Passeig gastronòmic per Brussel·les

Intentant assumir que les vacances s'han acabat, que les classes han començat i que per això tinc totes les tardes la biblioteca plena de nens que criden, us convido a fer una passejada gastronòmica per la capital europea.

Al voltant del mercat, els carrers són tots ben gastronòmics...

Si hi ha una cosa que uneixi a les dues cultures d'aquest país imaginari que és Bèlgica, són les patates fregides, les frites o frietjes en balò. Passegeu per on passegeu sentireu l'olor de fregit, però no us penseu que és aquella pudor de bar decadent. Inclús els punts de venda al carrer ofereixen unes patates fregides d'una qualitat que no havia tastat ni en les nostrades xurreries. La que passa per ser la millor fregiduria de Brussel·les és Chez Antoine, a la Plaça Jourdan, un establiment centenari amb unes patates fregides ben cruixents, però tendres per dins, econòmiques per la quantitat del "cucurutxu" i on pots escollir entre multitud de salses per acompanyar-les (nosaltres vam escollir una provençal i una maionesa d'herbes). Un altre punt a favor de Chez Antoine és que un cop ja tens les teves frites pots anar a un dels diversos bars de la plaça a prendre-te-les tranquilament, regades amb una bona cervesa belga.

Els speculoos passen desapercebuts internacionalment gràcies a la gran fama de la xocolata belga, que sembla que sigui l'únic producte del dolç gastronòmic belga amb renom, però per als nadius és impensable deixar passar l'ocasió d'anar a Dandoy i comprar les típiques galetes belgues fetes amb mantega, sucre moré, canyella, gingebre i mel. I potser també una mica de pain à la grecque, un pa dolç que s'enrotlla sobre trossos de sucre abans d'enfornar-lo. Com que segurament us encantaran els speculoos (a la meva feina no van durar ni una tarda) us recomano que aneu fins a ... a tastar-ne però en forma de gelat. Per cert, speculoos significa canyella en balò.

També vam beure cervesa. Bé, millor dit, l'Advocat va prendre cervesa perquè a mi no m'agrada i tampoc sabria escollir-ne una varietat entre les moltíssimes, més de 500, que vaig trobar a una botiga. Això sí les dues que vaig comprar per a l'esquadró del còmic de la biblio sembla que van agradar força...

I si pensàveu que amb les patates fregides, els speculoos i la cervesa ja estaríem força tips, us equivocàveu: encara tenim espai per als musclos. Les moules són un plat que un visitant que es digni no pot deixar de tastar abans de tornar a casa. Això sí, s'ha de fer bondat perquè el musclo porta molt colesterol i no te'n serveixen tres o quatre precisament... Es serveixen en una olla de dos litres de capacitat més o menys i amb patates fregides, sempre. Es cuinen al vapor en un caldet de vi blanc, mantega, ceba i all tot i que també accepten la varietat de ser cuinats amb cervesa. Cal disposar de força gana i de pa per poder aprofitar tots els sucs que us quedaran al fons de l'olla. En tot cas, no us ho perdeu perquè és una experiència gastronòmica única i que no cal que en gaudiu entaulats: a la Grote Mark, la plaça major, hi ha un punt de venda ambulant.

Després dels musclos potser aniria bé prendre un gofre calentó per mirar de treure la boirina i la melangia que ens han deixat les fortes pluges d'agost a Brussel·les. Al costat de la Grote Mark vam topar amb una àvia que en feia darrere d'un taulell protegida del plugim per un toldo d'aquells de tota la vida. La massa d'ou, farina i llevat també portava una mica de clara d'ou per fer-la més lleugera, però sobretot, com va dir ella, perquè el gofre fos cruixent. Dos eren els acompanyaments que podies triar: xocolata desfeta o una barreja de maduixes i sucre, que tenia molt bona pinta, però que jo no hem vaig atrevir a escollir per la por que em caiés tot per sobre mentre m'ho menjava. Una joia les plaques de ferro colat, antigues com una mala cosa, amb les que la bona senyora cuinava els waffles.

I per acabar d'arribar encara més grassonets cap a Barcelona, no podíem marxar sense tastar i comprar la xocolata i els bombons belgues. Els pralinés de Neuhaus van ser els meus escollits per menjar a Barcelona i recordar el viatge. El praliné és un bombó que consisteix en recobrir un fruit sec amb ganache de xocolata. A l'hora de degustar els pralinés és molt important la seva temperatura ja que s'han de desfer amb l'escalfor del nostre alè. També hi ha bombons que estan farcits de praliné, un cop s'han ratllat i fet pols els fruits secs i s'han barrejat amb la ganache. A la fotografia la capsa de bombons de pralíné amb varietats tan divertides com la maduixa, el tiramisú, el rom o una tan clàssica com la xocolata amb llet. Paga la pena cometre aquest petit pecat...

Comentaris

Gemma ha dit…
Tot això en un sol dia?? M'imagino que no... ;)
Un vici els gofres i la xocolata belgues... mmmm!
xaro ha dit…
Buf!! quin fart de menjar, no?? Com diu la Gemma, m'imagino que va ser repartit en varius dies.
Tot té una pinta deliciosa i ho tindrè en compte si vaig a Brusseles...
La cuina vermella ha dit…
Un moment: però quantes vacances heu fet??? Us heu passat primavera i estiu viatjant i menjant exquisiteses!! jo de gran vull ser com vosaltres, troneres!!!
Enhorabona pel viatge!
Iris ha dit…
Noo, ens ho vam repartir en quatre dies... imagineu quin mal de panxa si ens ho haguèssim fotut tot entre pit i esquena!
oriol ha dit…
De Brussel•les tampoc podem oblidar l’univers dels fregits: el fritland, on també fan patates fregides, es clar.

Entrades populars