Atalanta es deia. I us ho explico en passat perquè l'altre dia vam passar pel carrer Princesa, on estava situada, i vam veure que ara el que hi ha al local és una botiga de roba.

Llàstima perquè la varietat i la qualitat dels pastissos era ben bona, fets amb ingredients ecològics sense conservants ni colorants, i de sabors fàcilment identificables pel paladar per la seva autenticitat.

Passar per l'Atalanta a fer un bon berenar mentre passejaves pel Gòtic era tot un goig. L'Advocat i jo recordarem amb especial tendresa la Bomba de Xocolata i el Pastís de Mandarina, Xocolata i Ametlla...

Pastís de crêpes

2009-12-30T00:49:00.000+01:00

L'estiu passat a un restaurant de la platja de Castelldefels i després de fotre'ns una paella del quinze, vam fer esforços per menjar-nos un pastís de crêpes. No sabíem ben bé què era, però si portava crêpes no podia ser gaire dolent, oi?

Doncs no ho va ser pas de dolent...

Es tracta d'intercalar capes de crêpes i fruita i coronar-ho amb un bon raig de xocolata desfeta. És una recepta ideal per a golafres que els hi costi menjar fruita i també per aprofitar aquells exemplars que han madurat massa ràpid i no així no els llencem a la brossa.

Amanida de tagliatelle, rúcula i parmesà

2009-12-28T00:39:00.000+01:00

Després de la golafreria nadalenca, a casa mengem amanides i cremetes de verdures i al gimnàs no faltem ni un dia. Maleïda conciència!!!

Aquesta amanida trobada a la revista Cocina fácil (cliqueu l'enllaç per veure totes les biblioteques on podeu agafar-la en préstec) li hem canviat el formatge feta pel parmesà perquè el teníem més a ma i ens va fer mandra baixar al mercat. Ep, i és bona igual!

Sopa de ceba

2009-12-26T17:27:00.000+01:00

La nostra veïna ens va fer aquest senyor pa de ceba amb la panificadora que li va comprar el seu fill i nosaltres ens vam fer una sopa. Gràcies Maribel!

Estava boníssima i va ser molt adequada per a aquests dies de fred que ens han caigut a sobre. Vam quedar ben reconfortats.

La recepta la vam treure del llibre Recetas sabrosas para diabéticos i clicant l'enllaç podreu veure la llista de biblioteques on podeu agafar-lo en préstec.

Galets gegants

2009-12-25T01:35:00.000+01:00

Els que es posen a l'escudella noooo, els que us podeu trobar tot passejant per Barcelona.

Quina delícia! BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!

Galetes de Lacasitos

2009-12-23T00:49:00.000+01:00

Al bloc El monstruo de las galletas podeu trobar diferents receptes de galetes, és clar. Jo triat les més divertides, al meu parer, les que porten Lacasitos. La recepta, aquí.

Fried green tomatoes

2009-12-22T00:39:00.000+01:00

Des que l'Advocat va tastar els tomàquets verds fregits del Chicago Pizza Pie Factory me'ls demana que els hi faci cada dos per tres i com que el tinc molt i molt consentit, doncs els hi faig.

La recepta l'he copiada del llibre de la Fannie Flagg Tomates verdes fritos. Recordeu la pel·lícula?

1 tomàquet verd d'amanida de tamany mitjà, per persona - oli per fregir - pebre - sal - farina de blat de moro

Talleu el tomàquet a rodanxes d' 1 centímetre, salpebrar i arrebossar en la farina de blat de moro. Escalfeu suficient oli de fregir com per cobrir una paella gran i fregir els tomàquets fins que estiguin lleugerament daurats per les dues bandes.

I aquí un vídeo que he trobat al YouTube amb una variant de la recepta:

Cintes amb salsa de formatge cremós i nous

2009-12-13T00:41:00.000+01:00

Fa unes setmanes que a la tele passen anuncis de la conegudíssima marca de formatge cremós on expliquen receptes on es fa servir el seu producte. Em vaig apuntar aquesta que ara us transcric.

pasta - 2 cullerades de formatge cremós - 100 ml llet - nous

Coure la pasta en aigua bullint i un pessic de sal el temps que marqui el paquet del fabricant. Posar a escalfar la llet i abans que bulli afegir el formatge. Remenar bé amb una cullera de fusta i saltar amb la pasta.

Servir i afegir les nous. I si voleu un extra de formatge, com jo que en sóc boja boja boja, parmesà!

Aquesta recepta és força bona, es fa súper ràpid i és més lleugera que fer una salsa típica de formatge rics en greixos i nata.

Tartar de tonyina i guacamole

2009-12-11T00:59:00.001+01:00

L'alvocat m'encanta, la tonyina fresca encara més.

