Compota de poma

Tot i que ja moc força bé el meu peu malmès, he de seguir prenent-me els antiinflamatoris que m'han acabat fotent l'estòmac, i després de la súper grip que he passat per Cap d'Any i la corresponent pujada de la dosi, estic passant aquests dies menjant allò que els metges en diuen menjar tou o sense eufemismes arròs bullit i pa torrat.

De tant en tant em premio amb una poma feta compota, en comptes de ratllar-la i fer-la rovellar. És suau, especiada i melosa. Només cal que trossegeu una peça, la poseu en un cassó, hi poseu la canyella que volgeu i ho cobriu amb aigua. Cap al foc i deixeu reduir. Una carícia per als estòmacs delicats com el meu.

Comentaris

Gemma ha dit…
Simplement deliciós :)
Francina ha dit…
Hola Iris!!!

Desitjo que et milloris ben aviat.

Si et serveix de consol, jo tampoc he començat gaire bé l´any..... pero m´ho prenc amb filosofia, vés que he de fer....

A mi la compota de poma m´encantaaaa!!!en tinc tot l´any de reserva al rebost, doncs durant l´estiu en collim moltes de l´hort del meu sogre i com no donem abast, en fem compota i està bonísima!!! Quan ens coneguem t´en portaré un pot.

Una abraçada!!!!
Cuinetes ha dit…
Ostres Iris quina pega!
Però veig que és generalitzat perquè jo vaig passar Sant Esteve amb una febrada... i tinc el marit amb una passa de panxa que déu ni dó també.
La compota té un pinta impressionant, en faré pel Miquel a veure si millora.
Una abraçada i cuida't molt!

Entrades populars