Speakeasy

Entre la pausa de les vacances, una rentrée molt exigent i el HEMC que se m'ha colat pel mig, m'he quedat a mig explicar-vos la jornada gastronòmica que vaig rebre pel meu aniversari. Ja us vaig comentar com m'havia agradat anar al Bar Velódromo, però l'Advocat no es va aturar aquí...

Ell, que és molt perfeccionista, va donar-hi voltes i més voltes al cap pensant a quin restaurant em portaria la nit del meu aniversari. Junts ja n'havíem passat dos i cada aniversari supera l'anterior, així que enguany ho tenia força complicat, però la vetllada va ser un èxit que recordaré sempre. No sé com s'ho faré l'any vinent...

Coneixent l'admiració que sento pel treball de Javier de las Muelas, el sopar del meu aniversari el vam celebrar al restaurant Speakeasy. Fa uns quatre anys l'Speakeasy es va fer famós per al públic en general d'ènçà d'una comentada reunió que van mantenir Sandro Rosell i Joan Laporta. Fins llavors, el restaurant només era accessible per a quatre gats privilegiats que hi podien accedir, però de tanta anomenada que va tenir la reunió en qüestió, i sobretot el que era el restaurant en sí, ho van obrir al públic.

I és que va cridar molt l'atenció que el restaurant funcionés com si fos un local clandestí (i és que només hi podien accedir poques persones) i que pel seu interior poguessis dir que talment t'havies traslladat al Chicago de l'època de la llei seca. Des de l'accés, que fins fa poc només s'hi podia entrar per una porteta negra sense cap indicació del que hi havia darrera, fins a la decoració i l'ambient del local, tot ple d'ampolles per les parets i capses apilonades per terra com si fos un magatzem, amb una ambientació en semi-penombra i amb poquetes però escollides taules. Ara també es pot accedir des del Dry Martini, local annexe al restaurant, la cocteleria famosa de tota la vida.


Quan hi vam arribar només èrem l'Advocat i jo, i la veritat és que em vaig quedar impressionada per l'ambient i pel servei que ofereixen. Tot atenció, bones maneres i què voleu que us digui, molt luxe. Em fa fer vergonya fer fotos dels plats perquè em sentia com una guiri o com si estigués fora de lloc. Si hagués sabut que hi anàvem m'hagués posat una discreteta jaqueta de lluentons...

Com veieu, abans de començar a sopar ja estava meravellada i encantada amb el regal de l'Advocat, però com que tot suma i resta les expectatives gastronòmiques eren altes així com el cost del sopar. Heu de calcular uns 60 euros per persona (penseu que serà més si us demaneu vins) i si voleu també podeu demanar-vos un menú degustació que maridava els plats del restaurant amb els millors còctels del Dry Martini, una temptació gastronòmica que em reservo per a la propera vegada!


Ous ferrats de Calaf amb verdures a la planxa


Migas d'estiu amb ou poché, bolets, pernil Joselito i suc de llimes

Els primers van ser boníssims, els ous dels de debó, grossos i preciosos, i la combinació de llima a les migues: original, refrescant i molt gustosa.

Steak Tartar a l'estil Dry Martini, acompanyat de gelat de mostassa a l'antiga

Lomo alto de novillo amb brasa negra de verdures i tomàquets a les herbes

Els segons, ummmm, la qualitat de la carn, EXCEPCIONAL, i el que us comentava abans, el servei excel·lent, tan professional que em van demanar que tastés una prova de l'steak tartar a veure si estava al punt de picant del meu gust. No recordo cap restaurant on hagi demanat aquest plat que m'hagin tingut aquesta deferència.

Xocolata en declinació, taronja i cointreau
Tocinillo de cielo amb sorbet de llimona, vainilla i iogurt

Les postres van ser un gloriós punt i final a l'àpat que va complir les expectatives al cent per cent i ens van deixar amb les ganes de tastar el menú de maridatge amb els còctels.

Bé, crec que no podria haver parlat millor de l'Speakeasy ni que m'haguessin pagat per fer-ho... Només vull dir-vos que si us voleu fer un homenatge i teniu uns centimets estalviats, no us hi penseu, ANEU-HI!

93-217-50-80

Comentaris

La cuina vermella ha dit…
Ooooh, m'encantaria anar-hi. El meu aniversari és el 20 de desembre, ara mateix li ensenyo a en kike el teu post a veure si s'anima. Un petó.
Iris ha dit…
Molt bé, Txell. Aquest és l'esperit! Si hi aneu, ja m'ho explicareu...

Entrades populars