Així que aquesta recepta ja trigava...

llom de tonyina - ceba - salsa de soja - salsa Perrins - alvocat - tomàquet - llimona - oli d'oliva - sal i pebre

Es talla la tonyina a daus, millor si ho feu amb el ganivet enlloc de passar-lo per la picadora, però també és qüestió de temps. Picar la ceba ben fineta. Es barreja amb la tonyina i s'afegeixen unes gotes d'oli d'oliva, salsa de soja, salsa Perrins, sal i pebre. Es desa a la nevera perquè refredi i marini tot bé.

Mentrestant treiem la pela de l'alvocat, posem la carn en un bol amb unes gotes de llimona perquè no s'oxidi i li afegim una mica de ceba picada, daus de tomàquet, rajolí d'oli i una mica més de llimona i barregem bé fins a obtenir el guacamole. I ja només ens queda emplatar amb un aro metàlic o fer-vos-en un retallant una ampolla d'aigua de litre i mig que és el que vaig fer jo.

Amanida d'angules i gambetes

2009-12-05T00:55:00.000+01:00

Si us dic que ja han remodelat el mercat del meu barri, que vaig anar a fer-hi una passejada i que em vaig gastar una bona picossada en fruita i peix, m'ho tindreu en compte?

Doncs així va ser com va anar: tot passejant vaig passar per davant d'una parada de peix i marisc espectacular amb unes angules i unes gambetes que cridaven molt l'atenció tot i que semblava que ningú les sentia. El peixeter que era molt maco em va dir, sofregeix amb all i bitxo i cap al pap amb una bona fulla de roure.

NO HO VAIG PODER EVITAR...

Can Punyetes

2009-12-03T05:32:00.000+01:00

De tant en tant a l'Advocat i a mi ens ve molt de gust menjar-nos un bon pa amb tomàquet, embotit, patates al caliu, carn a la brasa i seques. I per a nosaltres un bon lloc on gaudir de la cuina catalana més típica i tòpica és Can Punyetes: es menja bé, et tracten millor i surts amb la panxa ben plena!

torrades de grans dimensions

i les patates amb llom, conill, pollastre, vedella...

nyam, nyam!

Entrepà Baztán

2009-11-24T00:43:00.000+01:00

Recordo amb molt de carinyo un viatge que vaig fer amb els pares i la meva germana al Valle de Baztán perquè m'ho vaig passar molt bé aquell estiu i perquè vaig tastar un dels entrepans més bons del món. No sé com es diu, però quan vam tornar a Barcelona sempre li demanava al meu pare "fes-me l'entrepà Baztán!"

És tan senzill com fer-se un entrepà vegetal amb pa de motlle, amb enciam, ceba, tomàquet, espàrrecs, maionesa, però foradant la tapa de dalt del pa per posar-hi un ou ferrat.

No sé si serà per la meravellosa sorpresa i emoció que vaig sentir el primer cop que me'l vaig menjar, les ganes de trencar el rovell de l'ou amb el ganivet... o serà només melangia de la infantesa, però m'encanta aquest entrepà!

Caprici de cereals amb Nocilla

2009-11-16T00:54:00.000+01:00

No sabeu com deixar ben net el pot de la Nocilla? Uns minuts al bany maria perquè es fongui bé les restes de nocilla i ja en podeu fer el que volgueu. A mi em va donar per uns filets de res que vaig abocar a sobre dels cereals. Era boníssim!

Arepas

2009-11-14T10:47:00.000+01:00

Sempre és un plaer que et convidin a sopar a casa dels amics, però si a sobre et fan un sopar especial, què més es podria demanar?

En aquesta ocasió la meva sister Esther i el seu chamo Rubén ens van convidar a l'Advocat i a mi a sopar Arepas a ca seva. I a sobre ens les va fer la mare del Rubén que ha passat un temps a Barcelona procedent de Veneçuela. Un luxe!

els farcits i acompanyaments de les arepes: formatge, alvocat i perico (un remenat de ceba, tomàquet i ous que estava boníssim)

les arepes ja fetes, calentones i a punt per obrir i farcir-les, són boníssimes!

Vaig estar temptada de filmar el procés de preparació de les arepes, però vaig preferir restar ben atenta a les explicacions de la mare del Rubén. A internet se'n poden trobar multitud de receptes així que... busqueu i remeneu!

Ensalada chilena

2009-11-12T00:37:00.000+01:00

M'agraden els descobriments que fas per casualitat per la sorpresa que t'aporten. No te'ls esperes i pam! Ajudant a un nen a la biblioteca a fer una cerca sobre Xile vam descobrir que un dels plats més típics dels país és una amanida de tomàquet i ceba, com la que es menja aquí tan sovint, però amb la diferència que hi posen coriandre fresc. Quina casualitat, oi?

2 tomàquets amanida - 1 ceba tendra - coriandre fresc - oli i vinagre (en el meu cas, balsàmic) - sal

Peleu i talleu la ceba a llunes el més finetes possible. Renteu els tomàquets i feu-los a rodanxes. Trinxeu el coriandre. On serviu l'amanida, barregeu els tomàquets i la ceba i escampar el coriandre per sobre. Saleu i amaniu al gust.

