El Diner de la Peggy Sue

No teniu dies que us lleveu amb ganes de viure als anys 50, portar faldilles llargues i acampanades i els cabells recollits amb un llaç? Bé, doncs a mi sí que m'ha passat algun cop i ara ja tinc un altre lloc on posar-hi remei: el Peggy Sue's American Diner.

Des del mes d'agost ja tenim un local a Barcelona d'aquesta famosa cadena que ha triomfat a Madrid. I és lògic perquè el servei, el menjar i la decoració estan molt cuidats, faran les delícies dels amants de la cultura ianqui dels 50. Parets pintades en rosa i verd pastel, mobles i objectes retro, dels de debó, autèntics que han restaurat per posar al restaurant. Algunes taules fins i tot disposen de la mítica màquina de música que s'engega tot introduint-hi una moneda. Doncs funciona de debó!

Però un restaurant no viu només de la decoració, com a mínim els bons... La carta és força òbvia: hamburgueses, amanides, acompanyaments, sandvitxos i postres típicament americans. Per començar vam demanar un parell d'hamburgueses: la Peggy Sue: amb ceba a la planxa, cogombret picat dolç, quetxup i mostassa, una combinació sencilla, però efectiva ja que el panet i la carn eren boníssims; la James Brown portava tomàquet, formatge, ou ferrat i maionesa, una bomba funk com en diuen ells. Boníssima també!
Les dues hamburgueses les vam regar amb pink lemonade que feia conjunt amb el local i que era boníssima, al punt d'àcid i dolç.

No ens vam veure amb cor de demanar cap acompanyament a les hamburgueses, tot i que l'oferta era temptadora: fingers de pollastre, patates amb diferents salses, els típics onion rings i encara més tradicional amanida de col. Així que vam passar directament a les postres. I si destriar entre les hamburgueses va ser difícil, la carta de postres era impossible, els volíem tots. Finalment vam decidir tastar dos pastissos: el brownie que estava espectacular, es notava que era casolà, com asseguren a la carta, cruixent per fora i tendret i humit per dins, amb una bona ració de xocolata desfeta per sobre...; i el pastís de pastanaga, també casolà, amb nous, panses i una cobertura rosa kitch i deliciosa.

Vam gaudir d'un bon menjar americà, el servei va ser correcte i atent, però val a dir que no fan reserves i que a les hores puntes el local s'omple a vessar, perquè no és car, cap plat passa dels 6 euros... Com si fòssim a Grease, American Graffiti o al casament de la pròpia Peggy Sue.

Comentaris

Anaïs ha dit…
Al final tendré que hacer un segundo intento a ver si conseguimos comer ahí. Las hamburguesas tienen buena pinta pero los pasteles no los acabo de ver no sé, lo mismo me he vuelto muy estricta, quizás es un tema de presentación más que de sabor. Quizás con el chocolate fundido un poco mejor puesto, es que no sé porque pero lo veo como mazacote, como si no estuviese fundido. Y el brownie mucho mejor el tuyo que subiste para Halloween, en la vida me ha quedado a mi un brownie tan bien como ese tuyo y mira que he probado recetas! Total que a ver si la próxima vez que vayamos hay más suerte y están abiertos!

Entrades populars