La Carmanyola: Pollastre rostit amb raïm

Quan faig torn doble a la biblioteca arribo a les 9.15 i marxo a les 21 hores. Faig un descans al matí i un altre a la tarda i també disposo d'una hora i mitja per anar a dinar, i tot i que no visc gaire lluny de la biblio, depenc de l'autobús per arribar-hi i la línia no és de pas freqüent, així que em quedo a la cuina de la feina i dino allà.

Com que a
casa sempre cuino jo, menys quan l'Advocat em prepara algun dels seus plats estrella (com oblidar el pa bimbo amb nocilla...), procuro fer un parell de racions de més que van destinades a la Carmanyola que m'acompanyarà als dinars a la feina. No és tan complicat, només cal canviar certs hàbits i pensar com si una persona més dinés a casa.

Avui estreno La Carmanyola, una secció que espero pugui ser setmanal, on us ensenyaré què m'emporto a la biblio per dinar. És un homenatge al Lunchbox de l'Iban, espero que t'agradi...

La primera carmanyola porta pollastre rostit amb raïm, una recepta adaptada d'una altra de la revista Cocina fácil que podeu veure aquí sota mateix. Espero que us agradi!


Comentaris

Ibán ha dit…
OH!! Muy honrado por la mención ;)
El tupercito (me encanta la palabra carmanyola!) es lo mejor, te hace sentir en casa allá donde estés. Y este plato parece un estreno muuuuy prometedor (quénivelmaribel).

Ah, al Chatrán ya lo conocía, si que es clavadito al Mack! :)
La cuina vermella ha dit…
les companyes de la biblio deuen salivar quan destapes la teva carmanyola, no?
El perill de dur plats tant suculents a la feina (i sabem del que parlem) és que amb l'excusa que fa una pinta boníssima, tothom ho vol tastar i al final tu et quedes sense!!
petons
CRIS ha dit…
Em sembla que necesitarem molta cramanyola amb la crisi què ens cau a sobre,segur què serà una secció amb molts seguidors.
Ptnts
Francina ha dit…
Eiii Iris!!!

Jo he estat dos anys anant amb la carmanyola amunt i avall, a vegades fins i tot s´em esgotaven les idees però et pots creure que ara que l´he abandonat en ocasions la trobo a faltar????

Estic fatal....... ;P

Una abraçada!!!
Iris ha dit…
Ai, nois, és que la carmanyola és un bé de Déu que a vegades no valorem prou... I n'hi ha de tant maques... No m'estranya que de vegades la trobis a faltar Francina...
Anna ha dit…
Hola Iris! Fa poc he vist una recepta similar a alguna revista i em van venir ganes de provar-ho...ara no tinc excusa!

Entrades populars