Crema de coliflor amb oli de sobrassada

2009-11-10T14:14:00.000+01:00

Aquesta recepta la vaig La Vanguardia i em va cridar molt l'atenció per l'oli de sobrassada. Em va semblar que li donava un altre aire a la típica i tòpica crema de coliflor.

1kg de col-i-flor neta - 1 ceba - 1 cs de mantega - 1 1/2 de caldo de verdures - 50 ml nata líquida - 100 gr sobrassada - sal

Sofregir la ceba picada amb un rajolí d'oli a foc lent, sense que agafi color, durant uns deu minuts. Afegir la col-i-flor neta i trossejada i l'ofeguem uns minuts, afegim una cullerada de mantega.

Afegir el caldo i deixar coure mitja hora. Triturar i afegir la nata.

Per fer l'oli de sobrassada, desfer la sobrassada amb una mica d'oli.

Servir la crema calenta amb unes línies d'oli.

Quiche de porros i tomàquet

2009-11-08T14:11:00.000+01:00

Els divendres m'acostuma a passar que arribo a la nit de la biblioteca, obro la nevera per fer el sopar i arg! no queda pràcticament res de la compra que vam fer el dissabte. Així que normalment agafo les quatre coses que s'han quedat orfes i miro de preparar alguna cosa que es pugui menjar amb aquesta restricció d'ingredients. En aquest cas, amb uns porros, dos tomàquets madurs i una trista llàmina de pasta brisa va sortir aquesta quiche, que estava ben bona!

pasta brisa - 2 porros - 2 tomàquets madurs - 4 ous - 125 gr formatge ratllat -

120 ml nata líquida

Tallar els porros a rodanxes i sofregir amb una mica d'oli. A mig sofregit afegir un dels tomàquets tallat a daus. Tallar a rodanxes l'altre tomàquet i reservar.

Mentre fem el sofregit, estendre la pasta brisa al motlle de quiche. Barrejar els ous, el formatge i la nata, afegir-hi el sofregit quan estigui a punt. Salpebrar i abocar a la pasta brisa. Posar les rodanxes del tomàquet per sobre.

Posar al forn pre-escalfat a uns 180ºC durant 40-45 minuts. Per saber si ja està al punt, punxeu-la amb un escuradents i surt net és que ja us la podeu cruspir.

Sopa escaldada

2009-11-06T14:12:00.000+01:00

Ara que ja comença a fer força rasca, com a mínim a casa nostra, a l'Advocat i a mi ens ve de gust sopar cada dia sopes, o cremes. Fa uns dies, cercant informació per a un article sobre cuina i vocabulari, em vaig donar de morros el web del restaurant Can Jubany on hi havia penjat un document amb una diserció sobre les sopes escaldades i unes quantes receptes. Tota una troballa la secció de receptes!

Aquest document que us deia parlava de les sopes escaldades, és a dir, aquelles on les verdures i el pa sec es couen al plat afegint-hi el brou bullint, un cop a taula. Em va inspirar tant que aquella nit ho vaig fer a casa. Cadascú pot adaptat la seva sopa escaldada als gustos, evidentment, o a allò que tingui disponible. En el meu cas vaig aprofitar un tros de pa sec que vaig tallar a rodanxes i gratinar amb formatge, unes patates bullides del dinar i un manat petit de fulles d'espinacs. Ho vaig desar al plat, mentre s'anava coent el brou amb una mica de pasta de sopa.

Quan va ser a punt ho vaig abocar al plat, ho vaig deixar reposar una mica i després vam atacar culleres en mà. Va ser un regal per al nostre cos.

Visca la tardor!

2009-11-04T01:11:00.008+01:00

Les braves del Bar Tomàs de Sarrià

2009-10-31T12:55:00.006+01:00

I després de cruspir-nos un parell de butipà no vam sentir prou remordiments que ens fessin estalviar-nos una visita al Bar Tomàs de Sarrià, on molta gent diu que es fan les millors patates braves.

El Bar Tomás és un dels pocs temples gastronòmics de tota la vida que queden a Barcelona (al meu gust, és clar), és un bar coherent, clàssic, amb mobiliari gens refinat on cruspir-se unes bones braves, unes croquetes, una ració d'ensaladilla russa i tot el que caigui!

Atenció perquè sempre està a reventar, haureu de fer cua, però paga la pena...

I si ja sou fans del Tomás no us perdeu el llibre que s'ha publicat en honor a les seves braves (pròximament disponible a la millor biblioteca!!!), que ja té bloc i tot!

l'únic i autèntic BUTIPÀ!

2009-10-22T15:39:00.000+02:00

Aquesta història va començar quan l'Advocat em va demanar que li fes una hamburguesa i va resultar que teníem els panets però no pas l'hamburguesa i sí botifarra, així que va acabar sent botifarra dins de panets d'hamburguesa. Ens va fer gràcia, era bo i divertit perquè la botifarra es movia per tot arreu ja que el pa tenia forma rodona, és clar. Vam pensar que seria bo que fos una tradició futbolera (és que feien el Barça a la tele) així que vam rumiar un nom per batejar aquell estrany entrepà i pràcticament a l'instant vam pensar: BUTIPÀ.

