Caldo, com Déu mana

L'altre dia vaig sentir dir a un programa gastronòmic de la tele, que a l'Edat Mitjana prendre sopes i brous era la diferència entre sobreviure o morir. Em va semblar molt desmesurat, però a l'hora molt raonable. Imagineu-vos un hivern cruel, sense calefacció, sense bons aïllants a les finestres i sense llum... Un plat de sopa devia ser el paradís!
Aquesta satisfacció i caloreta que ens provoca a l'estòmac deu ser la raó que encara ara hi hagi bojos que fem el caldo un cop per setmana, oi?

Jo, el caldo el faig amb les carcassas de pollastre que escalfo amb l'aigua, llavors trec l'escuma i llavors és quan hi afegeixo les verdures. Un petit truquet per aconseguir aquest to dauradet és afegir la ceba amb la pell o pelar-la i ennegrir la base una mica amb la planxa i llavors afegir-la a la cocció.

Vosaltres també sou uns adictes al caldo? Com el feu?

Comentaris

ChetoCheta ha dit…
Pues no iría mal un caldito hoy con el frío que hace! A ver si actualizas más ehhhh que te veo muy vaga culinariamente hablando :)

Anaïs
http://blog.tartascaseras.com
666_666 ha dit…
Jo poso codillo de pernil comprat al bonarea a 40 centims el paquet i tres litres d'aigual tot a l'olla a presió uns 40 minuts des que comença a fer soroll. Si no explota queda un caldo la mar de bo i la carn del codillo s'aprofita i queda una sopa amb tropezones.
Iris ha dit…
Hago lo que puedo, hago lo que puedo... :)

666_666, no m'esperava un caldo menys radical venint de tu, a veure si un dia me'l deixes tastar.

Entrades populars