Polish Boy for President!

Crec que ja ho dit algun cop, al bloc em refereixo, que a casa les jornades electorals ens apassionen. Els programes a la tele mentre dura el recompte de vots, amb els formatgets, les primeres valoracions, els crits d'alegria, ais, que gira la truita i tota la pesca. Ens empassem tots els especials, siguin municipals, autonòmiques, estatals i fins i tot les estrangeres. Així que avui no serà una excepció. La presidència dels Estats Units no només té conseqüències allà, tot el món en notarem els resultats sigui quin sigui l'escollit.

Sembla que aquesta nit serà molt ajustada pel que fa als vots, no sé si ho serà tant com ho va ser la batalla Al Gore v. Bush, però en Romney no es deixarà vèncer tan fàcilment... L'estat clau tornarà a ser Ohio, però més que mai així que a casa hem decidit que soparem el seu entrepà bandera, el més clàssic, el típic d'aquest estat del mig oest nord-americà, el Polish Boy.

Els polonesos començaren a congregar-se a la regió de Detroit a finals del segle XIX i, ja en els anys trenta, es calculava que vivien  més polonesos a Detroit (Little Poland) que a qualsevol ciutat de Polònia, estenent-se per tot el mig oest dels Estats Units. Els primers colons polonesos van preservar l'herència culinària de la seva terra i els paczki (dònuts polonesos) no són la seva única contribució.
Les carnisseries i els forns són els testimonis vius d'aquesta herència culinària completament arrelada a la zona. 


Per menjar-vos un Polish Boy en condicions i fet a casa, necessitareu una salsitxa kielbasa (curades i amb un espectacular perfum d'all, ep, que si no en trobeu, una bona salsitxa alemanya, de les gruixudes i llestos), xucrut o amanida de col, patates fregides, salsa barbacoa picant  i un bon panet. Nosaltres ens vam decantar pel xucrut perquè ens agrada més que l'amanida de col. I potser us preguntareu, on són les patates? Doncs, a la panxa del bou, on no neva ni plou. El meu company cada cop té menys paciència i ja no s'espera a que acabi de fer les fotos... :)

Comentaris

Gemma ha dit…
Ha de quedar un entrepà super gustós i molt original.
Això de les patates em sona, a casa passa igual, je je je... :)
Iris Duarte ha dit…
Doncs sí, Gemma, era boníssim! :)

Entrades populars