Vaig penjar al bloc aquell nap d'entrepà i va resultar que l'Albert Muñoz de Thinkpoteito ho va veure. Cal dir que jo abans de penjar el nostre entrepà vaig veure que aquesta gent tan enginyosa havien inventat el fast food català, l'autèntic Butipà i ho vaig posar com a curiositat. A dos llocs diferents havíem pensat el mateix nom per al mateix concepte, l'única diferència és que el nostre entrepà certament és un nap!

L'Albert em va deixar un amable comentari al bloc i jo li vaig enviar un correu explicant-li l'anècdota. Ell em va convidar al seu estudi a tastar el Butipà i com comprendreu li vaig dir que sí. I no hi vaig anar jo sola, com a col·laborador actiu (abans més, certament) el Cesc també hi va venir. A més, és un gastrònom de primera amb molt de criteri.

L'Albert ens va explicar tota la història del Butipà.

I és que és tot un entrepà: amb pa de coca de Solsona, unes bones botifarres (la de tota la vida, però també d'escalivada, de bolets o de foie) i unes salses ben nostrades com el romesco o l'all i oli. És fàcil de menjar perquè el pots agafar amb un suport-embolcall que és un autèntic homenatge als draps de farcell, no us sembla?

Per què no menjar l'entrepà de botifarra de tota la vida evolucionat gràcies a l'enginy i al toc de la modernitat i el disseny, mentre mirem el futbol?
Per cert, mentre l'Albert ens explicava com va sorgir la idea, quines varietat tenien i altres detalls, jo escoltava atentament. El Cesc també, però el tio ja se n'havia fotut dos de Butipà. N'hi ha que en saben!!!

L'Albert i l'equip de Thinkpoteito van ser molt amables amb el Cesc i amb mi. Ens van convèncer de la qualitat de l'entrepà i ens van venir moltes ganes que el Butipà es comercialitzi i ens en poguem fotre un sempre que ens vingui de gust. Si en voleu saber més, feu clic aquí. Ep! i ja tenen grup al Facebook!

Salmorejo Dirty Dancing

2009-10-14T21:26:00.001+02:00

M'agrada molt la pel·lícula Dirty Dancing, què voleu, és un clàssic de la meva època. Amb la meva germana Esther l'hem mirada sovint quan vivíem juntes i és que ens encanta ballar, sobretot amb nois ben guapos i que no els hi faci por moure les caderes. I com que ballar desgasta molt físicament, he preparat aquest salmorejo recordant el pobre Patrick Swayze i l'escena on la protagonista puja unes senyores síndries per a tots aquells "gamberrus" que tant ballen el "dirty dancing"!!!

1 kg de síndria - 4 tomàquets madurs - 4 cullerades d'oli - 2 cullerades de vinagre balsàmic - 2 culleradetes de sal marina - 12 ous de codorniu o 4 mitjans - pernil salat a daus - 1 branqueta d'alfàbrega - aigua - pebre - sal

Peleu els tomàquets i la síndria, retireu les llavors, feu a trossos, afegir un xic de sal i tritureu amb les fulles grosses de l'alfàbrega. Rectifiqueu el punt de sal, afegiu l'oli i el vinagre i bateu fins a barrejar-ho bé. Deixeu refredar a la nevera.

Mentrestant poseu en aigua els ous i coure'ls fins que siguin durs, refredeu en aigua freda i talleu-los a la meitat o a trossets.

Serviu el salmorejo amb els ous, els daus de pernil i les fulles més petites de la branca d'alfàbrega.

I ara que ja us heu refrescat, seguiu ballant!!!

NOTI

2009-10-06T14:57:00.013+02:00

Tenia moltes ganes d'anar a sopar al NOTI per dues raons: la primera, el restaurant s'allotja a l'antic local del Noticiero Universal i l'edifici encara conserva la meravellosa façana original; i la segona perquè a la sèrie Porca Misèria l'esmentaven constantment, no sé com s'ho feien els personatges però sempre acabaven sopant-hi. Al començament pensava que era un local que s'havien inventat els de la pròpia sèrie, però no i què voleu, a força de sentir-ne a parlar em va picar la curiositat.

També vaig aconseguir que l'Advocat s'intrigués amb el restaurant perquè quan li vaig explicar on era no recordava haver-lo vist tot i que per anar als jutjats passa sovint per davant, i és que l'ambient cosmopolita del local no s'arriba a copsar des de l'exterior ja que és força discret.

I com també em va passar a l'Speakeasy, quan vaig entrar al NOTI vaig pensar que em faltaven uns quants lluentons per estar a l'alçada de l'ambient que s'hi podia copsar.

