Flores (salmantines, manxegues i/o de Carnaval)

Fa 4 anys vaig passar un parell de setmanes a Salamanca per assistir a un curs sobre literatura a la Universitat. Mentre vaig ser allà, em vaig interessar per tots els seus costums gastronòmics, afussellant els companys salmantins amb totes les preguntes que se'm van ocórrer.

Els companys, sabedors que posteriorment posaria en pràctica tot el que m'expliquessin, no es van estalviar detalls. Vaig aprendre plats, tradicions i festivitats diverses, vaig visitar llibreries per comprar receptaris antics, però també restaurants, bars i confiteries. Ep! I també em va fer molt de servei el curs sobre literatura que era el propòsit de la meva estada a Salamanca.

Tot just tornar a Barcelona, vaig posar en pràctica un dels plats salmantins amb més tradició, l'hornazo charro. Va ser un èxit arreu on el vaig portar. Però em faltaven unes pastes molt típiques de Castella i Lleó en general, que també fa una companya de la feina que és de Sòria, les flores (molt típiques abans de Setmana Santa).

Per fer flores és necessari un estri que segur que és pressent a totes les cases castellanes, però a la resta poder no. És un ferro en forma de flor amb un mànec ben llarg al final. Són unes pastes una mica laborioses, però ben bones i que fan molt bona impressió allà on les portes. Tot seguit us transcric la recepta que jo vaig aprendre a Salamanca:

250 ml de llet sencera - 1 ou - 200 g de farina - unes gotes d'anís - 1 pessic de sal - oli de girasol per fregir - barreja de sucre i canyella per arrebossar

Batem la llet i l'ou. Afegim un pessic de sal i unes gotes d'anís.

Poc a poc afegim la farina i batem fins que aconseguim una pasta llisa, d'una consistència com de natilles.

Deixem reposar la barreja 1 hora. Espessirà una mica, no us espanteu.

Escalfem una quantitat abundant d'oli de girasol a una olla o paella fonda. Fiquem el ferro de flor perquè s'escalfi també. És molt important que el ferro sigui molt molt calent.

Quan el motlle sigui molt calent, el treiem de l'oli i fiquem a dins la massa, però sense que la pasta l'emboliqui fins a dalt. La part superior ha de quedar lliure i neta per poder desenganxar la flor. Ens podem ajudar d'una forquilla, però si ho fem bé, sortirà sola.

Un cop daurem cada peça, les passem per paper absorbent per treure l'excés d'oli i les arrebossem amb la barreja de sucre i canyella.

I ja ens les podem cruspir!!!

Vaig portar les flores a la feina amb una mica de recança perquè la companya que les fa cada any n'és tota una experta, però al final vaig quedar encantada de la vida perquè tothom em va dir que m'havien quedat exactament iguals. Així que vaig triomfar!!! :)

Comentaris

Elena ha dit…
En mi pueblo también son muy típicas (La Granjuela, Córdoba), mi abuelo era todo un experto y a mi me encantan!!!
Iris Duarte ha dit…
No tenía ni idea de que en Córdoba fueran típicas. Con las primeras que hice me dí cuenta que con las flores hay que tener práctica, no me extraña que tu abuelo fuera un experto. Seguro que las hacía buenísimas... :)
¡Gracias Elena por tu comentario!
BakeOrDie ha dit…
Que chulada! Nunca las he probado!! Hazme unas cuantas para este domingo!! :)
Gemma ha dit…
Fa temps que rumio de comprar-me aquest estri per poder fer aquests dolços típics tan bonics ;)
Cuina Cinc ha dit…
M'encanta quina preciositat!!

Entrades populars