Garrí de Divendres Sant (Cicle La Cuina del Cesc)

Feia temps i temps que el bibliotecari-cuiner estrella d'aquest bloc, en Cesc, no feia cap aportació espectacular de les seves. I es veu que s'ha estat aguantant per fer-ho amb força. I és que aquesta entrada no és per a tothom, sobretot fugiu tots els vegetarians perquè ja aviso que les fotos que venen a continuació poden ferir la sensibilitat dels gastrònoms que no vulguin ser conscients que mengem animalons ben macos...

Potser us estranyarà el nom per a aquesta entrada, Garrí de Divendres Sant. Bé, ho entendríeu perfectament si coneguèssiu al Cesc. És tot un heretge! I el Divendres Sant no s'està de res i desfoga la seva vena carnívora amb ganes. Alguna de les fotos demostren la passió desaforada que sent per la carn. A mi, que sóc més aviat bleda m'ha fet molta pena el porquet..., però s'ha de reconèixer que havia d'estar ben bo!

la víctima

el botxí, que a sobre humilia a la víctima

La recepta del garrí no pot ser més senzilla:

només s'ha de preparar un adob picant al morter herbes
(farigola, orenga, llorer, bitxo, pebre...), all i un bon raig d'oli

s'unta bé el garrí i cap al forn!

l'home i el trofeu


Comentaris

La cuina vermella ha dit…
Hola Iris, snif, snif... pobre garrinet... però com tu dius que bo deuria estar!! petons.
El cullerot Festuc ha dit…
Mira que jo sóc carnivora...però veient aquest pobre animalet no sé pas si l'hagués pogut cuinar!! No sabia que te'l venien amb el cap i tot! :(
Petunets,
Eva.
CRIS ha dit…
Wow, inmillorable m'el inagino tot torradet, una passada.
Un petó
Cheto Cheta ha dit…
Yo cada vez como menos carne en casa, en restaurantes ya es otra historia, en casa pollo y tampoco mucho. La verdad es que yo sería incapaz de comerme al cerdito, menos aún cocinarlo, una cosa es comer jabuguín y otra verle ahí! Pobrecito!
mmmm nosaltres també em vam fer una vegada i queda molt bó!!

El que passa que tens de ser colla pq sinó roda molt dies per la cuina i al final t'aborreix!

Records

Entrades populars