Només traspassar la porta a l'esquerra et trobes amb el que ells anomenen goodbar on et serveixen còctels i combinats. La casualitat va fer que en aquell moment un grup d'executius celebressin alguna cosa al restaurant i tots anaven força modats, però no us penseu que no s'hi pot anar amb uns texans que no és pas això.

L'interiorisme favoreix aquesta integració del luxe i la sobrietat i crec que ho han aconseguit gràcies a la barreja dels elements metàlics amb els terrossos que són els que hi aporten una calidesa evident conjugat amb la il·luminació tènue i rogenca (així de fosques han sortit les fotos, però tampoc era plan de posar el flash...)

Per començar ens van portar un tastet de quiche d'espinacs

Vam seguir amb els primers que van consistir en un papillote de verduretes al dente i bolets japonesos i tot amanit amb sake, oli d'oliva i citronella...

i un ravioli gegant de ricota i espinacs sobre un llit de crema de bacon gratinada.

Ens van semblar uns plats molt originals i consistents.

I de segon un rellom de bou a la graella amb salsa de múrgoles i acompanyat de tirabecs i gratin dauphinois...

i una tonyina semicrua a la planxa amb espinacs frescos, oli de fum, soja i essència de tonyina.

El rellom va agradar molt i a mi la combinació del fum amb la frescor de la tonyina i els espinacs em va deixar molt satisfeta.

I per postres, l'Advocat va triar una tartaleta de crême brulée de llimona amb gelat de nougat, i jo per una senzilla i clàssica tarta tatin.

Vam sortir del NOTI amb molt bon sabor de boca pel bon sopar, l'atenció del servei i perquè la relació qualitat-preu va resultar ser millor del que ens esperàvem perquè així com podeu pensar que deu ser un restaurant car en realitat no tant, atès que ofereixen menús molt bé de preu. El nostre era un menú de nit de 36€ així que va ser una vetllada boníssima en tots els aspectes.

NOTI Restaurant & Goodbar

Roger de Llúria 35

Tel 93 342 66 73

Crema de coliflor i porros

2009-10-03T08:30:00.000+02:00

Podeu pensar que és una mica d'hora per a les cremes i les sopes calentes, però fa una setmana va ploure molt a la ciutat i l'ambient era tardorenc, tardorenc. Així que ens va venir molt de gust anar a dormir havent sopant una bona crema calentona. A les receptes de la meva àvia vaig trobar aquesta recepta, i em va fer gràcia veure que separava la paraula en tres... I així ho he volgut mantenir a la foto. Què voleu, ens fem grans...

400 gr de coliflor - 3 porros - 1 l caldo vegetal - nata líquida - oli d'oliva - 35 gr de farina

Netejar la coliflor i els porros. Separar en poms la primera i tallar a rodanxes els segons. Coure durant 20 minuts en aigua i 1/4 l del caldo vegetal. Triturar amb 1 cullerada de nata líquida per obtenir una crema.

Torrar la farina en 2-3 cullerades d'oli d'oliva i torrar lleugerament, sense deixar de remoure. Afegir a poc a poc la resta del caldo vegetal, que hauria de ser calent. Deixar coure tot junt durant 10 minut, barrejant contínuament amb una cullera de fusta. Aquesta preparació semblant a la beixamel preparada amb caldo enlloc de llet s'anomena velouté.

Retirar del foc la velouté i afegir la crema de verdures que hem triturat abans. Deixem coure a foc suau uns minuts més.

Arribat aquest punt podeu escollir si voleu afegir un parell de cullerades més de nata líquida i espessir la crema o de caldo perquè sigui més líquida. Nosaltres ens vam decantar més per la versió líquida i a més a més hi vam afegir unes gotes d'oli d'alfàbrega per refrescar una mica, que encara no neva!!!

Un any de llet gratis

2009-10-01T16:46:00.003+02:00

Fa unes setmanes que vaig rebre una trucada i em comunicaven que era una de les persones guanyadores de la promoció que Llet Nostra va engegar fa uns mesos: Un any de llet gratis.

Pensareu que potser és una tonteria, però no us podeu imaginar la il·lusió que em va fer, ja que aquesta ha estat la primera vegada que he participat en un sorteig d'aquests que has d'enviar codis de barres i totes aquestes coses.

Doncs avui han arribat els primers 60 dels 240 litres, que són l'equivalent que han calculat per a un any. M'ho enviaran en quatre vegades i així han quedat, ben apilonadets, els bricks del primer trimestre.

La família i els amics rebran envasos de llet i les veïnes ja saben que de llet ara en tindré durant un any així que si se'n queden sense i han de cuinar unes postres ja sé a quina porta trucaran.

A banda dels sucar-hi galetes i inundar els cereals del matí, he pensat que amb tota aquesta llet faré arròs amb llet, pa de llet i llet fregida, però em podeu fer suggeriments? Què faríeu vosaltres amb tanta llet?

