La carraf d'eau

Aquesta és l'última crònica del viatge a París de fa ja prop d'un mes. Sí, és tard, porto molts dies sense actualitzar, però què voleu, a casa hem tornat a l'edat analògica. Ja no tenim wi-fi, el nostre veí misteriós sembla haver marxat definitivament. I com que em sap greu fer-ho des de la feina (és que fa poquet que sóc mig funcionària, encara tinc escrúpols) doncs m'he d'organitzar per anar a la biblio com a usuària (arrrgg) i fer-ho tot de cop: feina, blocs, llegir el reader... Quin caos!

Com a comiat de les cròniques parisenques us explicaré un descobriment que ens va proporcionar la meva amiga Eli que està fent una estada a la ciutat i que vam aprofitar per visitar. La jornada va ser intensa: passejar, passejar i passejar, per tant ens havíem de parar a una bona crêperie i endrapar bé.

Si heu anat de restaurants per París haureu pogut comprovar que encara que el local sigui assequible i senzill, la beguda sempre és caríssima. En el nostre cas, la crêperie era preciosa i les crêpes boníssimes i a molt bé de preu, però la coca-cola que em vaig demanar jo em va costar 4.5€! Així que la Eli ens va il·lustrar demanant la carraf d'eau, és a dir, aigua de l'aixeta.

Aquesta carraf d'eau te la porten en una ampolla de vidre i l'aigua és boníssima (qui ho hauria pensat d'una gran ciutat, oi?) i el millor és que aquesta aigua no te la cobren i te la serveixen a la majoria de restaurants, ja siguin senzillets o dels cars.


Gràcies pel passeig Eli, l'Advocat i jo ens ho vam passar genial!

Comentaris

noel ha dit…
hi
1-new section in English.
will be expanded shortly.
2 - Do I want to exchange links between our blogs?
greetings
La cuina vermella ha dit…
Iris, m'ha agradat més aquest post que el del pobre garri... suspiro per tornar a París. Muac.

Entrades populars