Sound bites, d'Alex Kapranos

M'agraden els llibres d'experiències tot i que sé que són repetitius. Una persona t'explica les seves vivències sobre un tema concret. Si són gastronòmics encara més: què és el més estrany que ha menjat, on, quins són els seus gustos, etc. Tot i així m'agraden i me'ls llegeixo, amb ganes.

L'últim que ha passat per les meves mans és Sound Bites: comerse el mundo de gira con Franz Ferdinand, una recopilació de les columnes que escrivia el líder del grup, Alex Kapranos, per al diari The Guardian.

El que em va cridar més l'atenció és la delicadesa de la prosa d'en Kapranos (nois, seran els estereotips rockers que em van confondre...) i tot seguit que el cantant fos primer cuiner. És per això que el seu sentit gastronòmic no està influenciat per les pors i/o prejudicis culturals cap al menjar. Aquesta postura fa interessant la comparació que realitza l'autor entre el que menja ell amb el que tasten els altres membres del grup, que molt no tasten i si ho fan ho acaben escupint (com el pop a Donostia).

L'autor obre el llibre amb una columna on ens explica el seu primer experiment d'exploració gastronòmica durant la infància, passa per relatar una de les seves primeres experiències al món de la cuina professional (amb molts ganivets a lo Bourdain) i a partir d'aquí cada capítol és un lloc del món per on passa el grup de gira i ens recomanen menges, mercats, restaurants i se'ns comenten costums gastronòmics.

A mi m'ha fet passar una bona estona. Podeu jutjar vosaltres mateixos:

"No voy a comer carne en un mes. No después del último plato: criadillas. La perla montañesa: testículos de toro. Antes de que lleguen, trato de imaginarme qué aspecto tendrán. Me imagino que serán por lo menos del tamaño de un limón. Me sorprende ver que no son mucho más grandes que los míos. Preguntamos al camarero si a él le gustan. Suelta una risita. -No-. Pincho uno con el tenedor. Un líquido transparente sale de los agujeritos, dejando un pestazo a lefa. Corto un trozo. Me lo meto en la boca. Lo mastico. Sabe igual que una bolsa de peniques verdes. No está bueno. Una ex novia mía se quejó en una ocasión del sabor que le quedaba después del sexo oral: decía que era como haber estado masticando una bolsa de peniques verdes, oxidados. Al sentir en la lengua ese peculiar regusto metálico se me aparece su cara, torcida por una mueca de asco, diciendo: -¿A qué tenía razón?-. Bien está que todo lo que camina vaya a parar al asador, pero eso no significa que te tengas que comer sus pelotas".

Per últim em sembla indispensable l'annex del llibre on surten totes les adreces dels restaurants i establiments que ha anat citant l'autor, com per exemple on trobar el millor cafè, la millor hamburguesa, el millor curri, els millors donuts...

KAPRANOS, Alex. Sound bites: comerse el mundo de gira con Franz Ferdinand. Madrid: 451 Editores, 2007. 190 pàgines. ISBN 978-84-96822-24-5.

Biblioteques de la província de Barcelona on podeu agafar en préstec aquest llibre

Comentaris

Mar Calpena ha dit…
A mi també em va agradar força:

http://baixagastronomia.blogspot.com/2007/02/el-cantant-de-franz-ferdinand-crtic.html

I vaig provar una recepta de mandonguilles de xai que va donar en una entrevista i estaven boníssimes!
Francina ha dit…
Bona recomanació Iris!!!

La tindré en compte per aquest estiu...tot i que en tinc un munt de pendents.... de llibres, s´entén...jejeje

Un petonet!!!!

Francina.
Anònim ha dit…
Hola Iris, ja miraré si el trobo perquè fa bona care....una cosa fa dies no poses receptes de les teves tan bones...entrepans.....així els anem provant.
felicitas per la feina.

Entrades populars