Speakeasy

2009-09-28T20:23:00.016+02:00

Entre la pausa de les vacances, una rentrée molt exigent i el HEMC que se m'ha colat pel mig, m'he quedat a mig explicar-vos la jornada gastronòmica que vaig rebre pel meu aniversari. Ja us vaig comentar com m'havia agradat anar al Bar Velódromo, però l'Advocat no es va aturar aquí...

Ell, que és molt perfeccionista, va donar-hi voltes i més voltes al cap pensant a quin restaurant em portaria la nit del meu aniversari. Junts ja n'havíem passat dos i cada aniversari supera l'anterior, així que enguany ho tenia força complicat, però la vetllada va ser un èxit que recordaré sempre. No sé com s'ho faré l'any vinent...

Coneixent l'admiració que sento pel treball de Javier de las Muelas, el sopar del meu aniversari el vam celebrar al restaurant Speakeasy. Fa uns quatre anys l'Speakeasy es va fer famós per al públic en general d'ènçà d'una comentada reunió que van mantenir Sandro Rosell i Joan Laporta. Fins llavors, el restaurant només era accessible per a quatre gats privilegiats que hi podien accedir, però de tanta anomenada que va tenir la reunió en qüestió, i sobretot el que era el restaurant en sí, ho van obrir al públic.

I és que va cridar molt l'atenció que el restaurant funcionés com si fos un local clandestí (i és que només hi podien accedir poques persones) i que pel seu interior poguessis dir que talment t'havies traslladat al Chicago de l'època de la llei seca. Des de l'accés, que fins fa poc només s'hi podia entrar per una porteta negra sense cap indicació del que hi havia darrera, fins a la decoració i l'ambient del local, tot ple d'ampolles per les parets i capses apilonades per terra com si fos un magatzem, amb una ambientació en semi-penombra i amb poquetes però escollides taules. Ara també es pot accedir des del Dry Martini, local annexe al restaurant, la cocteleria famosa de tota la vida.

Quan hi vam arribar només èrem l'Advocat i jo, i la veritat és que em vaig quedar impressionada per l'ambient i pel servei que ofereixen. Tot atenció, bones maneres i què voleu que us digui, molt luxe. Em fa fer vergonya fer fotos dels plats perquè em sentia com una guiri o com si estigués fora de lloc. Si hagués sabut que hi anàvem m'hagués posat una discreteta jaqueta de lluentons...

Com veieu, abans de començar a sopar ja estava meravellada i encantada amb el regal de l'Advocat, però com que tot suma i resta les expectatives gastronòmiques eren altes així com el cost del sopar. Heu de calcular uns 60 euros per persona (penseu que serà més si us demaneu vins) i si voleu també podeu demanar-vos un menú degustació que maridava els plats del restaurant amb els millors còctels del Dry Martini, una temptació gastronòmica que em reservo per a la propera vegada!

Ous ferrats de Calaf amb verdures a la planxa

Migas d'estiu amb ou poché, bolets, pernil Joselito i suc de llimes

Els primers van ser boníssims, els ous dels de debó, grossos i preciosos, i la combinació de llima a les migues: original, refrescant i molt gustosa.

Steak Tartar a l'estil Dry Martini, acompanyat de gelat de mostassa a l'antiga

Lomo alto de novillo amb brasa negra de verdures i tomàquets a les herbes

Els segons, ummmm, la qualitat de la carn, EXCEPCIONAL, i el que us comentava abans, el servei excel·lent, tan professional que em van demanar que tastés una prova de l'steak tartar a veure si estava al punt de picant del meu gust. No recordo cap restaurant on hagi demanat aquest plat que m'hagin tingut aquesta deferència.

Xocolata en declinació, taronja i cointreau

Tocinillo de cielo amb sorbet de llimona, vainilla i iogurt

Les postres van ser un gloriós punt i final a l'àpat que va complir les expectatives al cent per cent i ens van deixar amb les ganes de tastar el menú de maridatge amb els còctels.

Bé, crec que no podria haver parlat millor de l'Speakeasy ni que m'haguessin pagat per fer-ho... Només vull dir-vos que si us voleu fer un homenatge i teniu uns centimets estalviats, no us hi penseu, ANEU-HI!

Speakeasy

Aribau 162-166

93-217-50-80

HEMC#36 Gyoza

2009-09-24T23:55:00.003+02:00

Vaig anar per primera vegada a un restaurant japonès amb els meus pares fa deu anys. No sé si a Barcelona ja n'hi havien molts de restaurants japonesos o no, crec que era quan començaven a ser descoberts per la majoria. Reconec que la idea d'anar-hi em va estremir una mica pels estereotips que tots tenim al cap sobre el menjar japonès i en general per tot allò que ens és desconegut, però sempre recordaré aquell àpat com un dels millor que he fet mai a la vida per la sensació tan agradable de sorpresa en descobrir una cosa que t'és tan aliena i que a l'hora et meravella.

