Macarrons a la carbonara de xampinyons

La carbonara deu ser una de les receptes italianes amb més recorregut. No conegut ningú que no n'hagi tastat i pràcticament tothom n'ha fet algun cop, però de tant viatgera ja no la reconeix ni son pare. I ja ho tenen els viatges de la paraula, que de boca en boca cada traspàs hi afegeix o canvia un detall així quan ens arriba a nosaltres de ben segur que la història ja no té res a veure amb la inicial. I a la carbonara li ha ben ocorregut: de la salseta feta amb l'aigua de cocció, el parmesà hem passat a la crema de llet.
Així ens ho van explicar els vermells i de tant bona que és la seva recepta l'he seguida al peu de la lletra, però com deia abans: tothom hi posa el seu toc, oi? Doncs jo he preferit substituir la carxofa per uns xampinyons filetejats i ens ha sapigut a glòria.

I vosaltres heu mirat mai de cuinar la carbonara? No?
Ma, voi dove andare a mangiare la carbonara!

Comentaris

Ricard ha dit…
Carbonara...tema polèmic. La meva carbonara, fins ara creia que era l'autèntica italiana:
Barrejar en un bol un rovell d'ou cru (o un de sencer i és una mica ménys potent) amb parmesà ratllat, pebre negre mòlt i julivert picat; abocar-hi la pasta quan estigui cuita, remenar-ho i afegir el bacó calent, que hem daurat a part amb oli afegint al final un raig de vi blanc fins evaporar-lo una mica; tornar a barrejar i...ja està!

Entrades populars