Fui por primera vez a un restaurante japonés con mis padres hará unos diez años. No sé si en Barcelona ya habían muchos o no, creo que era cuando empezaban a ser descubiertos por la mayoría. Reconozco que la idea de ir a un japonés no me entusiasmó mucho por los estereotipos que todos tenemos metidos en la cabeza sobre la comida japonesa y en general por todo aquello que nos es desconocido, pero siempre recordaré aquel ágape como uno de los mejores que me he metido entre pecho y espalda de toda mi vida, por la sensación tan agradable de sorpresa al descubrir una cosa que te es ajena y que a la vez te maravilla.

Uns dels plats que em va agradar més van ser les gyoza (tot i que originàriament és un plat xinès), una espècie de crestes que ara ja tots coneixem i admetem, però que quan les van portar a taula em van extranyar força. D'ençà, sempre que torno a un japonès me les demano, sempre, sempre, sempre! Així que aquesta és la meva aportació al HEMC#36!

Uno de los platos que más me gusto fueron las gyoza (aunque su origen es chino), una especie de empanadillas que ya todos conocemos y admitimos, pero que cuando las dejaron en la mesa me extrañaron bastante. Desde entonces siempre que voy a un japonés me las pido, ¡siempre, siempre, siempre!

fulls de gyo-ka - 200 g de carn picada de porc- 1/2 manat de cebes tendres picades- 1/2 col picada - 2 alls tendres picats- 1 culleradeta de gingebre ratllat- 1 ceba picada- 1 culleradeta de salsa de soja - oli de sèsam

obleas de gyo-ka - 200 gr de carne picada de cerdo - 1/2 manojo de cebolletas picadas - 1/2 repollo picado - 2 ajos tiernos picados - 1 cucharadita de jengibre rallado - 1 cebolla picada - 1 cucharada de salsa de soja - aceite de sésamo

Poseu en un bol la carn picada, la col, l'all tendre, la ceba tendra, la ceba picada, el gingebre i la de salsa de soja. Barregeu-ho fins que la mescla quedi homogènia.
Farciu els discos de massa amb la mescla de carn picada i pinteu el voltant amb una mica d'aigua. Tanqueu-la ajudant-vos d'una forquilla. Després poseu una miqueta d'oli en una paella i afegiu-hi les crestes.Quan estiguin daurades, afegiu-hi aigua, tapeu la paella, abaixeu el foc i deixeu-les coure al vapor. També es poden coure directament al vapor, però jo prefereixo daurar-les abans a la paella des que ho vaig veure a en Jaimie Oliver, i em va encantar!

Poned en un bol la carne picada, los ajos tiernos, la cebolleta, la cebolla, el jengibre y la sansa de soja. Mezcladlo hasta que la mezcla sea homogénea.

Poned una porción de la mezcla en el centro de las obleas y pintad el borde con un poco de agua. Cerradlas ayudándoos de un tenedor. Después poned un poquito de aceite en una sartén y añadid las empanadillas. Cuando estén doradas, añadid un poco de agua, tapad la sartén, bajad el fuego y dejad que se cuezan al vapor. También se pueden hacer directamente al vapor, pero yo prefiero dorarlas antes desde que se lo vi hacer a Jaimie Olivier, ¡y me encantó!

Bar Velódromo

2009-09-01T11:35:00.001+02:00

Després d'unes merescudíssimes vacances (perdoneu per la desconexió total durant l'agost) torno amb moltes ganes de seguir compartint gastroanècdotes i receptes amb tots vosaltres. Sembla mentida la quantitat de colla que ens visitem els uns als altres, oi?

Voldria començar explicant-vos el que va ser el primer dia de les vacances, el del meu aniversari. Com ja em té acostumada l'Advocat, tenia preparat tot un seguit d'aconteixements ben especials i comptava amb un sopar, però no comptava amb un dinar al meu estimat Velódromo. Després d'un passeig llarguíssim (vam donar una bona volta perquè jo no sospités la destinació) ens van trobar de cara amb el renovat Velódromo i amb tota la família política a dins, esperant-nos.

Fa sis anys que van començar les obres d’aquest local mític de la ciutat i confesso que em moria de ganes de treure el nas per veure com havia quedat. Així que em vaig endur una alegria suprema quan la meva sogra ens va reunir a tota la família per celebrar el meu aniversari al Bar Velódromo. Si encara no us hi heu acostat, us puc fer l’espieta i dir-vos que el billar original encara hi és, el grafisme de la façana també resta intacte, el mobiliari ha estat restaurat i la meravellosa barra de fòrmica i acer segueix tan esplendorosa com sempre.

El servei del Velódromo segueix com sempre, tot i que la cuina no està oberta 24 hores, però sí des de les 6 del matí fins a les 3 de la matinada, així que si acabeu la festa us podreu prendre un bon cafè (també el seu mític cafè fet amb sifó), unes torrades, una xocolata, i si us passeu a mig matí podreu degustar des de les seves clàssiques ostres acompanyades amb un bon vermut passant pels calamars a la romana amb una Moritz, o si el que voleu és un àpat ben nostrat trobareu un ampli catàleg de plats de la gastronomia catalana de tota la vida.

Nosaltres vam començar amb unes braves i un plat de coca de Llavaneres amb tomàquet

uns calamars a la romana

i van seguir una vichyssoise d'estiu

entremesos El Velódromo
(us els recomano al 100%, l'ensaladilla és excel·lent)

esqueixada de bacallà amb tomàquet i olives negres

salmorejo sevillà amb sorpresa

esqueixada amb moixama i olives

fideus a la cassola

pollastre del Penedès Pota Negra amb samfaina a la menta

tripa a la catalana

arròs d'olla valenciana

i per acabar, jo em vaig demanar un

pa, xocolata, oli i sal

que estava per llepar-se els dits, literalment!

Vaig gaudir d’un dinar boníssim, però hi hauré de tornar ja que el billar va estar ocupat tota l’estona i el pis de dalt el tenien tancat i vull seguir tafanejant!

Si no heu tingut oportunitat d'anar al Velódromo us el recomano moltíssim. És un local entranyable ple d'història que ha conservat l'esperit obert i acollidor, on pots anar a prendre't un cafè, unes braves o unes ostres. Tothom hi té el seu lloc. Cal felicitar la Moritz, que n'és la nova propietària, i el Carles Abellán, que porta el timó, perquè han fet una feina excel·lent. Una meravella!

Còctel Pink Lady

2009-08-04T00:23:00.001+02:00

ep, i us ho explico des de Copenhague!!!

Sembla ser que fins i tot les rockeres més dolentes tenim un "corasonsito" amagat i a l'AntiCafé de Madrid (local que us recomano molt que visiteu si aneu a la capital del reino) em vaig prendre una variació del Pink Lady fet amb maduixes naturals, vodka, xarop de piruleta i una piruleta per anar llepant.

Boníssim i si vols fer de lolita, no hi ha res millor!

Amanida de pera estofada amb formatge de cabra

2009-07-27T00:09:00.000+02:00

O com fer una amanida completa, diferent i ben fresqueta

Només cal que escolliu les fulles verdes que més us agradin. Jo vaig escollir enciams verds i vermells i unes fulles de roure, sempre tot ben net i escorregut. La meva varietat de pera favorita és la conferència, escolliu la vostra, la talleu a quarts i la marqueu a la planxa. L'escalfor farà que es desfacin lleugerament uns trossets de formatge de cabra i ja només us cal amanir amb la vinagreta que preferiu i un grapadet de nous.

I us quedeu tant amples!

Tuco

2009-07-24T00:04:00.000+02:00

He decidit copiar-vos aquesta recepta del llibre Hoy caviar, mañana sardinas perquè és la primera que surt a la novel·la. Ja sé que no em baso en cap característica prou destacada, però és que totes les receptes són tan bones que no m'he pogut decidir d'altra manera. A més, fa uns mesos vaig poder tastar el tuco al restaurant de cuina uruguaiana La Rueda on ho vaig menjar amb arròs blanc. Una delícia... així que ho vull compartir amb vosaltres.

A la novel·la, però, el tuco fa el paper d'acompanyant d'uns nyoquis. Us transcric la recepta i l'anècdota gastronòmica que l'acompanya:

"En Argentina y Uruguay existe la costumbre de comer ñoquis los 29 de cada mes para tener suerte con el dinero. Los más supersticiosos comen siete ñoquis masticando siete veces, pero la mayoría se limita a poner dinero debajo del plato (a ser posible de alguna moneda fuerte no sujeta a los vaivenes de nuestros pobres pesos) y a conservar la moneda o el billete durante todo el mes siguiente".

"600 g de carne - 500 gr de tomates maduros - 2 lonchas de beicon - 1 zanahoria - 1 cebolla - 1 pimiento verde - 1 pimiento rojo - 2 dientes de ajo - 1/2 litro de caldo - 1 vaso de vino tinto - orégano - pimentón dulce - romero - aceite - sal y pimienta

Lo importante es que la carne quede tierna y la salsa algo espesa.

Dorar la cebolla y el ajo cortados muy finitos. Reservar. En la misma olla dorar la carne cortada en cubos con el beicon cortado. Incorporar el ajo y la cebolla junto con los pimientos sin semillas y la zanahoria también cortados finitos. Añadir los tomates pelados y cortados en cuartos. Cuando la verdura esté cocina agregar el orégano y el romero. Rehogar un poco y añadir medio litro de caldo o, en su defecto, de agua. Se cocina durante 40 minutos. A los 30 minutos se añade un vaso de vino tinto y el pimentón. Se puede servir el tuco después de acabar la cocción, pero se recomienda dejarlo reposar un par de horas para que se concentre el sabor".

Recepta extreta del llibre Hoy caviar, mañana sardinas de Carmen y Gervasio Posadas, publicat per RBA i guanyador del Premi Sent Soví 2007.